La Trinitat Espirituosa*

Com un bisbe, solitari i augustal, dins una aura solemnial, m’esperava el meu vell amic, Jordi Riquer, l’amo del Cafè Central, i des de rera el taulell, amb una mirada convidadora, amb pausada complaença, em va dir, esbossant un somrís de benvinguda.

– Bon dia i bona hora, amic meu. Arribes a punt. Bé, de fet t’esperava per celebrar la cerimònia pertinent.

– Quina cerimònia?

– Roda la roda, bon amic. Que no t’has assabentat? Europa, millor dit, el Consell Europeu, amb el seu reglament a la definició, designació, presentació, etiquetat i protecció de la indicació geogràfica de begudes espirituoses, ha reconegut les Herbes de Mallorca i les Herbes Eivissenques. És una grata notícia. Atansa’t, du, i beurem una copa d’herbes. I pots triar. Herbes seques o herbes dolces?

– M’és igual. Les mateixes que tu beguis.

Aleshores, en Jordi, va agafar dues copes i una botella i, com qui acompleix un vell ritual, va abocar una prudent mesura de licor dins cada copa, al mateix temps que m’explicava:

– Les herbes és un licor que s’aconsegueix per maduració de diferents herbes aromàtiques, i medicinals, en aiguardent. Molt probablement, la seva creació, sia obra, en l’obtenció de licors, dels apotecaris mallorquins del segle XVI. Hi ha molta saviesa botànica en aquest licor, receptes antigues, trameses de generació en generació, entre els alambiners mallorquins, com si d’una fórmula magistral es tractés. I, de fet, ho és una fórmula magistral, encara que no sabem si fou prescrita per un metge, però s’han de conèixer les distintes dosis que són establertes a la recepta.

Amb protocolària suavitat, en Jordi va col·locar una copa davant meu i, l’altra, la va deixar al seu costat. Va continuar enraonant:

– Per obtenir herbes dolces s’han de mesclar herbes com la camamilla, l’herba-sana, l’herba-lluïsa, el moraduix, el romaní, el tarongí i el fonoll amb anisat dolç. Mira tu quins components.

– Tota una desfilada botànica.

– I, les herbes seques, amb la mateixa varietat d’herbes, es maceren en aiguardent sec. Hi ha fabricants que hi afegeixen clovella de llimona, fulles de llimona i alfabaguera. Naturalment, el procés implica una gran escrupulositat de realització. Les herbes, per ser plantes aromàtiques, s’han d’anar posant molt curosament perquè el sabor i l’aroma d’alguna de les herbes no adulteri o anul·li l’aroma i el sabor d’una altra.

– Gairebé amb paciència de frare.

– Exacte, paciència de frare. Roda la roda. No oblidis que el chartrense és un licor d’herbes elaborat, des del segle XVIII, al convent de cartoixants de la Gran Chartrense, a Grenoble. I, com les nostres herbes, es presenta en dues varietats.

– Si a fi de comptes tots som cosins germans.

– Alguns fabricants, a les herbes que ja t’he anomenat, hi afegeixen menta, senyorida, arenga, donzell, espígol i una mica de ruda. Altres, encara ho enriqueixen amb flor i fulles de taronger i de llimonera, eucaliptus, til·la, trossos de garrova i fulles de llorer o d’olivera.

– M’estàs donant tota una lliçó.

– Una lliçó per a una celebració. Amb el vistiplau oficial del Parlament Europeu, tot Europa ja podrà beure Herbes Mallorquines sense sentir aquell regust de cosa típica. És a dir, un licor que presenta, o representa, les característiques d’un grup humà. Bé, de fet les Herbes Mallorquines, com les Eivissenques, sempre seran una beguda típica. I que molts d’anys es conservin aquestes begudes típiques. Com el palo, i el gin menorquí. Roda la roda.

I va beure, en Jordi, el contingut de la seva copa, i jo, més aviat que de pressa, vaig beure la meva copa.

Una profunda alenada d’en Jordi va donar pas a un ample somrís i, fitant-me amb els seus negres ulls, com qui confia un gran secret al companyó d’aventura, em va dir:

– Ara, amb les herbes, a Mallorca, a les Balears, ja tenim la Trinitat Espirituosa? T’imagines? Al marge de tota la gamma de vins mallorquins, de bons vins mallorquins, tenim la grandíssima Trinitat Espirituosa, aquí.

– Què vols dir, la Trinitat Espirituosa?

– Sí, home, sí. L’any 1989, el Consell d’Europa, en el seu reglament de begudes espirituoses, i entre orígens geogràfics reconeguts, ja s’hi trobava el palo mallorquí. I, ara el gin menorquí i les herbes elaborades a Menorca i a Eivissa. Que no ho entens? Tres licors nostrats al cel europeu. Això és la Trinitat Espirituosa… I, ara…

El somrís d’en Jordi va esdevenir-se en una franca rialla. S’havia posat en moviment un mecanisme secret.

– I ara. Per celebrar aquesta nostrada Trinitat Espirituosa, beurem, tu i jo, una copa de gin i, després, una de palo.

– No, Jordi. Ni pensar-ho. He begut herbes i prou. Prou.

– Però amic meu. La grandíssima Trinitat Espirituosa bé es mereix una alegrança. O un sacrifici.

*Aquest article fou escrit l’any 2008 i pel seu interès no hem trastocat res de l’original.

#Foravila