Ara llegint
Han passat els Reis*

Han passat els Reis*

La sensibilitat -observança i comportament- d’una persona per les qüestions purament tradicionals, és en el fons psíquic, el resultat de la sublimació de les vivències -ambient i costums- que va rebre a la seva infantesa. Són les larvades emocions de la minyonia que, de tant en tant, tornen a la consciència de la persona adulta, amb novella brillantor en determinades dates. Jo sóc de la cultura dels Reis d’Orient, ben meridionals i lluminosos, i no sóc del septentrional, vermellós i fredolent Santa Claus o Pare Noël que la moda mercantil, imitadora de mals imitadors, escampa per aquesta, la nostra embambada societat de consum que mira el costum aliè i no mira el seu.

Vaig créixer amb la il·lusió dels tres Reis d’Orient, així va créixer el meu fill i així han crescut les dues nétes. Tres Reis en català de Mallorca, tres noms màgics: Gaspar, Melcior i Baltasar. Un de barba blanca, rossa l’altre i el tercer negre. Tres personatges inversemblants que feien versemblant tota la màgia de la nit de Reis, la nit essencialment infantívola.

Les tradicions, tot conservant el seu encanteri original, per litúrgia o per elipsi cerimonial, es modifiquen a través del temps. És a partir del segle IV que el nombre dels Reis d’Orient resta fixat en tres que, simbòlicament, volen representar les tres fases de la vida: un home vell, Gaspar; un home madur, Melcior; i un home jove, Baltasar. Hi ha altres interpretacions, les tres races aleshores conegudes, per exemple. O en funció del do que portava cada un d’ells: or, encens i mirra.

La popularitat dels Reis d’Orient es va escampar per l’Europa cristiana a partir de les Croades quan, i en l’ambient expectant de l’època, unes suposades relíquies dels Reis d’Orient foren traslladades a la catedral de Colonya. I allà són, sota un monumental i formós mausoleu.

De tota manera, una il·lusió tan fermament arrelada a la imaginació infantil no pot morir ni, molt manco, els seus cossos descansar a una catedral. La il·lusió sempre, a cada generació, és viva. Reneix com la vida. La nit de Reis és nit d’estels novells i daurats, de lentes caravanes de camells que, sorgint d’un indeterminat punt d’Orient, cap a la coixinera, cap al somni innocent de l’infant, es dirigeixen majestuosament.

*Aquest article fou escrit per Alexandre Ballester que ens deixà el mes de juny l’any 2011. El tornem a publicar en la seva memòria i gratitud per tantes i tantes coses aportades a la nostra cultura. E.P.R.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt