El plaer dels diccionaris enciclopèdics

Al llarg del temps he anat experimentant el profund plaer que suposa gaudir d’una entusiasta afició als diccionaris enciclopèdics, que es poden definir com autèntics temples de saviesa.

Particularment, he de confessar el meu apassionament per llegir sense discriminació tot el que em cau a les mans. I encara que procur seleccionar per fer més eficient la manca de temps que té tota persona que en duu moltes de mogudes, pens que no hi ha llibre dolent, del qual no se’n pugui aprendre alguna cosa i encara més si es tracta de diccionaris enciclopèdics on i es troben tots els mots.

Mogut per la inquietud d’anar descobrint nous mots i les diferents accepcions d’una mateixa paraula, record que en certa ocasió, allà per la Colònia de Sant Pere, em vaig quedar assaborint el gust indescriptible del silenci i, totalment absort, em va ser fàcil allunyar l’avorriment, tot recreant la vista i l’esperit mentre contemplava els voluminosos toms d’un parell o tres d’enciclopèdies.

La paraula enciclopèdia prové etimològicament del grec i fa referència a “educació en cercle, panorama”, mot que sembla que va utilitzar per primera vegada pels volts de l’any 1500 aquell gran humanista francès de nom Guillaume Budé.

I també francès n’és una de les seves primeres manifestacions, el “Dictionaire Històrique”, de Louis Moreri, que fou un capellà del segle XVII, un veritable plaer per a la lectura, de la mateixa forma que la seva traducció castellana pel monjo benedictí d’origen gallec Benito Feijoo. François Rabelais evocava la memòria del mestre que li va obrir les portes del diccionari amb aquestes paraules: “Us puc assegurar que l’enciclopèdia és pou i abisme de cultura”.

El diccionari enciclopèdic, de cada vegada més perfeccionat, assoleix un notable prestigi amb la primera obra dirigida per Alembert i Diderot, encara en l’època de l’Antic Règim. Però és lògic que els treballs d’avui poc tenguin a veure amb els d’abans. Si en la societat rural en què es conceberen aquelles pioneres obres la informació era un be escàs, actualment el problema és saber destriar aquella que ens és útil entremig de l’allau d’informació que tenim a l’abast.

Per sobreviure a la confusió que es deriva, és imprescindible, més que mai, ser capaç d’ordenar dades, relacionant-les adequadament les unes amb les altres i situant-les en la perspectiva adequada, analitzant el seu rerefons des de diferents caires. Per tant, ja no es tracta d’un simple agrupament de dades sinó d’una estructuració contínua del pensament.

Hi ha vertaders addictes als diccionaris, un d’ells va esser l’il·lustre Julián Marías, que va fer del diccionari un meravellós instrument intel·lectual, un estimulant de la curiositat de l’esperit. En definitiva, el diccionari enciclopèdic és un luxe a l’abast de tothom al qual val la pena no renunciar.