El garrover, també en estat salvatge
El garrover (Ceratonia siliqua) és un arbre originari de a regió mediterrània. Ha estat un dels acompanyants de l’home sobretot en moments de fam o penúries. Ja ho diu la dita popular: “Bon arbre és el garrover, que quan collim l’esplet d’enguany ja té el de l’any que ve”. I és que és un arbre molt productiu i agraït.
Però en aquesta secció tractam d’arbres i arbusts salvatges i el garrover, juntament amb un parell d’altres, el podem trobar en estat salvatge com a garrover bord a les nostres garrigues i muntanyes.
El garrover és, per excel·lència, un arbre molt característic de la regió mediterrània, conreat arreu pels seus fruits que són les garroves. Fa les fulles compostes en parells (fins a cinc) de folíols ovalats i coriacis de color verd fosc. Floreix al principi de la tardor formant raïms de flors a sobre de les branques velles; les flors sense corol·la són poc aparents. Els arbres poden ser masculins, femenins o hermafrodites. L’arbre amb capçada ampla i arrodonida és inconfusible. Com hem dit abans de vegades podem trobar-lo naturalitzat a dins de les garrigues, però sense fer-se de grans dimensions.
El garrover és present a totes les nostres illes incloent Cabrera, tot i que la major part d’ells són sembrats.
L’àrea geogràfica d’aquest útil arbre és la Mediterrània meridional, tot i que ara ja el podem trobar arreu del món.
El suc de garroves verdes fa desaparèixer els fics. L’escorça i les fulles són astringents, s’empren en decuit per combatre la diarrea. Les fulles i l’escorça contenen taní i, en alguns llocs, s’empren per adobar pells. Les garroves contenen glucosa i sacarosa. La seva olor característica es deu a l’àcid butíric. Serveixen per fer-ne alcohol i xarops. Torrades són un bon succedani del cafè.