El fred i l’anyada segons un pagès*
Arran d’questa onada de fred que ha fet, tot i que ha estat més severa que altres anys, per dins la pagesia es sap que a l’hivern ha de fer hivern, que vol dir fred, vent, gelades i boirades els matins, ens hem d’abrigar si sortim defora i escalfar vora la foganya si estam dins casa. Els vells pagesos deien que per esser bo l’any ens hem de menjar mig porc vora el foc, torrant xulla, camaiot i llangonissa.
Atenint-nos a aquetes dites i costums l’hivern ha d’esser dur, fred i gelador. Un vell adagi diu: “Si pel febrer veus terrejar posa’t a ballar, si veus verdejar posa’t a plorar”.
El significat d’aqueta dita està basada en el que he explicat més amunt: l’hivern ha d’esser fredoler, tant que no ha de deixar créixer els sembrats. És clar que es refereix als cultius dels cereals en secà que, si bé no creixen per amunt, ho fan per avall posant arrels i quan arriba la primavera, estant arrelats, envesteixen amb força.
Enguany, per la campanya de sembres de pastures, cereals i llegums la meteorologia ha estat així com pertoca. De mitjan novembre que començaren les sembres el temps ha fet de tot; pluges, vent, calabruix, neu, però també setmanes de bon sol que han trempat la saó i a hores d’ara, ja és hora, les sembres estan concloses.
Si el temps ho permet, a les acaballes de gener s’han acabat les sembres de cereals, incloses les veritats de cicle curt. Si el temps destorba per excessives pluges pel febrer encara es poden rematar les sembres de cereals de cicle curt.
Pel que fa al temps, els pagesos cerealistes estan satisfets. S’han acabat les sembres i el terreny té humitat per néixer i es veu pel fora vila una bona brulla, però a causa de la neu i el fred no creix i els sementers terregen i si ens atenem al dit adagi és per posar-se a ballar pel fet que hi ha auguris d’una bona anyada.
Allò que succeeix és que si els pagesos, estant esperançats en recollir una bona anyada, de no compondre’s la comercialització del blat, hi ha per estar preocupats i decebuts.
Escriure això ve al cas pel fet que fa uns dies em vaig topar amb l’amo en Biel de Galiana vell. El vaig escometre d’aqueixa manera:
– Bon dia! Què, ja heu acabat de sembrar?
– Sí, ja és ben hora d’haver acabat, però ara me’n passa una de bona.
– Què vos passa?
– El que em passa és que, com saps, sempre esper acabar de vendre el blat en haver acabat de sembrar per tenir bon pagar la llavor, l’herbicida i el gas-oil; idò que et penses ni car ni barat trob comprador. He anat per uns quants magatzems i cooperatives i no compren blat. L’ordí i la civada sí que l’he venut, ara blat no en volen. Ara hem acabat de sembrar i hem sembrat els sementers normalment allà on l’any passat havia llegums o deixat guaret, però si hagués de començar a sembrar no en sembraria de blatI per vendre, només en sembraria un poc per al nostre consum i l’aviram.
Afegí l’amo en Biel: – No i tant adobs com gas-oil, com factures de mecànic i ferrer han apujat el 30%. I així estan les coses.
Només manca, per acabar de matar la pagesia, que no arribin les subvencions, que hi ha rumors que si no es lleven de tot es reduiran considerablement.
*Aquest text fou escrit l’any 2008 però per el seu interès, reproduïm la seva totalitat sense posar ni llevar res.
#Foravila