La FVSM no diu la veritat i la conselleria de medi ambient acota el cap!

«Totes les generalitzacions són perilloses. Inclosa aquesta (Alexandre Dumas)».

En la web d’IB3 Televisió està penjada des del dia 5 de setembre una notícia (vegeu enllaç al final de l’article) amb el titular “Tendència positiva per a la recuperació del voltor negre“. El resum indica que “El voltor negre va estar a punt de desaparèixer als anys vuitanta, però, avui dia, se n’ha recuperat la població i es manté estable. Actualment, hi ha 33 polls que ja volen a Mallorca i 41 parelles reproductores. Unes xifres que són possibles gràcies a la feina que ha fet al llarg de 35 anys la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre. Des de la posada en marxa del pla de recuperació fa quaranta anys, l’espècie ha mantingut una tendència positiva.” La peça està signada per Marta Bergas i Luis Ginard.

En el primer minut i quaranta-nou segons que abasta la notícia, s’entrevista a EwelynTewes –responsable de la FVSM, la gran entitat latifundista de Tramuntana- i se la presenta com la gran protagonista –a ella i la seva organització- de la recuperació d’aquesta espècie, emblema de Mallorca i de la Serra de Tramuntana. En el vídeo s’afirma «Els excursionistes són una amenaça perquè el renou espanta el Voltor». Tewes rebla el clau dient que l’animal «… Se’n va i fins que la molèstia no ha desaparegut no torna… Pot passar que el petit poll es mori». No dona xifres ni presenta estudis científics independents. Tewes es repeteix més que l’allioli, ja que és el mateix fals argument que reitera des de fa anys.

Aquesta afirmació és inversemblant. Segons declaracions fetes per Miquel Mir, conseller de Medi Ambient al febrer d’enguany, a Mallorca hi ha 332 exemplars de Voltor Negre, segons un exhaustiu cens fotogràfic. La població s’ha multiplicat per tres a partir dels 123 identificats en 2008. En el mateix període el creixement de la població a Mallorca i l’interès per les activitats a l’aire lliure han fet que l’excursionisme experimenti una eclosió espectacular. Com també altres activitats relacionades com l’escalada, el barranquisme i les carreres de muntanya. El creixement en la venda de material i la difusió de rutes excursionistes per xarxes socials i mitjans de comunicació convencional (recordem el famós Tira, tira d’IB3) ha estat espectacular. Un bon amic, professor de matemàtiques, afirma que es podria dir que existeix una correlació entre l’increment d’excursionistes i la de la població de voltors. A més excursionistes, més voltors. En estadística es diu que existeix correlació si en augmentar els valors d’una variable també augmenten els de l’altre i viceversa. Però no ignora que la correlació entre dues variables no implica, per si mateixa, cap relació de causalitat i, per tant, no sosté aquesta tesi. Ewelyn Tewes és bastant menys prudent. Ja diuen que la ignorància és atrevida.

L’excursionista d’avui en dia és, en termes generals, una persona formada i informada, conscient de la fragilitat de l’entorn i que la seva protecció i cura és feina de tots. Amb totes les excepcions que vostès vulguin, per descomptat. Al cap i a la fi, en qualsevol grup humà que desenvolupi una activitat, sempre hi podrem trobar elements discordants. I hem de recordar que la població de Voltor Negre a Mallorca està altament acostumada a la presència humana. És freqüent que els animals s’atraquin i sobrevolin als senderistes que tenen oportunitat d’admirar les seves evolucions sense més inconvenients. Els centenars d’imatges i vídeos que hi ha a les xarxes així ho certifiquen i palesen. No negaré, per ser evident, que en situacions determinades se’ls ha de deixar espai i tranquil·litat. La convivència entre animals i humans hauria de ser l’objectiu ideal de qualsevol projecte de recuperació que vulgui tenir èxit en el llarg termini. L’altre és elitisme i exclusivisme.

