Diumenge de Carnaval (Carnem levare)
El carnaval és una de les festes més populars d’arreu del món. Cronològicament precedeix l’austeritat i la penitència de la Quaresma. Comença el dijous gras o llarder i acaba amb l’enterrament de la sardina o també, com a molts de pobles dels Pirineus, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de carnaval. El dia següent és dimecres de cendra, primer dia de Quaresma (falten quaranta dies per Pasqua).
El carnaval o carnem levare o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven egipcis, jueus, grecs, en els saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També té referències en les celebracions paganes d’alegria de l’arribada de la primavera i les disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd els elements màgics i és en l’edat mitjana i en especial a Itàlia, on pren una dimensió festiva, luxuriosa i de permissivitat.
A les nostres comarques el carnaval s’anomena carnestoltes, que significa “carnes tollendas” o carns suprimides amb clara al·lusió a l’inici del dejuni.
El carnestoltes prengué llavors personalitat pròpia, era un senyor molt juerguista, que li agradaven molt les dones, la broma i que manava mentre durava la festa. La gent cansada de veure’l fent malifetes l’apressava, el passejava pel poble i era conduït a un jutjat popular on era condemnat a morir penjat i perquè fins i tot l’esperit desaparegués del poble, el cremaven i així tornava la pau a les cases.
Encara que en alguns pobles el carnestoltes deixa escrit abans de morir un testament, on es reia de les malifetes realitzades i d’alguns habitants del poble. Aquest personatge es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i un nas llarg, es penjava d’algun paller i desprès es passejava pel poble, fins ser jutjat i ajusticiat.