El divendres Negre i menjar sa
La vida és meravellosa i està plena de bons moments… però un ja comença a tenir els nassos més que plens d’aquest punyetero i atípic Divendres Negre, o Black Friday, com ho anomena la majoria.
El Divendres Negre no és més que la gran festa del consum, la gran festa consumista, que inclòs ha llevat protagonisme a la tradicional compra dels esperats regals nadalencs.
Des de fa setmanes estic cansat d’esborrar i tornar esborrar missatges de washapp, facebook i correu electrònic, amb ofertes agressives d’empreses que il·legalment han comprat les meves adreces personals, a les que no tenen perquè tenir-hi accés.
Tot està encaminat a vendre, a estimular els impulsos, a cercar la millor oferta… Jo vull comprar quan ho tinc de menester i a qui jo consideri oportú. Crec que aquesta nefasta data importada (mancaria més), ja que no ens la podem llevar de damunt, hauria de ser per reflexionar sobre el que consumim, per aprendre a fer-ho de forma respectuosa i responsable amb el medi ambient, recolzant als projectes i empreses que contribueixen a fer un món més just, més verd i més saludable, als petits comerços, als petits empresaris i autònoms locals…
Pegant a un altre caire, també ben proper al que parlem fins ara, una de les formes més saludables de lluitar contra el canvi climàtic i de promoure la riquesa i l’agricultura local és menjar productes de temporada i que a més es facin prop de ca teva, o al voltants del teu mateix poble o ciutat, més bons, més econòmics i més nutritius.
Menjar sa.
No fa massa anys els economistes ens asseguraven una increïble estabilitat de preus gràcies a l’euro, però en aquells moments érem ja molts els ciutadans europeus que teníem una impressió molt diferent amb els il·lustrats de torn.
És indubtable, a pesar de l’enfilall de mentides dels polítics de torn, i darrerament més amb el punyetero coronavirus, que seguim avançant a passes agegantades cap al desastre financer, i segons veus més autoritzades que la meva, cap a l’extinció de la humanitat, i que en aquests durs e injusts moments de retallades, inclòs a nivell de sanitat, la bona salut és el que més hem de preservar, sobretot tenint en compte que sigui quina sigui l’evolució dels preus, no és correcte afirmar que el emnjar ferralla és més barat que el menjar sa.
L’experiència ens demostra que és més costós comprar una mica de tot i després improvisar menjars, que comprar el que realment necessitem per cuinar. Tingueu en compte que un dinar ben preparat, amb menús equilibrats, inclou una varietat de plats, i més dins Mallorca, amb la nostra saludable dieta mediterrània, indiscutiblement la millor del món.
Menjar millor, però una mica menys. Tots els darrers estudis demostren que menjar menys allarga la nostra existència i disminueix la incidència de malalties, des del moment en què un tingui la seva dosi diària normal de vitamines i nutrients essencials.
Sopes de camesrotges.
I com vos vàrem prometre, gràcies al nostre amic i “Xef” particular Toni Vallcaneras, seguirem aportant, de tant en quan, alguna d’aquestes saboroses receptes, la majoria ja perdudes dins l’oblit, de la nostra Mallorca rural, del nostre Fora Vila, que serví de suport per a la supervivència dels nostres avantpassats.
Aquesta setmana toquen les sopes de camesrotges, vegetal silvestre, avui en dia bastant desconegut, que en altres temps representà, tan qualitativa com quantitativament, un paper mol important amb la dieta dels nostres padrinets. La camarotja és salvatge, una mica amarga i laxant i les seves arrels foren emprades com a succedani del cafè. Afavoreix la digestió i actua com a protector hepàtic, tenint molts d’efectes beneficiosos contra les arrítmies cardíaques, desgraciadament tan de moda avui en dia.
Ingredient per a les sopes:
Porros, tomàtigues, julivert i oli d’oliva, de Sóller, per començar a fer el sofregit (de 12 a 15 minuts, amb poc foc), si pot ser dins una olla de test.
Cama-roges (sofregides uns 5 minuts), afegir aigua, bullir uns 10 minuts fins que les camesrotges siguin quasi cuites, afegint posteriorment col i bledes.
Després d’uns 10 minuts si afegeixen colflori i esclata-sangs, i pèsols al llevar l’olla del foc, deixant-ho reposar uns 10 minuts abans de servir.
És molt important que les sopes (de pa pagès) s’hagin assecat al sol.
I a gaudir d’aquest saborós i nutrient plat, en un lloc tan privilegiat com S’Olivar de Sa Figuera, del Port de Sóller.
Què és de bonic viure a Mallorca!
Nous.
Els nostres padrins, posseïdors de la saviesa popular (que desgraciadament l’actual generació ha perdut, ja quasi amb la seva totalitat), que s’anava passat de generació en generació, ens aconsellaven, entre moltes altres coses positives, menjar nous (millor mallorquines) perquè, entre altres coses, fomentaven la intel·ligència, molt possiblement, segons ells, per la semblança d’aquest fruit sec (després d’haver-ho tret de dins la seva clovella) amb el cervell.
La nou destaca per la seva composició en olis essencials (un 60% del seu contingut) amb efectes científicament provats, que milloren la salut cardiovascular, així com la prevenció de les malalties neurodegeneratives. El seu contingut en proteïnes està prop del 18 per cent, molt semblant al de la carn, sempre que combinem les nous amb cereals, ja que són deficitàries en metionina (aminoàcid essencial). I tenen pràcticament els mateixos Omega-3 que els peixos blaus, contribuint a la bona salut cardiovascular. Sense oblidar els Omega-6, vitamines E, B1, B2, B3 i especialment B6, coure, manganès i zinc, entre d’altres.
Una dieta equilibrada, dins la que hi hagi inclòs el consum de cinc a set nous al dia, ens assegura la incorporació de greixos i nutrients essencials per a la cura de la salut, especialment dels sistemes cardiovasculars i cognitius.