Pere Perelló: “Sempre ens contaven que a Sa Pobla no havia arribat la Guerra Civil”

La història té noms i llinatges. L’Arxiu Municipal de Sa Pobla-Espai Can Cirera Prim ha organitzat aquest mes de març dues rutes guiades per recrear els fets que es recullen a la causa 17/1936, oberta contra un grup de carrabiners que es varen mantenir fidels a la República. Una passejada conduida per Pere Perelló, treballador de l’Arxiu Municipal, que rescata de l’oblit aquest episodi de la Guerra Civil a Sa Pobla 

Pregunta.- Hi ha desconeixement del que va passar durant la Guerra Civil a Sa Pobla? 

Resposta.- Si, hi ha una generació, la que te la meva edat, que quan demanàvem que havia passat a Sa Pobla durant la Guerra Civil sempre ens responien el mateix: que aquí la guerra no havia arribat, que havia arribat només a Porto Cristo i que els pagesos poblers havien donat menjar a tota Mallorca. Explicaven que hi havia hagut un jove de Sa Pobla afusellat, però perquè era una persona un poc radical… Tot molt difús. Amb el temps, estudiant i llegint el nostre arxiu i d’altres documents, vaig veure que no va anar així. Ara tenim unes generacions que desconeixen completament qualsevol referencia a la Guerra Civil a Mallorca i a Sa Pobla, i està bé que ho sàpiguen.

P.- Com localitzes els documents de la causa militar?

R.- Les causes estan guardades a la caserna de les Avingudes de Palma. Al 2015 ja hi vaig anar com a particular i vaig fotografiar tota la causa, però un grapat de fotos no me varen sortir bé. Fa dos mesos vaig demanar a la Direcció General de Memòria Democràtica si me podien fer una còpia i això vaig complementar les pàgines que me faltaven. Eren mil i pico fulls de documents i instàncies, un atestat d’un judici militar que era molt complicat d’entendre.

“Crec que s’ha de conèixer, hem de saber que va passar, sobretot perquè no torni a passar.”

P.- Què va passar a Sa Pobla entre el 19 i el 22 de juliol de 1936?

R.- Dia 19 a primera hora del matí hi va haver el ban de guerra signat pel General Comandant Militar de Balears, Manuel Goded. Dia 18 Goded li havia dit al Governador civil que l’exèrcit es mantindria fidel a la República, però no va ser així. A Pollença el mateix 19 hi va haver una resistència per part dels carrabiners al poble, al moll, i el personal d’aviació de la Base, i els mateix dia 19 al capvespre, a Palma es va preparar per part dels comandaments dels Carrabiners una columna que pogués sortir dia 20 cap a Pollença. Es varen aturar a Inca a reclutar-ne i la seva intenció era aturar-se a Sa Pobla on hi havia una plantilla de 24 carrabiners. Quan arribaren a Sa Pobla varen emprar 2 hores en arreplegar al personal que era a ca seva. En aquelles dues hores hi va haver una sèrie de carrabiners, com Orozco i Valcárcel, que varen dir que no hi estaven d’acord, que volien saber on anaven i perquè, i que ells eren fidels a la República. El comandant Castelari, que dirigia aquesta columna, es va refugiar amb un parell de carrabiners dins la caserna de Sa Pobla i va començar un tiroteig entre carrabiners de Sa Pobla i els comandaments refugiats dins la caserna. El resultat va ser un sergent mort i tres ferits. 

A partir d’aquí, un grup de 7 carrabiners, que supòs que havien participat als tiroteig, van a la plaça i decideixen amagar-se durant uns dies per veure com acabava la revolta. Dia 20 encara les notícies eren molt confuses i varen pensar amagar-se 3-4 dies a la muntanya. Demanaren ajuda a uns joves de Sa Pobla que formaven part de la gestora de l’ajuntament i de partits d’esquerra, i 4 d’ells es varen apuntar. Llavors arribà la camiona del poble i li varen dir al xofer que els dugués al Cap d’es Pinar. Els 7 carrabiners i els 4 joves de Sa Pobla hi varen estar dos dies i al final es varen entregar. Dia 22 s’ajuntà un grup important de falangistes de tota la comarca d’Inca, 30 i pico, que estaven disposats a matar-los. Al final els carrabiners aconseguiren un pacte: que s’entregaven a l’exèrcit i els hi farien un judici. I això és una mica la història de com va anar tot, una història que intentam explicar amb molta cura i sensibilitat.

P.- Com va acabar el judici?

R.- Tots varen morir l’11 de març de 1937, el judici va ser bastant ràpid. Hi va haver 3 carrabiners afusellats, Juan Orozco, Crisanto Valcárcel i Luis Pichoto, que deixaren família i fills, i també un jove pobler, en Jaume Serra, oficial primera de l’Ajuntament, el varen afusellar bàsicament perquè va tenir 3 cartes molt en contra seu que varen ser decisives. La majoria dels altres encausats varen ser condemnats a cadena perpètua, i a l’any 43-44 els hi varen commutar a 6-7 anys de presó efectiva. Foren expulsats de l’exèrcit i els hi llevaren tots els drets que tenien. La causa és aquesta. Crec que s’ha de conèixer, hem de saber que va passar, sobretot perquè no torni a passar. 

“Hi va haver 3 carrabiners afusellats, Juan Orozco, Crisanto Valcárcel i Luis Pichoto, i també un jove pobler, en Jaume Serra”.

P.- Com es varen viure aquests fets a Sa Pobla en aquell moment? Quines conseqüències varen tenir? 

R.- A la generació dels meus pares va tenir moltes conseqüències, la gent jo crec que es va posar un vel. Ara he que el dia que mataren a Jaume Serra, no varen deixar anar ningú a ca seva a donar el condol i a l’església no li varen fer funeral… es va imposar un silenci molt feixuc i la gent no parlava d’aquestes coses. La gent va intentar oblidar-ho, i la fórmula era dient que no havia passat res. Si a dia 18 de juliol del 36 a Sa Pobla hi havia 13 militars falangistes, al juliol del 37 hi havia més de mil carnets. La gent s’apuntava per sobreviure, per viure, perquè no dubtessin de la seva lleialtat, es tractava de viure a qualsevol preu. Després als fills que vàrem néixer a finals dels 50 i principis dels 60, quan vàrem començar a fer preguntes ens deien: no demanis, això està passat, aquí no va passar res. Es la resposta general de la gent que ho va viure. 

P.- Després de llegir tota la causa vares elaborar un mapa per fer una ruta dins del poble pels llocs reals. Per on passa aquesta ruta?

R.- A mesura que anàvem llegint les diligències vàrem començar a identificar els focus on s’havien desenvolupat els actes. Bàsicament, a la carretera d’Inca a l’entrada del poble, on hi havia antigament la caserna dels carrabiners, també a la plaça major, l’ajuntament, els carrers que varen recórrer els carrabiners, on es va amagar la gent… hem fet una ruta que dura unes dues hores. L’hem feta els dies 11 i 18 de març, i també l’hem oferida als alumnes de Batxillerat de l’IES Can Peu Blanc. Es una tasca conjunta que he fet amb Bel Crespí, i hem emprat molt de material complementari.