La Policia Local de Sóller: vocació, servei i compromís amb el poble

Com a exagent de la Policia Local de Sóller entre 1982 i 1986 i com a jutge de pau des de fa gairebé 24 anys, sento una estima profunda i sincera per aquest cos. Una estima que neix no només de l’experiència personal, sinó de veure dia rere dia com fan una feina sovint silenciosa, però imprescindible. Per això crec que és just i necessari alçar la veu per reconèixer la seva tasca i defensar-la davant de crítiques que, massa sovint, són desproporcionades i injustes.

La Policia Local, com qualsevol col·lectiu humà, no és perfecta. També tenen dies més o menys encertats i moments en què es poden equivocar. Però jutjar tota la seva feina només pels errors puntuals, seria profundament injust. La seva tasca és molt més àmplia i complexa del que molts es pensen.

Fa una setmana vaig passar, per casualitat i com moltes vegades he de fer, prop de mitja hora a la central de la Policia Local per motius que no venen al cas. En aquell curt espai de temps, vaig presenciar com atenien una senyora gran que necessitava ajuda, gestionaven un cas de carteristes, mobilitzaven una grua per un cotxe mal aparcat i resolien els dubtes d’uns turistes estrangers per un conflicte veïnal, un cà perdut… Tot alhora, amb una calma i professionalitat admirables.

I aquí cal dir-ho clar: molta gent creu que la feina principal de la policia local hauria de ser el trànsit i la vigilància als carrers. Però la realitat és que sovint no poden dedicar-s’hi perquè són la primera porta a la qual acudeix el ciutadà per qualsevol problema. Quan no els veiem dirigint el trànsit, és perquè estan atenent emergències, ajudant veïns, solucionant conflictes o fent gestions que ningú més fa. Em creguin: moltes d’aquestes situacions no són fàcils ni agradables, i molts de nosaltres no hi voldríem estar ni un minut. Ho puc dir amb coneixement de causa en moltes ocasions.

No hem d’oblidar que darrere l’uniforme hi ha persones. No poden ser a tot arreu alhora. I malgrat això, tiren endavant amb un compromís i una paciència dignes d’admiració. Abans de criticar, fem l’exercici de posar-nos per un moment a la seva pell i veure la pressió amb què treballen.

També cal ser honestos: com a ciutadans tenim una part de responsabilitat. Els cotxes mal aparcats no cauen del cel, els conflictes veïnals no es creen sols, i l’incivisme no es resol només amb més policia. Si cadascú fes la seva part, Sóller seria una vila més amable, més tranquil·la i més fàcil de gestionar.

Per tot això, vull expressar públicament el meu suport i agraïment a tota la plantilla de la Policia Local de Sóller. Gràcies per la vostra paciència, pel vostre compromís i per l’entrega constant. I una menció especial al nou subinspector, Miquel Quetglas, i a l’oficial Kike Vivas: molta sort i encerts en aquesta nova etapa. La feina policial no es valora en un dia ni en dos; es veu amb el pas del temps, amb constància i vocació.

Sóller pot estar orgullosa de tenir aquest cos de policia local. Abans de criticar, reflexionem, informem-nos i valorem. Si entre tots aportam una mica més de comprensió i respecte, segur que farem del nostre poble un lloc millor per viure-hi. Gràcies, Policia Local de Sóller, per ser-hi sempre, en el que es veu i en el que no es veu, però que fa que la nostra comunitat funcioni cada dia.