L’Alzinar: Les fulles de batzer també es poden menjar i ja ha començat la verema

“Per Sant Mateu, verema arreu” (21 setembre), com resa el tradicionari popular. Aquests dies, a poc a poc, va arrencant la verema, primer pas del procés de la producció, del de cada vegada més valorat vi mallorquí, a algunes de les zones vitivinícoles illenques, avançada teòricament dues o tres setmanes, a conseqüència de les condicions climàtiques,  forta calor i humitat, que cada any ens tornen més extremes, a causa del ja pràcticament inaturable, pel mal cap de les poderoses multinacionals, amb el vistiplau (fan els ulls grossos, entre altres coses) dels dirigents autonòmics, estatals i mundials, canvi climàtic; mentre a jo, pobre jubilat, no em deixen ni canviar uns punyeteros estalons corcats de requilla, a la vorera de la carretera, per uns altres semblants d’ullastre, per trobar-se el meu petit olivaret dins la “teòricament” protegida (quan els convé, ells SI poden encimentar històrics marges de centenars d’anys, o posar-nos marges prefabricats que fan mal als ulls… VERGONYA CAVALLERS!) Serra de Tramuntana.

Són aquests factors meteorològics, a més del terreny on ha estat cultivada la vinya, els que condicionen la qualitat del vi, els aromes i el seu particular gust.

Són dies de treballar dur, protegits del sol pel tradicional capell de palla, per recollir el raïm en el seu punt òptim, amb la vista posada amb els resultats d’aquests més de 800 components diferents, la majoria volàtils.

Les fulles de batzer també es poden menjar.

Des de fa ja quasi dos mesos, a partir del juliol, hem pogut gaudir de les saboroses mores salvatges de batzer (atenció a les pues, punxen fort) que, ens aporten una gran quantitat de vitamines A, B, i C, ferro i abundants sals minerals, en menjar-les crues directament (penseu que són astringents, pel seu alt contingut en tanins).

Ahir mateix, al costat del Camí de Sa Figuera, al Port de Sóller, els batzers estaven sobrecarregats de mores negres (madures i bones per a menjar) i vermelles (encara verdes) i d’abelles, aranyes i llagosts que també se n’alimenten.

La mora de batzer, és un altre dels més populars i coneguts tradicionalment fruits de bosc emprats, a més, en pastisseria, confitures, xarops, licors i moltes receptes antigues de la cuina tradicional mallorquina.

També es poden recollir, al mateix temps que les mores, les fulles tendres de batzer, que encara no tenen punxes què, ben picadetes són molt bones i saludables dins les amanides, amb efectes bactericides, una gran dosi de vitamina C, i diürètiques i laxants, al contrari de les mateixes mores. A més es poden deixar assecar al sol per afegir-lesa qualsevol infusió al llarg del dur hivern.

I segons ens recorden els companys del GOB: “Si preparem una infusió amb una cullerada de fulles de batzer, una de mata (Pistacia Lentiscus) i una de sàlvia (Sàlvia Officinalis), obtenim una bona mescla astringent per glopejar i tractar la gingivitis”.

També ens garanteix una aportació gens menyspreable de ferro, magnesi, manganès, en particular, potassi, substàncies aquestes tres darreres molt útils per al control de la pressió arterial. Així mateix, per la seva aportació de fibra i de certes vitamines com la B2, B3, B6 i la K, millora notablement els processos digestius. Per la seva banda, altres vitamines, particularment la C serveixen com a suport al sistema immunitari (cosa de gran valor cap a finals de l’estiu, quan l’organisme ha de començar a preparar-se per als pròxims mesos).

Gínjols.

Comencen a madurar ja, per aquestes contrades, els gínjols, esplendorosos i saborosos. Un dels fruits estivals, juntament amb les mores de batzer, que m’agrada més menjar.

El ginjoler, que molt possiblement prové de la Xina, es cultiva en forma d’arbre, que pot superar els deu metres d’alçada, amb el seu tronc extremadament dret. Així, del tronc principal sorgeixen petites ramificacions amb fulles alternes d’entre dos i sis centímetres de llargada, i el marge dentat. La floració, entre juny i juliol, ens proporciona una imatge de grups de flors que, posteriorment, evolucionen amb el gínjol, una fruita de forma ovoide, semblant una oliva, i segons la varietat molt més grossa, primer de color verd, després de color vermellós, que van tornant marronets quan estan al moment oportú per menjar-los.

Els gínjols a més de molt bons menjats directament com a fruita, són medicinals, ajudant (bullits, convenientment assecats a l’ombra, fent una tisana amb aigua, segons ja mencionava Fra Antoni Castell, l’any 1592) a estovar la tossina i faciliten l’expectoració.

Remolcs mal aparcats.

Si la setmana passada anava cremat amb els conductors de bicicletes i patinets IMPRUDENTS, per cert em vaig deixar dins el tinter els que circulen els vespres (tant per dins la carretera com per dins els carrers urbans) sense llum, contra direcció i la majoria sense assegurança. La meva pregunta és: Quants d’accidents o quants de morts seran necessaris per posar d’una punyetera vegada els punts damunt les i’s, i poder posar una mica d’ordre?

Aquesta setmana toca el torn als remolcs mal aparcats, en els llocs més inversemblants, sobres les voravies, sent un o obstacle pels vianants, sobre els ponts, als costats de les carreteres…

Quan tots sabem que no es poden aparcar a la via pública els remolcs separats del vehicle de motor, i més si no porten matricula ni estan identificats.

Els remolcs lleugers, de menys de 750 quilos, no tenen assegurança ni permís de circulació (quan estan separats del vehicle de motor), pels que no poden  estar aparcats sobre la via pública, és el mateix que quan alguns deixen un moble abandonat al costat d’un contenidor:  MULTA!!!

En estar desenganxats tenen la mateixa consideració que un contenidor d’obra, o un llit abandonat. L’Ajuntament, el Consell, o els organismes superiors els haurien de sancionar tal com cal.

“Qui mira fora somia, qui mira al seu interior despert. La teva visió esdevindrà més clara només quan miris dins del teu cor”.  (Carl G. Jung).