Extremisme a Medi Ambient (II) – Les zones d’exclusió
En la meva opinió, els extremistes comanden a la conselleria. I regnen damunt del conjunt de professionals i funcionaris que –de forma majoritària- intenten fer la seva feina en benefici de la societat en conjunt. I impulsen una agenda que fa de la prohibició, la persecució, la prepotència i l’autoritarisme les eines principals. De gestionar, pactar, coadjuvar o acordar no en volen saber res de res.
Alguns es demanaran com he arribat a aquesta conclusió. Quins fets o proves m’inclinen a tenir aquesta visió? A on són les evidències? Moltes i variades els hi podria contestar. A continuació en trobaran una. Ells mateixos l’han facilitat en públic.
El que segueix és la transcripció d’una part de les converses desenvolupades en el Col·loqui que va tancar el darrer Cicle de Cinema de Muntanya. L’acte es va desenvolupar el 24 d’octubre de 2022 –cinc mesos fa- i va comptar amb la participació de la periodista Maria Ferrer, com a presentadora i moderadora, Toni Muñoz del GOB, Xisco Fanals, president de la Federació Balear de Muntanya i Escalada (FBME) i Llorenç Mas, director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, entre d’altres integrants de la taula de debat. Son poc més de dotze minuts en el que queda clar quins són els radicals i quins els extremistes. El text està extractat per eliminar repeticions i aspectes complementaris, sense alterar el seu sentit. Tinc a la disposició de qualsevol que ho demani els fitxers amb la gravació original per tal que comprovi l’autenticitat.
Transcripció Col·loqui Tancament Cicle Cinema de Muntanya (Centre Cultura de Sa Nostra)
Toni Muñoz (GOB) – Les zones d’exclusió és un poc la caixa dels trons dins el mon de la muntanya. I amb molta raó.
Maria Ferrer (presentadora) – Obrim la caixa dels trons, les zones d’exclusió. En quin sentit?
TM – Perquè s’han gestionat molt malament.
MF – Per part de qui?
TM – Per part de l’administració, lògicament (el públic riu). Aquesta figura té raó de ser si uns determinats valors naturals són incompatibles amb l’ús públic. És a dir, només es pot fer conservació, ús científic regulat però sense ús públic d’oci. En els casos en què estigui justificat perquè la presència de persones caminant, fent esport, el que sigui, és absolutament incompatible amb la nidificació, per exemple. Tècnicament ha d’estar molt ben fonamentat. El problema d’això és que al PORN de la Serra de Tramuntana de l’any 2007 es varen marcar àrees d’exclusió de forma capritxosa, per dir-ho d’alguna manera. Que responien més, sembla, a acontentar interessos de determinats propietaris que no a criteris tècnics.
MF- Interessos de determinats propietaris que els interessava tenir una zona d’exclusió perquè no anessin a la seva finca?
TM – Efectivament. Això és un fet. És un vestit a mida que es va fer amb el PORN de 2007 i que, evidentment, no ajuda gens a què la gent que va a la muntanya, els escaladors, els esportistes, entenguin que les àrees d’exclusió són necessàries. D’altra banda l’any 2016 un govern d’un altre color fa un vestit a mida diferent. I això ho va acabar de descompondre. Es modifica la substància de les àrees d’exclusió per permetre l’accés públic per accedir a béns d’interès cultural i al domini públic. Era un vestit a mida pel Camí de Ternelles. La ciutadania ha de percebre rigorositat tècnica i política. Si no, no es creu les coses. Ha caigut en el descrèdit perquè diferents coses que s’han fet han estat pegats mal posats que crec que no han ajudat gens a entendre que, a segons quins llocs, fonamentadament, ha d’haver-hi àrees d’exclusió.
MF – I que en pensa Xisco Fanals?
Xisco Fanals (FBME) – Coincidesc cent per cent amb el GOB. Ja està bé, ja anem pel bon camí. Les àrees d’exclusió, com bé diu, són una figura necessària. Però a punts molt concrets. Si algú es fica al mapa on es veuen les zones d’exclusió, veurem com la persona que les pintava de vermell li varen donar un retolador i li digueren “Si en gastes tres capses, cobraràs a final de mes” (el públic riu). I va pintar el que no està escrit! Va pintar miradors, carreteres… tot el que va poder! També és veritat que hi ha uns interessos ocults perquè segons quines bandes sí que estiguessin pintades de vermell. I aquestes ja ho crec que els va pintar de vermell!
