El fonoll marí a la dieta mediterrània i les dites populars

El fonoll marí ocupa bastant d’espai dins les dites populars, aquestes són algunes d’elles:

“Fonoll i ruda fan la vista aguda”.

“Aigua de fonoll, per netejar los ulls i donar-los millor vista”.

“Us agafo a tots tres en un grapat, com qui agafa tres fonolls, i aneu a parar al mig de la plaça fets engrunes”.

A pesar que la tradició diu que s’ha de recollir entre els mesos de febrer i maig (el millor l’abril), o el mes de setembre, dins una segona tongada, ara és molt bon temps per anar a cercar i envinagrar el fonoll marí (crithmun maritimum), collint només els branquillons més tendres, planta aromàtica i comestible que pot ser ens recorda un poc l’olor del fonoll de terra (foeniculum vulgare), que tenim als olivars, als jardins, a les voreres de les carreteres i a les muntanyes.

El fonoll marí, que arriba perfectament al mig metre d’alçada, és una planta silvestre, amb fulles verdes i carnoses, que ho fan fàcil de reconèixer, perenne, llenyosa a la base, molt ramificada present a les zones litorals ben prop de la mar, de vegades sobre l’arena, a llocs  poc freqüentats, i especialment a les encletxes de la costa rocosa, també als marges i als fenassars, on les seves arrels s’introdueixen profundament dins les esquerdes.

Per prevenir l’escorbut

És molt ric amb vitamina C,  oligoelements, sals minerals, betacarotè, proteïnes i aminoàcids, a més de ser conegut per les seves propietats diürètiques des de l’antiguitat quan els mariners ho portaven per prevenir l’escorbut en les seves travessies (els vaixells en feien aplec i portaven les reserves a bord). Es diu que fa gana i té propietats depuratives, digestives, diürètiques, i estimulants, ja que actua sobre les glàndules endocrines i sobre els tiroide.

Protegit i controlat

Des del 2005 el fonoll marí és una planta protegida dins les Illes Balears. Per collir-ho amb fins comercials, per vendre, és necessària la preceptiva autorització del Govern Balear, però els particulars en poden recollir un màxim d’un quilo per persona, sense permís, mentre s’utilitzen només els brots joves, i no s’arrabassin les mates.

Envinagrat

El fonoll envinagrat ha estat sempre present, al llarg dels segles, dins la pagesia balear i pitiüsa. Després de recollit s’han de seleccionar les fulles i brots tendres, posant-los, ben pitjats, dins pots de vidre esterilitzats, i ara es quan venen les petites discrepàncies, ja que cada família té el seu propi sistema.

Els pagesos més antics ens comenten que s’han de posar tres quartes parts de vinagre i una d’aigua, per rebaixar-ho. Altres ens comenten, també, que s’hi ha d’afegir una cullerada de sal. Noltros enguany, a s’olivar de Sa Figuera, hem decidit provar-ho d’una altra forma. Després d’omplir els recipients de vidre, hi hem posat mig pot de vinagre blanc i mig pot d’aigua amb sal, amb el conegut mètode de l’ou, emprat per a salar les olives. I ara toca esperar dos o tres mesos. En aquests moments encara en mengem del recollit l’any passat, per aquestes mateixes dates.

Plaer reservat als Déus

Tradicionalment el fonoll marí s’ha emprat d’acompanyament amb el pa amb oli (millor si és de Sóller, i el pa pagès), amb tomàtigues de ramellet, moltes vegades amb formatge maonès, cuixot, pebre, cebes tendres, alls, o embotits del porc que matàrem a finals d’any,  o per afegir als trempons,  tant en boga aquests dies estiuencs. Igualment és un bon aperitiu. També es pot menjar bullit, amb ensalades o dins salses. És realment un plaer reservat als Déus.

Els ermitans de Valldemossa

No fa massa anys els ermitans de la Santíssima Trinitat (Valldemossa), fundada el 1648 per Joan Mir de la Concepció, antic seguidor del beat Ramon Llull, creador de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, amb la capella actual, que data de 1703, ens rebien joiosament amb plats de fonoll envinagrat, tàperes i pastanagó, que ens oferien com a símbol d’hospitalitat, quan els cicloturistes sollerics ens atracaven per aquells senzills, insuperables i tranquils paratges de vida retirada i contemplativa.

El fonoll dins terrenys agrícoles

Prohibicions i solucions. Una empresa mallorquina dedicada a les conseverves, fa uns anys va provar de conrear el fonoll marí dins el Pla de Mallorca, concretament a Llubí, ocupant una extensió de dues quarterades, on hi sembrà prop de 5.000 fonolleres, de llavor, projecte exitós, ja que en aquests moments cada una produeix més d’un quilo i mig de fonoll que, després d’envinagrat, es posat a la venda.

Retornar a la senzillesa

No hem après res del coronavirus. Estem igual o pitjor que abans del confinament.

L’estrès i la manca de temps, juntament amb la febre de comprar i comprar, d’acumular, de tenir els armaris plens d’electrodomèstics i estris de tota mena, que originalment s’havien fet per simplificar les nostres vides, però que acaben plens de pols i sense utilitat, són uns dels problemes greus de la societat actual, i més en aquest moments d’accentuada crisi, manca de treball i incomprensible augment d’imposts.

Perquè no retornar a la senzillesa, la sobrietat i l’autenticitat de la vida que portaven els nostres padrins, que vivien més anys, més forts i més sans. La meva padrina arribà plena de salut als 97 anys, sense haver visitat mai un metge.

Amb menys aparells, guanyaríem espai, estalviaríem dobbers, gaudiríem del temps i guanyaríem salut. Guanyaríem salut perquè menjaríem millor, amb més calma, fent els menjar tradicionals mallorquins, l’insuperable dieta mediterrània; el que afegit a deixar aparcat, el major temps possible, el nostre cotxe, i caminar o gaudir d’una passejada amb bicicleta, per dins la muntanya, o inclòs per les afores de la nostra població, retrobaríem la veritable felicitat, el veritable luxe del silenci, de l’espai i del temps.

I perquè no plantejar-nos també fer els nostres desplaçaments habituals, de distàncies curtes, amb bicicleta? Descongestionaríem les ciutats, no contaminaríem, i gaudiríem de molts de plaers ja oblidats. Sense oblidar, de cap de les maneres, CONSUMIR PRODUCTES LOCALS.