L’Alzinar: El declivi generalitzat de les copes dels arbres i la importància de reduir els fertilitzants

A pesar del fred i de la humitat, les fortes serenes matinals d’aquests moments tampoc són tan demolidores, a pesar de les meves emprenyoses sedes a les mans i als peus, ja que maten el paparró, paraula tan ben emprada per aquestes plagues que fan mal bé les nostres collites, la nostra terra i el nostre arbrat.

Els dies ja comencen a allargar-se i s’escurcen les nits.

És hora de replantar el nostre jardí urbà, o no tan urbà, d’herbes aromàtiques, com el moraduix, el tarongí, l’herba-sana, la menta, la sàlvia i la ruda, entre d’altres, i com no, els bulbs de les tulipes, els lliris, els narcisos…, i de llevar les “males herbes” (que ens poden servir de cobertura vegetal), sempre entre cometes, ja que tot té la seva funció dins el nostre perfecte Univers, només enterbolit per l’ambició dels mortals humans.
És bon temps per tallar arbres, per fer llenya, per sembrar oliveres i fruiters de pinyol, i per trasplantar arbres de fulla caduca, també per empeltar, com parlàvem a setmanes precedents, i per fer confitura de taronja, o millor de taronja agre (vos xopareu els dits) i de llimona què és molt abundant i es perd per les nostres contrades.
Quant a temperatures i pluja, seguim anant per molt mal camí segons la totalitat de previsions. La tendència dels dos grans models pel mes de febrer és lamentablement molt homogènia, els dos marquen temperatures clarament per sobre la mitjana i continuïtat de la sequera, per tant ens mostren una situació anticiclònica tot el mes, amb un zonal fort i fent de barrera a casa nostra a les baixes pressions. Resumint: temperatures clarament per sobre del que tocaria (d’1 a 1,5 graus), del que consideraríem un febrer normal, a pesar que aquests vinents dies sembla que baixaran les temperatures, però NO l’aigua de la pluja, que pràcticament quedarà reduïda a les brusquines d’ahir i avui.

Els sucs augmenten el risc de càncer.

Basant-nos en estudis científics ho avançàrem, en aquesta mateixa secció, fa quasi un any.
I desgraciadament sembla que no anàvem tan malament. La ciència ens ho torna a confirmar: “Els sucs de fruites, fins i tot els naturals, augmenten el risc de càncer”.
Augmentar en 5 mil·ligrams diaris la ingesta de sucres líquids (el que inclou tota classe de refrescs i sucs, inclosos els naturals) dispara en un 39% el risc de càncer. Això és el que ha determinat molt recentment una investigació espanyola (PREDIMEDNutrició clínica) que, inevitablement, torna a posar en dubte els suposats beneficis dels sucs, fins i tot si són naturals. Per a aquest estudi s’han comptat amb 7.056 participants que han detallat durant 6 anys quins eren els seus hàbits alimentaris diaris.
Després d’analitzar les dades recopilades, els investigadors han determinat que prendre sucre líquid en qualsevol de les formes augmenta un 8% la incidència del càncer. Ara bé, aquest percentatge passa a ser del 19% si es tracta de glucosa líquida (també anomenat “xarop de glucosa” i present en petites quantitats a la mel i han les fruites). I així mateix, quan es tracta de fructosa (un altre sucre present de manera natural i en gran quantitat en totes les fruites), el risc es dispara fins al 39%.
Aquest és el motiu pel qual els sucs naturals no interessen, ni tan sols quan reialment són naturals. En concret, aquest risc associat més gran al sucre líquid en general respon a una senzilla raó: en aquest format el sucre és absorbit més fàcilment per l’organisme, cosa que alhora comporta hiperglucèmia, hiperinsulinemia i alteracions metabòliques que, a la llarga, poden derivar en càncer.
Com ja mencionàvem fa molts de mesos: “Per beneficiar-se de la fruita el millor és oblidar-se dels sucs i apostar per les peces senceres”

Radicals lliures.

Els radicals lliures són espècies químiques inestables de vida molt breu.
Part de l’oxigen que ingerim respirant fuig del procés metabòlic reestructurant altres àtoms o molècules que es converteixen en radicals lliures, produint-se una reacció en cadena molt perniciosa per a les cèl·lules del cos, que poden derivar en diverses malalties.

Dues són les procedències de tals composts: una endògena i una exògena. No tots són nocius, ja que formen part del sistema immunitari, els macròfags els alliberen quan hi ha invasió de microorganismes o substàncies químiques perjudicials.
Els exògens procedeixen de la contaminació i radiació ionitzant de diferents fonts. Els interns els pot produir un excés d’exercici i molt especialment l’estrès, tan de moda avui en dia, inclús dins el verd tranquil·litzant dels nostres camps mallorquins.
Uns altres composts els neutralitzen: els antioxidants.

Hi ha persones que sembla que neixen cansades.