El col·lectiu muntanyenc quan veu aquesta norma i, principalment, la zonificació tan absurda, li costa molt respectar-la. Si a tu et diuen que per una carretera només es pot anar per seguretat a 100, ho acceptaràs. Però quan resulta que t’imposen això perquè algú ha anat qualque vegada a més de 100… És molt difícil complir aquesta normativa. Coincidesc totalment amb el GOB. Hem de fer una llei amb què la gent estigui d’acord, ja que finalment les lleis són per a la ciutadania. Hi pot haver informes de tècnics, regulacions, els agents de medi ambient que diguin la seva, interessos polítics… però al final hem de convèncer a la societat.
Jo conec un niu de voltor negre, que no està en zona d’exclusió, pel que a menys de setanta metres hi passen cada setmana un munt d’excursionistes. Aquest niu ha tingut descendència any rere any. Estic molt content. Després tenim les zones d’exclusió en les que, sense dir que no hi ha res, m’agradaria que em diguessin que és el que hi ha. Sempre ha estat molt complicat d’explicar, per exemple, perquè el Torrent de S’Esmorcador és zona d’exclusió. Les aus són molt intel·ligents i no nidifiquen dins els torrents. I els animals ho saben. Tal volta hi ha un endemisme de flora? D’acord, que ens expliquin que és el que hi ha. Nosaltres ho podrem transmetre i la gent ho entendrà i ho acceptarà. Però si li dèiem que no hi pot anar perquè està pintat de vermell…
I altra cosa diré, una persona caminant no veu que allò estigui prohibit. A jo m’ha passat caminant amb alts càrrecs polítics i arribar a un punt. No podem passar, els hi dic. No vegeu la retxa vermella? I la cerquen (el públic riu). Si no ho podem transmetre a la societat, no hem de voler aplicar-ho. (…)
MF – Llorenç Mas, es podrien modificar els criteris i les zones d’exclusió? Per què hi ha una zona d’exclusió al Torrent de S’Esmorcador?
Llorenç Mas (DG Espais Naturals i Medi Ambient) – En el seu moment es va fer el PORN i la cartografia associada. Hem detectat errors, moltíssims.(…) Aquest PORN ho vàrem heretar en el seu moment. Crec que va ser un encert o un èxit treure un PORN de la Serra de Tramuntana. Evidentment, jo estic completament obert a la propera legislatura, que potser jo no hi seré, i crec que es pot obrir el meló. Sobretot si el GOB i la FBME ho demanen. Nosaltres no estem aquí per posar problemes, tot el contrari. Nosaltres volem formar part de la solució.
TM– Sempre que es faci amb criteris tècnics i científics.
LLM – El GOB quan vàrem fer la modificació de Ternelles va semblar que estava gelós de les zones d’exclusió.
TM – Efectivament, perquè convenia que aquesta figura existís com estava. No com la regulació del 2016 que la descafeïnava.
LLM – Les autoritzacions previstes en la normativa del 2016 se n’han fet només cinc o sis des de llavors.
TN – Idò no feien falta.
LLM – O sí. Perquè amb l’encesa de les Talaies pels Drets Humans estava bé que hi poguessin anar.
TM – No crec que es fes per això.
LLM – Bé, les opinions són lliures. Les zones d’exclusió que estan pintades allà es varen fer en un moment concret.
I ara passarem a l’anàlisi
Es de justícia, felicitar a Maria Ferrer, moderadora i animadora, que va tenir l’habilitat de fer preguntes incòmodes i aprofundir en els temes delicats. No va deixar passar ni una oportunitat per furgar en els temes candents. D’això jo en dic professionalitat i saber estar. Un periodisme allunyat dels comunicats de premsa, els gabinets de comunicació i les xarxes clientelistes, al servei del públic i del dret a la llibertat d’expressió i opinió.
El debat va ser més llarg i va tocar més temes, abastant més dels dotze minuts que m’he permès transcriure. Si toca, posaré en el seu coneixement altres fragments, sucosos i d’alt interès. A vostès crec que els agradaran. A d’altres, no tant.
Algú podrà dir que el GOB no representa a l’ecologisme en bloc, només el punt de vista dels seus integrants. I que la FBME no pot assumir la representació de tot el col·lectiu muntanyenc, just dels seus clubs i federats. I tindria raó. Però tampoc podria negar l’autoritat que aquestes dues institucions i els seus representants tenen. Guanyada en molts d’anys d’activitat i actuacions concretes. Obtinguda per la seva fermesa, la capacitat per prendre decisions, la flexibilitat per adaptar-se a canvis sobtats i per presentar propostes innovadores. I assumint que de les errades s’aconsegueixen experiències. Que saben que de vegades es guanya i d’altres s’aprèn. Altres sempre l’encerten i estan en possessió de la veritat única i irrebatible.
