Esport, joventut i vellesa*

Ahir, dissabte, a Sa Pobla, a la Sala Verdal, es va celebrar, amb assistència de directius i membres de totes les entitats esportives de la localitat, la gran reunió, sota la presidència del batle Joan Comes Reus, i del regidor d’Esports i Joventut, Guillem Crespí Barceló. És a dir, en un ambient de fervor juvenívol, va tenir lloc la gran Festa Esportiva de Tardor. Es va fer lliurament, per part de les autoritats municipals de les subvencions convingudes a cada club o associació federada de la vila i es va aprofitar l’avinentesa de tenir la flor i nata de l’esport pobler per retre un públic homenatge a la jove Catalina Rayó Ramis, campiona d’Espanya de ciclisme en la categoria junior. A més de celebrar que el Club Sa Pobla de Tennis Taula ha aconseguit l’ascens a la primera categoria nacional. I, que dos jovenets del Club Foners Sa Pobla s’han proclamat campions de Balears. Una festa entranyable i carregada de significats.

Tres dies abans, tot prenent el meu cafè matinal al Cafè Central; i conversant, amb el seu propietari, el meu vell amic Jordi Riquer, sobre la festa, reunió esportiva que s’havia de celebrar, en Jordi, amb el seu to de veu mesurat i assenyat com les velles dites de la nostra terra, em va dir:

– Roda la roda, amic meu. Ciclisme? I, parlant de ciclisme mai més ben dit “roda la roda”. En el ciclisme és quan amb més sentit roda la roda. O, hauria de dir: roden les rodes. Bé, supòs que, al llarg d’aquesta festa, el batle, o el regidor d’Esports, l’amic Guillem Crespí, tendran un instant per dedicar un record a un pobler que, sense practicar-lo en competicions, va viure pel ciclisme. Com ja has endevinat, naturalment, em referesc a mestre Sebastià Socias Perelló, més conegut com en Sebastià “Moixet”, tot un personatge, que va morir encara no fa dos anys.

– Tens raó. Amb el ciclisme, l’amo en Sebastià “Moixet” hi conjugava dos aspectes definitoris: l’ofici i l’afició. Tenia el taller de bicicletes, i era un bon mecànic, al carrer Gran. I, servava una afecció gairebé sagrada pel ciclisme.

– Durant molts d’anys, des de la dècada dels seixanta, ell era l’organitzador de les carreres ciclistes que, amb un circuit urbà, cada any, es celebraven, a l’estiu, per les festes de Sant Jaume a Sa Pobla. L’amo en Sebastià, amb aquesta qüestió, col·laborava estretament amb l’Ajuntament pobler. Roda la roda, millor amb la Comissió Municipal de Festes. Les setmanes abans del dissabte de Sant Jaume, quan les carreres ciclistes substituïren les “corrides de toros”, anava tot atrafegat. Coneixia, l’amo en Sebastià, tots els corredors i tots els clubs de Mallorca. Era un ferm col·laborador. Ve néixer aquí, a Sa Pobla, el dia 17 d’octubre de 1919, es va casar amb na Francisca Piña Colom, i fou un matrimoni la mar de ben avingut. I va morir el mes de novembre de l’any 2006. Roda la roda, amic meu. Un altre d’aquests rostres nostrats, mallorquí, que durant anys, des de la jovenesa, va formar part dels nostres referents de rostres populars, amables, que s’ha esvaït. Roda la roda, poc a poc desapareixen les cares que formaven el nostre panorama vivencial. Pugen els joves, cert, però, sovint, no coneixem les noves cares. El panorama, més que esser canviant, és que ha canviat gairebé del tot. El nostre entorn, mica a mica, ha anat canviant i, un bon dia, roda la roda, ens adonam que ha canviat del tot. Sí, amic meu. De sobte ens sentim estranys en el mateix espai social, en el que era el nostre.

– És el pas del temps. És…

– És la vida. Jo ho veig aquí, al cafè. Cares velles, ben conegudes que, per mort o malaltia, han deixat de venir. I, a canvi, rostres nous, joves i riolers, frescs i dinàmics, disposats a menjar-se el món, entren, cada vegada més. Alguns són fills de vells amics, altres completament desconeguts.

– T’estàs posant una mica tràgic, tu…

– Ni tràgic ni alegroi. Roda la roda, és el curs de la vida. Res més. No hem començat parlant de la festa de l’esport? L’esport és cosa de gent jove.

– I que ho diguis. La resposta física de l’organisme humà mai no és millor que en plena joventut.

– Així és. Dolça i forta jovenesa. Córrer, saltar, lluitar, sia quin sia l’exercici que es practiqui, la joventut hi posa entusiasme i goig. La joventut és dinàmica, la vellesa és sedentària.

– El que passa és que, mentre dura la daurada joventut, sovint no en som conscients del privilegi que significa.

– Una al·lota poblera, campiona d’Espanya. Un equip de tennis de taula que ha ascendit de categoria. Dos jovenets poblers campions de Balears de tir de fona, demostren que l’esport a Sa Pobla es practica amb òptims resultats.

– Crec que es disposa de bones instal·lacions i els joves hi posen tota la seva voluntat. Hi ha bons esportistes…

– I bons responsables. I saps el que et dic, roda la roda?

– No. Digue-m’ho.

– Que els joves practiquen l’esport perquè “carn jove no té aturall”.

*Aquest article fou redactat l’any 2008, però pel seu interès, el reproduïm completament.