Hi ha persones que sembla que neixen cansades, mentre altres respiren vigor i energia per tots els seus porus.
La síndrome de la fatiga crònica, moltes vegades confós per molta gent amb ganduleria, o amb pardaleria, com diem en bon mallorquí, produeix un profund cansament entre altres coses. Pot arribar a ser tan greu que fa que una cosa tan normal com caminar representi, per qui la té, un gran esforç.
Les causes de la fatiga crònica moltes vegades no es poden determinar, però poden ser ben bé per infecció viral, excessiu estrès (desgraciadament el mal del nostre segle), desordres psicològics, desordres neurològics o inclús desordre i manca de son, que ens rompen els nostres cicles personals biològics, els nostres bioritmes.
Símptomes com la febre, el temut mal de cap (també desgraciadament tan de moda avui en dia), dolors musculars, nàusees, marejos, depressió, no dormir com toca, gargamella irritada, pujades i baixades de pes, sensació de tenir els peus pesats, de no tenir mai ganes de fer res, de tenir sempre són… poden ser símptomes clars de fatiga crònica.
Quins poden ser els remeis més naturals? Indubtablement, el primer és el que recomanem sempre en aquestes mateixes planes: FER EXERCICI (en lletres grosses, molt grosses). Si un realment es sent molt cansat, pot fer activitats bastant lleugeres com caminar o fer cicloturisme (mai ens cansarem de repetir els sans beneficis d’aquest meravellós esport ecològic de les dues rodes), però el que no ha de fer mai és quedar-se inactiu.
No està de més incrementar el consum de magnesi, que trobarem en vegetals de fulls verds, nous, llevat de cervesa, grans sencers… Incrementar el consum de complex B, que es troba en la carn, ous, llet i derivats, peix, vegetals de full verd, grans integrals…, evitant, com hem dit sempre, tots els aliments refinats. Estar molt alerta als factors que puguin causar reaccions al·lèrgiques… I perquè no, alguna tisana de sàlvia, romaní (que tant abunda per aquestes contrades), equinàcia que reforça el sistema immunitari, ginkgo biloba que proporciona energia, regalèssia que estimula la formació de glòbuls blancs…
Un bon massatge amb oli de romaní o de roses (estimulant), que podem preparar artesanalment a casa nostra amb productes recollits als nostres horts i olivars, és oli en un llum. Dues o tres taronges diàries dels nostres propis horts (no importa comprar vitamina C), basten per disminuir el mal humor, la “depre” la irritabilitat i l’abatiment.

Addicció per les compres.

Una persona que compra per impuls ho fa habitualment més enllà dels límits del seu pressupost, posant en risc les finances i, la relació amb els sers més acostats, més estimats.
Com tota addicció, l’addicció per les compres sol començar per omplir un buit emocional.
Els compradors additius cerquen allunyar-se del patiment, manifestant una necessitat interna de sentir-se valuosos per als altres, a través de la compra d’articles materials (la majoria innecessaris), ja que dins l’actual societat consumista sembla que mentre més tens, més vals, portant als additius a creure que així tindran més acceptació en aquesta decadent i mal anomenada societat del benestar.
És comú imaginar que aquest comportament és típic de la dona. Però a pesar que encara és la població femenina la que segueix al davant en aquesta compulsió, els homes estan en un percentatge molt similar. Segons els darrers estudis el 5,6% dels homes es pot ja classificar com a compradors compulsius, per sota del 6,0 % de dones amb aquest comportament.

Declivi generalitzat de les copes dels nostres arbres

Segons un recent estudi d’investigadors catalans, la major presència de sequeres, inundacions i torbs (tempesta de neu, gel o calabruix) amb forta intensitat generada normalment en zones d’alta muntanya, que comporta el temut canvi climàtic, provoca que els boscos del sud d’Europa i de la conca mediterrània presentin un declivi generalitzat en les copes dels arbres, amb augments molt significatius dels percentatges de superfície defoliant en totes les espècies.
L’augment de sequeres no només afecta els arbres, ja que la seva repetició al llarg dels anys afecta també a les comunitats de fongs i animals que depenen dels arbres per a la seva alimentació, el que pot portar aquestes comunitats al col·lapse que ocasionaria una dràstica reducció en l’abundància i la biodiversitat.
El deteriorament ambiental no només ens afecta a nosaltres si no sobretot ho farà a les futures generacions, és a dir, als nostres fills i a la seva descendència.
Indiscutiblement, cada generació humana té deures inapel·lables amb la següent.

Reduir els fertilitzants.

Ja fa bastant de temps que la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural del Govern Balear, treballa amb l’objectiu de reduir el volum de fertilitzants en els aqüífers situats en les zones de Mallorca declarades com a vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari.
El sòl, a banda de les seves funcions de producció d’aliments, té un paper clau en el filtratge de les aigües. L’aparició d’àrees amb aigües que contenen elevats continguts de nitrats procedents d’una contaminació difusa lligada a l’ús de fertilitzants, planteja la necessitat de perfeccionar-ne la gestió mitjançant l’adopció d’un seguit de pràctiques agràries millorades, com ajustar les aportacions de nitrogen a les necessitats del cultiu, realitzar un maneig adequat dels fems, els purins i les gallinasses, dins de l’explotació, adequar la gestió del reg i evitar la contaminació directa de les aigües, no aplicant fertilitzants en condicions desfavorables com, per exemple, sòls gelats i engorgats.

Quina és la teva passió?

I per acabar, quina és la teva passió? Què et fa agitar la teva ànima i et fa sentir en completa harmonia amb allò per al que principalment vas venir a aquest món?
Sigui el que sigui pots, i has de construir la teva vida fent-ho i, simultàniament, proporcionant a altres un servei. T’ho puc garantir!
Potser tems la desaprovació dels altres…
Arrisca’t i descobriràs que es rep més aprovació quan no la cerques, que quan la cerques. Potser sentiràs temor a allò què desconeixes.
Arrisca’t igualment!!!

Que valent et veus, tremolant de por, però arriscant-te a viure-ho! (J. Guerrero).