Concert dels Blavets de Lluc*

Als vidres, a la part dreta de la porta segons s’entra al Cafè Central, en Jordi Riquer, el meu vell amic i propietari de l’establiment, amb trossets de cinta adhesiva, hi havia enganxat un cartell. Vaig returar-me per tal de llegir-lo. Anunciava un concert dels Blauets de Lluc, pel dissabte 15 de març, a l’església parroquial de Sant Antoni Abad, de Sa Pobla. Després del pregó de Setmana Santa, que pronunciarà el Pare Jaume Reynés, Prior de Lluc. En commemoració del 50 aniversari de les confraries “Bon Jesús” i “Mare de Déu de Lluc”. Organitzat per la confraria de la Mare de Déu de Lluc, amb col·laboració de la confraria del Bon Jesús. Encara no havia acabat de llegir el cartell quan em va arribar la veu de’n Jordi, vibrant com una crida.

– Jo hi aniré al concert. Roda la roda, amic meu, jo hi aniré. Fa molts d’anys que no he tingut el plaer d’escoltar aquesta meravella de música coral que és l’Escolania de Lluc. Vaja, “Els Blauets”. I, bon dia i benvingut, vell amic. Bon dia. Tu també hi aniràs al concert, veritat? Què vols, un cafè?

– Si, prendré un cafè. I, com tu, aniré al concert.

– L’església serà plena de gom a gom. No hi cabrem. Ni més ni manco que Pregó pel Prior Jaume Reynés. Què el coneixes?

– Aquests darrers anys no he anat a Lluc tant com hi anava abans. Per a mi, Lluc, és un indret estimat.

– Ja ho sé, ja ho sé. Record que hi havies anat amb freqüència. Que hi anaves amb el pintor Coll Bardolet, i em contaves converses que havies tengut amb ell i amb el Pare Gaspar Munar….

– Aleshores Prior de Lluc. Els anys passen.

– I tant com passen. Precisament per un escrit del pare Gaspar Munar, sé que, l’Escolania de Lluc, pel color blau de la sotana que porten, és una de les institucions més antigues d’Europa. A l’arxiu del Santuari, consta que, en data del 1531, fou constituïda com a cor permanent dedicat al servei litúrgic, sobretot a la Mare de Déu de Lluc, patrona de tots els mallorquins.

– Estàs ben enterat.

– Com de costum, llegeixo el que tenc a casa, llibres, que facin referència a l’esdeveniment. I, roda la roda, mira el que vaig trobar, relacionat amb Lluc…

– I va posar damunt el taulell, un llibre d’un pam per un pam i mig, que de seguida vaig reconèixer.

Era una edició feta per Josep Coll Bardolet, del centre “Jocoba”, de la poetessa Maria Dolors Oliu, en una enquadernació feta pel famós Brugalla. El pròleg del conte el vaig escriure jo. I, la presentació del llibre, la realitzàrem a Lluc.

– Has escrit formoses pàgines sobre Lluc, sobre el paisatge i sobre el Santuari, enllaçant la profunda i significativa vinculació que existeix entre Lluc i el poble mallorquí, especialment el pobler. Roda la roda, bon amic. No pots amagar que et plau tot el que té a veure amb Lluc. T’agrada.

– És cert. El paratge de Lluc, amb la càlida i cerimoniosa serietat de tot l’àmbit del santuari. La història, i la prehistòria d’aquella contrada, tan transcendents per a la gestació de l’esperit dels mallorquins, i la seva perseverància, a través dels segles, al meu entendre, converteixen Lluc en la brúixola que ha orientat Mallorca. No oblidem que en èpoques, prou recents, de repressió sobre la nostra cultura i la nostra llengua, Lluc, i de rebot la revista “Lluc”, ha esdevingut ben sovint, un redós acollidor i que, estimant i defensant la nostra llibertat s’ha fet estimar.

– Això si que és ben cert. Tothom estima Lluc. Aquí tens el cafè. Quan ha vengut aquesta matí, en Llorenç Gelabert, a portar-me el cartell, hem parlat de Lluc i, en un instant corprenedor, he observat que, a en Llorenç, els ulls li espirejaven d’emoció. Ell, en Llorenç, a més de’n Llorenç Cantallops i de’n Josep J. Ballester, tots de la confraria de la Mare de Déu de Lluc, són els que iniciaren les gestions per portar els Blauets. Essent dues, les confraries que enguany celebren el seu cinquantè aniversari, en Pau Grau Coll, en Bartomeu i en Francesc Muntaner Pericàs, de la confraria del “Bon Jesús”, amb entusiasme s’adheriren a la gestió de celebrar aquí, un concert dels Blauets. I, el proper dissabte, dia quinze, els Blauets cantaran aquí. L’Escolania de Lluc, amb solemne magisteri, acosta la música, el gust per la bona música, als pobles de Mallorca. Aquesta és una tasca que, més enllà de la pedagogia musical, forneix cultura i, un dia o l’altre, s’hauria d’agrair. Lluc té molt de mèrit, molta categoria.

– I proporciona caràcter…

– Just! Tots els que, de nin, han passat per Lluc, tenen un segell especial, un comportament cívic més assenyat i mantenen, amb les altres persones, unes relacions més ponderades i més gratificants. Jo, aquí, al Cafè, cada dia ho puc comprovar. És una qüestió d’educació, de disciplina. Però, sobretot, d’educació, de formació.

– Tu ho has dit, vell amic, d’educació.

– Ha estat bo el cafè? Bé, tu i jo, a escoltar el concert dels Blauets de Lluc, que és un avançament, un pròleg de la música celestial.

*Aquest article fou escrit l’any 2009, però pel seu interès el tornem a publicar ara.