És vertaderament vergonyós –a més d’inexacte i tendenciós- atribuir en exclusiva a la FVSM la recuperació del Voltor Negre. En la mateixa peça informativa, Llorenç Mas, director general de Biodiversitat i Espais Naturals, afirma en el mateix vídeo que «… dins l’administració hi ha hagut el COFIB, els agents de medi ambient, el Servei de Protecció d’Espècies. Fora de l’administració hi ha hagut el GOB i molt d’altres grups i ONG estatals i internacionals». Expressa de forma clara i contundent que «… tota la societat va tenir clar en un moment cap a on havia d’anar.» I ho diu un representant de l’administració que rega generosament amb subvencions a aquesta empresa. La recuperació del Voltor Negre és un èxit de la nostra societat en conjunt i no cal atribuir-la a entitats i persones determinades amb relacions peculiars amb l’estranger i amb un concepte de la propietat discriminatori i exclusiu. A tall d’exemple just cal esmentar que en el darrer cens varen participar, entre d’altres, l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), el Servei de caça del Consell de Mallorca, així com voluntaris i voluntàries de SEU-Virot, Grup d’Observadors de Rapinyaires d’Albercutx (GORA), GOB-Mallorca i Associació de Fotografia de Natura de les Illes Balears (AFONIB). I la llista no és exhaustiva, els hi puc ben assegurar.

En la meva opinió, amb aquestes afirmacions i actituds, la FVSM i els seus dirigents malmenen el nom de l’ecologisme i desvirtuen per complet el concepte de custòdia del territori. I amb això no li vull llevar mèrit a la feina feta per la FVSM en els darrers anys –inqüestionable- però si a la instrumentalització de la conservació del voltor negre amb altres finalitats i, per descomptat, a aquest intent d’apropiació indeguda d’una feina feta per molts i per molts d’anys. Com afirmava un editorial del diari ULTIMA HORA «Preservar el voltor (…) és el resultat d’una prolongada labor de conscienciació ciutadana que s’incorpora a la llista de grans avanços en la protecció mediambiental. Una visió retrospectiva obliga a incloure la protecció del voltor negre entre els episodis que més han contribuït a ampliar la base del compromís social en favor de la conservació de la vida salvatge per a gaudi de les futures generacions de mallorquins.»

Un últim detall que des del meu punt de vista és significatiu. En la mateixa peça informativa, al final, com de passada, la locutora indica: “L’altra amenaça és la caça. La sang dels voltors conté plom de la munició dels animals morts que els voltors mengen”. Tewes reconeix que “Poden tenir problemes amb el sistema nirviós. Es poden posar malalts o directament morir.”Vaja! I fins ara no ens havíem adonat! Reproduirem íntegrament el que el GREFA (Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Habitat), una de les ONG més prestigioses en l’àmbit nacional i internacional, diu al respecte.

“La plumbosi arriba a ser una de les causes més importants de mortalitat en diversos ocells, especialment en aiguamolls, però també ha estat descrit en diverses espècies de rapinyaires i s’ha comprovat que l’exposició al plom és elevada en les espècies més carronyeres i oportunistes, com són els voltors. De moment, l’única acció duta a terme per a reduir el risc d’exposició al plom de la munició en ocells i humans ha estat la prohibició des de 2001 de l’ús de perdigons de plom en aiguamolls protegits, la qual cosa deixa en clar desemparament a les nostres carronyeres, que s’intoxiquen en general en alimentar-se de preses que han estat disparades amb perdigons de plom. El tòxic és ingerit d’aquesta manera, i des del sistema digestiu és absorbit per la sang donant lloc a la simptomatologia amb la qual cursa aquesta malaltia: bradicàrdia, símptomes nerviosos, símptomes respiratoris, etc.

Des de fa anys es coneix el problema que suposa l’ús de plom com a munició, ja ha arribat el moment de dir basta, i que s’actuï d’una vegada prohibint l’ús d’aquest material en el sector cinegètic.”

La Wikipedia afirma parlant del voltor que “Possiblement la causa més gran de mortalitat de l’espècie és el verí. Altres amenaces importants són l’explotació inadequada de determinades masses forestals, l’eliminació sistemàtica de carronyes i la gestió inadequada de les muntanyes.”

Està clar que surt més a compte atacar als pacífics excursionistes, armats amb botes, motxilles i perillosos mapes, que enfrontar-se als poderosos. Al cap i la fi, és més fàcil ésser dur amb els febles i submís amb els poderosos. La història de la FVSM així sembla demostrar-ho.

I mentrestant, Llorenç Mas, director general de Biodiversitat i Espais Naturals, calla. I, per tant, atorga. Enllaç IB3 https://ib3.org/tendencia-positiva-per-a-la-recuperacio-del-voltor-negre#comment-531