El febrer arriba amb Sant Blai

Faune, de “faveo”, el favorable, era per als romans el déu del camp i dels boscs, i el protector dels ramats que pasturen en els prats i forestes. La seva festa anomenada “faunalia” se celebrava el 5 de desembre.

Com a protector dels ramats l’anomenaven “Lupercus” i era considerat defensor contra el llop, i amb aquest nom se celebrava una festa el 15 de febrer instituïda per Ròmul i Rem, és a dir, la “Luper calia”, per purificar els pastors i els ramats.

Se sacrificaven durant aquesta festa cabres i cabrits amb ritus especials i pregàries expiatòries.

Per aquesta raó aquest dia s’anomenava “dies februatus”, de “februare”, purificar o expiar, i el mes en què queia aquesta festa s’anomena “Februarius”.

L’illa daurada es converteix durant aquest mes en illa blanca. Neu en els cims i flor d’ametller als baixos. Mallorca passa pel mes de febrer com una núvia ataviada, i els amants de la seva bellesa vendran cada any per a contemplar els seus ametllerars en flor.

És una bellesa efímera que dura unes setmanes per acabar en espirals de vent furiosos, mustiada i banyada per les pluges persistents. No ens enganyi, doncs, la falsa primavera dels ametllerars florits.

Dia 3 de febrer és Sant Blai, patró dels teixidors i advocat contra el mal de gargamella. A molts de llocs els fidels i sobretot les mares amb infants petits, es fan ungir gargamelles amb oli beneït aquest dia. Se li han dedicat nombroses ermites, com la de la vila de Campos, que el venera com a segon patró i l’honra amb una vistosíssima romeria anual.

L’oratori de Sant Blai construït a l’Edat Mitjana, és d’estil gòtic amb planta rectangular de nau única, coberta per volta de creuaria amb vuit capelles laterals. També té una clastra, que distribueix l’entrada des de l’exterior i l’accés a un dels dos portals de la nau, així com l’entrada a l’antic cementiri, avui convertit en jardí de flora mediterrània.

Diu la dita:

A Campos com hi ha eixut
fan pregàries a Sant Blai
i noltros en aquest ball
encara no hi hem begut.