Ara llegint
Balanç de l’any nefast

Balanç de l’any nefast

Un any més. Un altre cicle del raïm conclòs. L’any ha estat pròdig en ensurts: temps atmosfèric, malalties i coronavirus, com a causes de mals efectes.

I el primer problema va ser el coronavirus. Amb la primavera la vinya es despertava i es formaven les primeres fulles. La venda de vi va caure de manera dràstica. Quan botigues, restaurants i hotels fan les seves compres, davant la perspectiva de no tenir clients, aquestes es varen reduir a zero. La manca de vendes ja anunciava un altre problema. Els cellers estaven plens de vi i es necessitava espai per posar el que vendria amb la nova anyada. Sobre la marxa i sense cap experiència prèvia s’anaven prenent decisions. D’una banda, es va llançar una campanya de distribució de vins des dels propis cellers, si el consumidor no podia anar al celler, els vinaters el durien a casa. Campanya carregada d’il·lusió i bona voluntat, però de resultats desiguals.

El raïm a la vinya en procés de maduració.

Va sorgir la necessitat de prendre noves mesures. Qualcunes a la mateixa vinya. Es veia la necessitat de reduir la producció  per evitar el desbordament dels cellers. Es varen fer esporgades severes en aquest sentit. I, també, es renovaven acords entre cellers i viticultors en el sentit de que els vinaters seguirien comprant raïm, encara que en menys quantitat, i d’aquesta manera es repartirien les pèrdues.

A tot això, la campanya turística no començava. El confinament no era just una cosa d’aquí, sinó de tota Europa. Els millors clients del vi no arribaven. En el mes de juliol es va animar la temporada turística i a mitjans d’agost va concloure.

I les vinyes, alienes als problemes seguien creixent, encara que per moments el temps atmosfèric no acompanyava gaire.  I com que les desgràcies mai venen totes soles va aparèixer el míldiu, malaltia sempre present, però que a base de feina es pot controlar, però aquest any ha agafat una virulència extraordinària, com no ho feia des de molts d’anys enrere i ha arrasat vinyes de les que no s’ha pogut collir ni un sol raïm. La cendrada, també s’ha fet present com cada any, però sense augmentar la intensitat de l’atac. El mosquit verd també s’ha deixat sentir cap al final del cicle. I amb la humitat habitual de final d’estiu a certes vinyes amenaçava la botridis, malaltia que afecta a la fermentació del most.

Semblava que el míldiu volia contribuir a la reducció de la collita, però si bé ha afectat a moltes vinyes ha actuat a l’atzar perjudicant de manera desigual. I, per completar el quadre, els temporals de final d’agost. Calabruix distribuït sobre l’illa a l’atzar. I entre Estellencs i Esporles els caps de fibló sembraren destrucció total al seu pas.

La vinya a punt de la verema

I al final esperança, el raïm que s’ha salvat és de bona qualitat. Podem concloure aquests comentaris repetint un mail que he rebut fa poc: per l’any que dúiem bevem molt poc!.

Fotos: DO Pla i Llevant de Mallorca

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt