Ara llegint
L’Alzinar: La pol·linització davalla espectacularment i el mal temps no ha acabat

L’Alzinar: La pol·linització davalla espectacularment i el mal temps no ha acabat

Dijous vespre, 25 de novembre, dia de Santa Catalina, i de totes les Cati’s, Catiaines…, voltant i revoltant a l’aire, per damunt dels nostres caps, la darrera DANA de la qual teníem notícies fins ara, amb les ventades, fred, fang per tot arreu sense possibilitats de fer res dins els horts, i la primera nevada al Puig Major, sembla que aquesta vegada ja li ha arribat l’hora d’emigrar, avui mateix, deixant-nos, però, un temps molt més fred, amb molt més vent i molta més neu,  a partir d’aquest mateix diumenge matí.

Segons l’amic meteoròleg Tomeu Mateu Canals “Diumenge tindrem una irrupció freda a 850 HP (1.500 metres d’altura) i tindrem temperatures de -4, a superfície les temperatures s’aproparan als 8 graus; a 500 HP (5.500 metros d´altura) la temperatura serà de -34; i la ISO de 0 graus estarà a 800 metres; i si, a més, sumem que plourà, la neu a la Serra, a uns 900 metros està més que assegurada. A part de les pluges que tindrem aquesta setmana, si una cosa destacarà serà el fred. No de cru hivern però si de ple hivern”.

Per la seva banda la delegada d’AEMET a les Illes, María José Guerrero, ens ha informat de l’arribada, dissabte horabaixa (ahir) de la nova DANA provinent del nord d’Europa, menys plujosa, però més ventosa, amb xàfecs (pluges fortes de curta durada) intermitents, que sembla remetrà a partir de dilluns.

Mes d’ofertes.

Els darrers anys el novembre s’ha convertit en el mes de les ofertes, de l’ànsia consumista abans Nadal, de les teòriques baixades astronòmiques de preus, amb parauletes foranes importades, tan recercades com: Black Friday Divendres Negre, Ciber Monday, Giving Tuesday, Guanggun JieDia dels Fadrins, aquest darrer del qual es volen apropiar els xinesos, on sembla que hi ha més de 30 milions d’homes que dones cercant parella  (el passat dijous, 11 de l’onze), festa consumista que recentment s’ha convertit en un dels principals dies de facturació del comerç, i comerç en línia, al Món.

La Festa del Fadrí, de Moscari, és l’única de la qual tenim constància dins les Illes. (Foto: Maria Nadal).

El Dia dels Fadrins.

Convidada del Fadrí a les fadrines:

El Fadrí Major convida a participar a la festa, amb una glosa de Bernat Ripoll, que diu:

“Bon dia bella eixerida:

A Santa Anna jo et convit,

perquè som bon amic,

i tu, que ets tan garrida”.

La fadrina, amb un ram de flors, accepta la invitació, i se suma a la processó per anar a adorar a la Patrona Santa Anna.

Sense anar tan enfora, ni parlar dels tot poderosos xinesos, a Mallorca, concretament a Moscari, també tenim una, encara més interessant, diferent i tradicional, Festa del Fadrí, que es fa el diumenge més proper a Santa Anna (26 de juliol, de la que la tradició cristiana diu que fou, juntament amb el seu marit Joaquim, mare de Maria, i, per tant, padrina materna de Jesús de Natzaret), santa a la qual està dedicada l’Església Parroquial de Moscari, encisador poblet de la Serra de Tramuntana, ubicat dins el municipi de Selva, a la comarca del Raiguer de Mallorca, entre Campanet, Búger, Selva, Caimari i Binibona, amb una població propera als 650 habitants.

Aquesta tradicional festa, única de la que tenim constància dins les Illes, es recuperà, després de molts d’anys d’absència, l’any 1982, gràcies a la iniciativa de Madò Margalida Martorell Mayol “Quela”, sent rector del poble Mn. Bernat Morell.

Com anècdota interessant l’elecció del Fadrí Major es fa per votació entre les fadrines del poble, que després, el dia de la festa, són recollides pel Fadrí Major davant casa seva, portant rams de flors, el qual va vestit de pagès i porta una canya verda engalanada o endomassada amb cintes i flors, per acompanyar-les en processó pel poble fins a l’Església per assistir a l’Ofici Major i realitzar l’ofrena floral a Santa Anna. Igualment, els fadrins també participen de la festa portant una canya verda endomassada.

L’abanderat és el fadrí major sortint (el de l’any anterior), què encapçala, darrere els Xeremiers, la processió portant un estendard amb l’escut del poble, brodat.

El sistema decimal anà substituint, a poc a poc, al tradicional mallorquí. (FOTO: Truyol).

Sistema de mesures no decimals.

Un dels trets de les cultures és el sistema de mesures. Al darrer terç del segle XIX  s’imposà per llei el sistema decimal en detriment del nostre, el mallorquí. Suposà un gran trasbals per a la majoria de població que l’emprava de manera automàtica.

Ambdós sistemes varen conviure durant força temps a nivell popular i oficial; així llegim a una recepta de cuina d’entrat el segle XX  “1/4 de kg de azúcar, media libra de harina” o a una escriptura de 1928, diu ”de cabida veintitrés destres veinticinco décimas, o sean cuatro áreas veintiuna centiáreas”.  

Seria interessant que aquest sistema de mesures no quedes arraconades als llibres, malgrat que no es fes servir oficialment.

Girasol de Sa Pobla, pol·linitzat per dues abelles. (FOTO: Joan Oliver).

La pol·linització davalla espectacularment

Saps com són d’importants les abelles i altres pol·linitzadors?

Va ser Albert Einstein que va dir que si desapareguessin les abelles de la Terra la humanitat tindria els dies comptats.

Nombrosos estudis ens van alertant d’una gran disminució, a passes agegantades, de la població de les abelles i altres insectes pol·linitzadors, que a més podria tenir molt a veure amb l’actual canvi climàtic, a causa de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle.

Sembla un factor decisiu el desajust entre el temps en què les flors estan obertes i el temps en què les abelles surten de la hibernació, inclús dins ambients completament lliures de pesticides i pertorbacions humanes. 

Cal exigir als distints governs lleis que donin suport a la sostenibilitat, eliminar la sobrepesca, legislar un nivell de desforestació zero… i no simple propaganda verda, com fins ara, que no fa més que agreujar els nostres problemes existencials.

La palmera és l’arbre de la vida i símbol de la victòria. (Foto: Joan Oliver).

La palmera de s’Olivar.

La meva fillola, na Catiaina, m’acaba de regalar una esplèndida palmera, considerat arbre de la vida dins les cultures de l’Orient Mitjà, on  les seves fulles són el símbol de la victòria (com el llorer).

Recordem, que segons la Bíblia, el llibre sagrat dels cristians, Jesús de Natzaret, muntant damunt un ase, acompanyat dels seus deixebles, fou rebut a Jerusalem, durant la Pasqua Jueva, amb alegria, palmes i branques de llorer i d’olivera, per donar-li la benvinguda, tradició que encara reviu als nostres dies, a la processó anual del Diumenge de Rams.

I com que estimo i defenso la naturalesa i em fascina el desenvolupament i creixement de tota mena d’arbres, que habitualment sembro a partir de llavors, he decidit sembrar-la a l’entrada, a l’Olivar de Sa Figuera, on la podré gaudir cada matí, i donarà la benvinguda a tots els que em vulguin visitar.

Gràcies Catiaina!

Reflexions.

M’agrada estar amb gent que em fa oblidar que tinc telèfon!

No m’estimis molt, estimem bé!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt