L’Alzinar: Febrer és el més variable, amb unes gelades ferestes i els calçots cultivats a Mallorca

Sigues feliç, mai saps quant de temps et queda (Isabella Renz).

Certament, enguany tenim un bon any, amb dies clars i transparents, però amb unes gelades ferestes que maten. Quin goig passejar-se, a partir de migdia, per les zones agrícoles illenques en ple hivern.

A vegades penso que aquest tros de terra que em toca cultivar és una fantàstica vàlvula de descompressió de la mateixa vida, tan estressant, i és veritat que quan retorno del meu petit hortet, o del meu olivar, venc carregat d’energia per als entrebancs de la setmana.

El clima de febrer, el mes més curt de l’any, és el més variable, amb unes gelades impressionants els vespres i els matins.

Habitualment, després de podar els ametllers, hi ha poca feina al camp i aprofitem el temps disponible adobant els marges que les ovelles, les pluges, i en “Toribio” han tombat. És el  temps idoni per dur els fems dels estables i el compost al camp, per preparar-ho per a les sembres de l’esperada primavera, estació a la qual de cada vegada ens anem atracant més, a marxes forçades, a causa del brutal canvi climàtic.

A principis de febrer podem seguir sembrant alls, i començar a sembrar ciurons, alfàbrega, pèsols, enciams, cebes, cogombres, herbes aromàtiques i tomàtigues, i aviat un parell de síndries, cols, bledes, espinacs, carabasses i carabassons, mongetes, pebres, albergínies, pastanagues, api i porros, sense oblidar la sàlvia, violes, begònies i petúnies.

La lluna vella és el millor moment per a la sembra dels alls i podar els ceps i parres. És bon temps per sembrar estaques de caquier.

També és el moment idoni de podar els fruiters, vinya, figueres, parres i d’acord amb les dites populars: “Per la lluna nova de febrer (comença passat demà, dia 1, a les 6-46’ hores), esporga l’oliver”. També és bon moment per recollir i sembrar sarments de diferents races. Es poden fer planters d’hortalisses a llocs arrecerats, on hi pegui el sol i no hi entrin les gelades. De nou torna a florir el romaní i la lavanda.

D’acord amb les noves tendències febrer afavoreix la sembra de les patates primerenques, i a final de mes, per Sant Macià (24 de febrer),  comencen a arribar les oronelles (per Sant Macià l’oronella ve i el tord se’n va.…). Recordar també que aquest dia és el Dijous Llarder, primer dia de Carnaval, si la Covid i les autoritats de torn ens ho permeten. Antigament, el Dijous Llarder, o Dijous Gras, marcava el començament d’una setmana destinada a atipar-se amb tot el que estava prohibit durant la Quaresma, que comença el dimecres següent, el Dimecres de Cendra.

Dimarts, dia un de febrer, amb la seva Setmana Daurada, comença l’any xinès del tigre, que finalitzarà dia 21 de gener de 2023.

Amb aquestes ratlles setmanals, com de costum, pretenem incitar-vos a fer un saludable hort, el vostre petit hortet ecològic o urbà, per gaudir d’ell i dels seus productes.

La Candelera.

El dia de la Candelera, patrona dels electricistes, (la Candelera és la festa que, quaranta dies després de Nadal, -es celebra el dia 2 de febrer- commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva, basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera), antigament era costum que les dones que havien parit durant l’any assistissin a missa, amb el seu fill i fessin un present. També era costum que els fidels guardessin les candeles per tal d’encendre-les en situacions de perill o necessitat.

Sant Blai.

A l’´Església llatina, la festa de Sant Blai se celebra cada any el 3 de febrer, tot i que l´Església Oriental fa memòria d’aquest sant l´11 del mateix mes. Sant Blai, invocat pel mal de coll, i com a protector i advocat dels mals de gola, va néixer a Sebaste (l´actual Turquia) a la segona meitat del segle III, va ser metge, bisbe i màrtir (davant la negativa de Blai d´adorar els “déus pagans”), sovint es retirava a una cova per pregar. En morir el bisbe de Sebaste, Blai fou elegit nou bisbe per l´aclamació dels preveres i dels cristians de la ciutat.

Cal dir que en els primers temps del cristianisme, els bisbes (molt al contrari d’ara) els elegia el mateix poble, amb total naturalitat.

Calçots cultivats a Mallorca.

El calçot (Allium Cepa), verdura comestible, allargada, que s’assembla a la ceba tendra, tirant a dolça, molt saludable, entre moltes altres coses pels seus efectes anticancerígenes, originària de Valls (Al Camp – Tarragona), oscil·la entre els 15 i 30 centímetres, és un dels plaers i plats típics de la gastronomia catalana, que de cada vegada va calant més dins les  nostres contrades, on alguns pagesos ja l’estan cultivant.

La matèria primera de les calçotades és, indiscutiblement, el calçot (habitualment entre una dotzena i vint unitats per persona), que es solen recollir manualment, entre novembre i Setmana Santa, depenent de la climatologia, torrats, sense rentar-los ni treure’ls la terra, amb una petita flamarada, sobre la graella, fent el foc especialment amb les restes de poda de les parres, o tronquets molt prims; sent també clau i fonamental una bona salsa romesco o salvitxada, feta la nit abans, amb ametlles i avellanes torrades i picades, oli d’oliva, sal, tomàtigues i alls tendres, pebre vermell, julivert i menta, amb una proporció d’acord amb els gusts de cada un.

Els calçots es serveixen a la taula, tal com surten de damunt la torradora, embolicats amb cinc o sis fulles de diari, sobre una teula, per conservar millor la calentor i acabar d’enconfitar-se, amb grups d’entre quinze i vint calçots.

Després de pelats es posen en remull dins la romesco, i arriba el moment sublim, a gaudir de la calçotada. A pesar de les taques a la roba i de les mans emmascarades, segur que repetireu la inoblidable experiència.

A la vida hi ha temps per a tot, menys per rendir-se.

No puc acabar l’Alzinar d’aquesta setmana sense dedicar un petit espai, i un gran elogi, al recentment dimitit director Insular de Medi Ambient, del Consell de Mallorca, Josep Manchado, pel seu gran treball al llarg dels anys a favor de la Natura, Ecologia, restauració de refugis de muntanya i recuperació de camins públics, entre d’altres, dins Mallorca i Menorca.

Gràcies, Pep! No canviïs mai. Segueix lluitant, com sempre, per les teves idees, per les teves curolles, per la Natura, pels ocellets, pels més desfavorits…

Estic content de tenir-te, des de sempre, dins la llista dels meus bons amics. Tinc molt bons records de quan érem rivals (tu el bo i jo el dolent. Jo no vaig poder competir mai, ni somiar-ho, amb en Perico Delgado i altres cracks professionals del moment), dins el dur món competitiu del ciclisme. De quan els dos formarem part del Comitè de Disciplina Esportiva de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears (els dolents de la pel·lícula), o d’aquelles manifestacions en contra de la Urbanització de Sa Dragonera (entre moltes d’altres), durament reprimides per la insuperable brutalitat dels “grisos”…

No canviïs mai, segueix amb el front ben alt, i sempre amb la veritat i les teves conviccions per davant.

Ànims amic Pep Manxa!