Quedin-se amb el que afirma el GOB. Molt mala gestió per part de l’administració de les zones d’exclusió. No ben fonamentades tècnicament. Àrees d’exclusió marcades de forma capritxosa, per acontentar interessos de determinats propietaris. Un vestit a mida per segons qui o que, com és el cas del Camí de Ternelles. Sense rigorositat tècnica i política. Desacreditades. La gent no entén el perquè hi ha d’haver àrees d’exclusió a segons quins llocs.
La FBME està més riallera, més continguda. Però igualment contundent. Parla de figura necessària, però a punts molt concrets. D’interessos ocults a segons quines bandes. De zonificació absurda i difícil d’explicar i complir. De coexistència pacifica i tranquil·la entre vida salvatge i senderisme. De manca de diàleg amb la societat civil.
Personalment, subscric punt per punt tot el que Toni Muñoz i Xisco Fanals manifesten de forma argumentada i fonamentada. I suport la seva defensa radical del medi ambient.
Tinc la sensació que Llorenç Mas està en pilotes. Argumentalment parlant. Davant l’evidència no li queda altre que reconèixer la infinitat d’errades comeses. Quan no pot resistir més la barrumbada de dades que li ha vingut damunt, fa el típic recurs barroer de parlar de l’herència rebuda. Puntada de peu, un parell d’estirabots i pilotes fora! Acaba replegant veles i afirmant –ja va bé- que no tindrien inconvenient en obrir el meló de repensar les àrees d’exclusió en la legislatura vinent. El moment culminant és quan parla que el GOB està gelós de les actuacions de la conselleria per obrir el Camí de Ternelles. Estupefacció i vergonya és el que va causar la resposta d’aquest director general entre els assistents. Una agressivitat nascuda de la seva impotència argumental. Els extremistes són agressius quan els posen en evidència. Ho han fet tan bé que encara està tancat!
Cantin papers i mentin barbes!
Aquest refrany és invocat per a significar que els documents escrits tenen més valor que les paraules dites. I l’administració pública –també la conselleria de medi ambient- parla a través de la documentació i la normativa que emet. I la revisió i modificació del PORN de la Serra de Tramuntana ho fa de forma nítida, alta i clara. Un pensaria que seria un bon moment per incorporar aportacions com les de Toni Muñoz i Xisco Fanals, entre d’altres. De començar a eliminar zones d’exclusió que no tenen ni cap ni peus. Ho fan? Han estat sensibles a aquestes opinions i critiques?
Certament corregeix algunes errades clamoroses. Com la del Mirador de Formentor. Allà la situació era ridícula. Centenars -per no dir milers de persones- incomplien la normativa cada vegada que s’aturaven a contemplar la vista de Formentor. Mai ningú els va sancionar Com bé diu Xisco Fanals, l’encarregat de pintar de vermell les zones d’exclusió va tenir una jornada per oblidar. I l’administració ha torbat QUINZE ANYS en fer la correcció! I l’actual equip de la conselleria porta des de 2015 dirigint-la! I amb un canvi de la regulació en 2016 que no ho va fer! Vostès mateixos podran qualificar aquesta manera d’actuar. Alguns podrien pensar si ha existit negligència.
Soc del parer que la conselleria disposava d’una ocasió per obrir portes i iniciar un nou camí. Tenia la mà estesa de gran part de col·lectius. No ho ha volgut –o no ha sabut- fer-ho. Tinc la impressió que els extremistes han guanyat una altra vegada. Aquells que des dels seus mandarinats governen realment les polítiques de protecció a la natura a Balears, més enllà dels mecanismes democràtics. El nou PORN amplia les zones d’exclusió de manera acarnissada i injustificada i no elimina ni redueix cap de les grans extensions que resten sota aquesta figura de forma injustificable, en la meva opinió. Per què no s’ha eliminat l’àrea d’exclusió del Torrent de Comadreda? Per què no s’ha fet cas dels experts que recomanen habilitar un desviament de la zona a protegir que permetria compaginar els usos esportius i de protecció mediambiental? Què hi ha de just prohibir el pas a segons quines zones just quan sigui necessari i no barrar el pas per sempre més? Què hi ha del necessari i imperatiu diàleg entre propietaris, usuaris, administracions i entitats proteccionistes?
Continuarà.
Dibuix portada: Pau Rodríguez