L’Alzinar: Comença un juliol ben carregadet

Sant Pere és a vint-i-nou, Sant Marçal és a trenta, i l’endemà ja ens entra el primer de juliol.

El mes de juliol antigament estava dedicat a l’emperador Gai Juli Cèsar (Gaius Julius Caesar), més conegut per Juli Cèsar. La data del naixement de Cèsar no apareix amb claredat en cap text antic. Wilhelm Drumann, al qual segueixen Piganiol, Klotz i Cary, la situava l’any 100 aC; Jérôme Carcopino assenyalava l’any 101, i Theodor Mommsen el 102 aC, amb el beneplàcit de Fowler, Ferrero i Holmes.

Avui diumenge, és el quart dia del mes de juliol, què consta de 31, i està previst que el sol sortí a les 6-50’ hores i es posi a les 21-48’, amb una durada de 14-58’ hores.

En principi les previsions ens pinten un mes molt sec, amb unes postes de Sol impressionants, i amb temperatures per sobre de la mitjana, i quant a precipitacions menys de les habituals, que per norma ja solen ser molt poques, és a dir un mal panorama de cara als previsibles incendis forestals, si no ens espavilem bastant, i comencem a lluitar molt seriosament contra les causes d’aquest maleït canvi climàtic.

A més, com hem mencionat ja moltes vegades en aquesta mateixa secció, us recomanem, si és possible, no sortir al carrer a les hores més caloroses del dia, emprar robes lleugeres, no molt cenyides, i de colors clars, i emprar una gorra, un mocador o un capell de palla pagès, per protegir-nos el cap i les idees.

I com és lògic, a pesar de no tenir set, hem de beure (especialment aigua) amb freqüència, evitant l’excés de begudes alcohòliques (una cervesa és bona, però no una caixa de cerveses), el cafè i les begudes amb molta cafeïna, evitant al mateix temps els menjars pesats i calents, substituint-los per plats freds (sabeu què és de bo un trempó, o un bon pa amb oli, fet amb tomàtigues, pebres, cebes… del nostre propi hort), fruites i verdures fresques, si no pot ser també del nostre propi hort, comprades a cooperatives o productors locals, segur que notareu la diferència!

Els pagesos us ho agrairan, ja que els seus beneficis no són massa sucosos, en aquesta dura època a la qual a més hi sol haver més feina als horts, per poder tenir les hortalisses i els fruiters ben cuidats i que no passin set.

Recordeu que el divendres, dia 16 de juliol, és la festa de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, amb les clàssiques processons marítimes. I el dissabte, dia 10, Sant Cristòfol, patró dels conductors i dels verdulers.

Feines als horts.

Si potser procureu regar durant l’horabaixa, per evitar l’evaporació (o inclús millor per la matinada, quan la terra i les plantes s’hagin refredat completament), a més de cobrir la terra amb compost, herba seca, palla, i burballa (si pot ser de fusta ecològica) entre altres materials naturals.

Hem de seguir podant, fermant i ensulfatant les nostres tomatigueres, que ja són impressionants i van ben carregades d’oloroses i saboroses tomàtigues madures i ben vermelles. Hem de seguir amb el tractament d’aigua d’ortigues (mà de Sant, com deia la meva enyorada padrineta).

És molt bon temps per podar en verd els rosers, rebaixant els brots 10 centímetres i, especialment,  tallar totes les flors músties, perquè en tornin a treure, segons ens remarca diàriament el bon amic Toni Luque.

Hem de controlar ben de prop les possibles plagues i llevar les mal anomenades males herbes, que ens serviran per afegir al compost, o de cobertura vegetal.

És bon temps per a separar les soques de les carxoferes i sembrar els esqueixos d’ull.

Les cebes per guardar, és bo collir-les un poc grenyals, ja que aguanten més temps (és a dir tot d’una que tombin el coll).

Es pot fer ja una segona tongada de sembra de patates, a partir de les patates de sembra o de les patates petites que hem guardat de la collita anterior, deixant-les unes setmanes amb llum indirecta, perquè grillin. Abans de sembrar s’ha de treballar la terra amb certa profunditat (més de 25 centímetres), i després fent solcs separats per uns 70 centímetres. Els trossos de patates, amb grill, els dipositarem a uns 7 a 8 centímetres un de l’altre. A més fondària retardarem l’emergència dels brots, i a menys fondària afavorim que els fruits quedin descoberts i es posin verds.

Alls entre les tomatigueres.

A pesar de que certs pagesos diguin que no és el període ideal, podeu provar de sembrar alls entre les tomatigueres (associació favorable per als dos), a jo cada any em va molt bé. Sempre he sentit dir als vells hortolans que combinant plantes compatibles (es diu que dues plantes són compatibles quan s’afavoreixen, conviuen bé i el seu rendiment és major que si es cultiven per separat), evitarem plagues i millorarem el rendiment.

També és bon temps per podar els nisprers, una vegada cada dos anys, i d’aclarir un poc els fruiters, en general. Els cirerers es poden podar fins a finals d’agost, com és lògic després de la collita. Els primers dies de juliol podem acabar d’exacallar els tarongers i llimoneres.

I com no, ja hem arribat als sopars d’estiu, els saborosos, nutritius i vitaminants trempons a la fresca, les escalivades (o torrades d’hortalisses), i les fruites: melons, síndries, melicotons, albercocs, nesples, cireres, mores d’esbarzer, figues (que han estat de bones les primeres figues flors), tot un món de gustos i colors per gaudir, ja que gran part de les hortalisses estan en plena producció.

Sembrar.

Safrà, carabassó, col, enciams, patates, bledes (pràcticament es poden cultivar quasi cada mes de l’any, no ens hem de passar amb les regades), mongetes, raves, api (necessita humitat constant; al segle XVI era conegut per les seves virtuts afrodisíaques), bròquils (necessiten un sol ric en matèria orgànica descomposta), escaroles, carabassons (ha de menester bastant d’aigua), cebes, alls, mongetes (ideals per l’estiu, però també necessiten bastant aigua), cogombres (cogombres), porros (necessiten terra ben adobada i bastant d’aigua), clavells i violes.

Collir.

És hora de seguir recollint tomàtigues, i pebres, sembrats dins l’abril o el maig; albercocs, albergínies, carabassons, carxofes, figues, cireres, cogombres, llimones (pagades als pagesos a preu de patató, aposta per tot hi ha aquestes solades caigudes davall les llimoneres), melicotons, melons, síndries (melons i síndries fruites essencials de l’estiu mallorquí) mongetes, remolatxa, espinacs, julivert, ravenets, pebres, peres, pomes, prunes, rem, síndries, alls, cebes, pipes de gira-sol, blat de les Índies, nectarines, tàperes i mores.

Dites populars del Juliol.

Les dites populars dins el món del camp són la mostra de la saviesa pagesa per antonomàsia.

A manera d’exemple, aquí en teniu algunes que fan referència a l’entrada del mes de juliol, i que habitualment marquen les feines que s’han de fer al camp:

•Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.

•Nit de juliol pluja no vol.

•Pel Juliol, ni dona ni caragol.

•Pel juliol, beure, suar i la fresca cercar.

•A mig juliol sembra el fesol, per Santa Carmeta (dia 16), sembra la mongeta.

•Pel juliol amb poc foc bull el perol.

•Qui no pesca pel juliol, no pesca quan vol.

•Per Santa Magdalena (dia 21) la nou i l’ avellana és plena.

•Sant Pere és a vint-i-nou, Sant Marçal és a trenta, i l´endemà ja mos entra el primer de juliol.