Clavells d’aire i jacints d’aigua

Ma mare sempre va ser una gran amant dels ramells, els tests i les flors. Per ca nostra encara hi ha, perfectament condicionats, més de cent exemplars, i una cinquantena més per s’Olivar de Sa Figuera, que cuidà fins als seus darrers dies.

Dins la gran varietat, els que m’han cridat sempre més l’atenció per les condicions de vida són els clavells d’aire i els jacints d’aigua. Algun dia vos parlaré també de canyes, palmeres, datilers, rosers, nenúfars, ciques, cactus, enfiladisses, vaumes, gladiols, dàlies, ficus, lavanda, romaní, cintes, plantes aromàtiques, cosmètiques, culinàries…

Clavells d’aire.

Els meus preferits han estat sempre els clavells d’aire, del gènere Tillandsia, de la família de les Bromeliaceae (format per unes 650 plantes epífites, no paràsites, totes elles americanes, que en la naturalesa creixen sobre les branques d’arbres i arbusts i de vegades també sobre roques -litòfits-, fixant-se mitjançant arrels modificades que només serveixen per ancorar fortament la planta sobre el seu hoste).

Reben el nom de clavells d’aire per no tenir arrels pròpiament dites, viuen pràcticament de l’aire del cel, sense gens de terra. Després de milions d’anys d’evolució s’han adaptat a sobreviure absorbint l’aigua i els nutrients (pols, fulles que cauen i matèria procedent dels insectes)a través dels estomes de les sevesestretes fulles, reproduint-se habitualment per les seves  plàntules anomenades “fillols”. Una sola planta pot tenir prop d’una dotzena de fillols que poden ser llevats i desenrotllats per separat o deixats junt amb la planta mare, per a formar una colònia.

A pesar de que hi ha jardiners que no hi estan d’acord, viuen molt bé a l’aire lliure i a ple sol. Només necessiten, de tant en quant, especialment dins l’estiu, un poc d’aigua fresca, millor si és de pluja, per damunt. Alguns experts aconsellen amarar-les amb una regadora o submergir-les enterament en aigua (aproximadament una hora).Després d’amerar, l’excés de l’aigua se sacsa per a evitar la putrefacció. Lògicament els clavells d’aire no poden sobreviure amb aigua constant, ni sent plantats en terra.

Encara que es cultiven pel seu aspecte en general i no per la seua flor, algunes Tillandsia tenen unes floracions regulars, i algunes espècies tenen unes flors molt impressionants.

Jacints d’aigua

Sempre, a la nostra terrassa, hi ha un ribell gros, d’aquests que empraven quan mataven els porcs, els mesos d’hivern, ple d’aigua, amb els coneguts i colorits jacints d’aigua (Eichhornia Crassipes), espècie flotant perenne d’arrels submergides, que aparentment no tenen tija, proveïts d’un rizoma, molt particular, emergent, del que s’obre una rosassa de fulles amples (de 10 a 20 centímetres), gruixudes i lluents i pot arribar a emergir prop d’un  metre per fora de la superfície de l’aigua, amb una superfície esponjosa notablement inflada, en forma de globus, que forma una bufeta plena d’aire, gràcies a la qual les plantes poden mantenir-se sobre la superfície de l’aigua.

Els agraden els llocs assolellats o a mitja ombra, sent el seu període de floració de juny a setembre, floració que atrau certs insectes pol·linitzadors i, per tant, als seus depredadors, sent una planta ideal per donar ombra i recer als peixos durant els mesos més càlids, ja què els seus frondoses arrels proporcionen una estructura ideal per a la posta d’ous dels peixos, així com per al refugi dels alevins. A causa de l’extensió que ocupa, evita el creixement d’algues perquè redueix la incidència dels raigs solars, evitant que l’aigua s’escalfi.Tolera també el cultiu emergit en tests corrents, sempre que el substrat que l’allotgi estigui sempre saturat d’aigua i no tingui la més mínima compactació.

Es multiplica per estolons que surten, i després es separen, de la planta mare, amb una gran capacitat d’adaptació, sent considerada una plaga invasora, al propagar-se sense control, a  causa de l’absència de depredadors que la devorin, estant prohibida la seva comercialització dins tot l’estat espanyol (Reial Decret 630/2013, del 2 de d’agost), no obstant això el jacint d’aigua és una de les plantes flotants més conegudes i mantingudes en aquaris i estanys (tant exteriors com interiors).La seva inflorescència presenta de vuit a quinze flors vistoses i atractives amb sis pètals.

Melons i síndries.

• 

Les fruites d’estiu per excel·lència, els melons iles síndries, es troben,en aquests moments, en la seva màxima esplendor. L’elevat contingut en aigua les converteixen en uns aliments refrescants i apropiats per combatre la set a l’estiu. A més, són depuratives, diürètiques i laxants.

Dins Mallorca es cultiven diferents varietats de meló, com el meló eriçó, que és una varietat autòctona de les Illes Balears. El seu contingut en sucre, que oscil·la entre el 7% i el 12%, és elevat en comparació amb altres fruites. A més, quan és madur pot arribar al 14% o, fins i tot, al 16%. En aquests casos el contingut en aigua és més baix i el valor calòric pot arribar a les 60 kilocalories per 100 grams. Així, el meló és un aliment recomanable per a tothom, excepte per als diabètics i per a les persones propenses a trastorns de tipus digestiu. La síndria, en canvi, té molt baix valor calòric: 31 kilocalories per 100 grams.

A l’hora d’adquirir aquestes fruites s’ha de procurar que siguin senceres, sanes, sense taques de sol, ni ferides, ni deformacions, ni clivellats.