L’Alzinar: Pel juny, falç al puny i és l’hora de tondre

Acabat el mes de maig, començarem dimarts el juny, sisè mes de l’any de l’actual Calendari Gregorià, amb una durada de trenta dies. El seu nom és expressat per la Deessa Juno, una de les més importants del culte romà, juntament amb Júpiter i Minerva. El juny, ja dins el primitiu calendari romà, tenia una durada de trenta dies, però passà a 29 en el Calendari Lunar de Numa Pompili, recuperant de nou els trenta amb el Calendari Julià, sent els seus símbols el Sol i la rosa.

El dilluns, dia 21, jornada en què el Sol es troba al punt més alt, i és més visible per més temps, a les 5-32’ hores començarà l’estiu, i aixecades ja algunes restriccions pandèmiques segurament, podrem tornar a gaudir de la màgia de la Nit de Sant Joan, dia 24 de juny, amb els tradicionals foguerons, els ritus per trobar parelles, els tradicionals vimers, i el medicinal hipèric o herba de Sant Joan, que enguany, com a les darreres temporades, va molt avançat, ja fa més d’una setmana i mitja que està florit.

Sabies que el mes de juny, des de sempre, representa joventut?

Saps com mantenir un esperit jove i un cor saludable? Indiscutiblement fent exercici, dormint les hores adequades i portant una alimentació equilibrada, sana i natural, i especialment consumint productes locals, o de proximitat.

Què podem fer dins l’hort.

Com el passat mes de maig hem de seguir controlant i tractant (si apareixen) les possibles plagues. Eliminar algunes de les mal anomenades males herbes, ja que en aquesta època és quan creixen amb més rapidesa (es poden emprar com a cobriment dels nostres sembrats). Entutorar les tomatigueres, les mongetes, els fesols de fava, fesols pintats… I podar una mica les nostres estimades aromàtiques, com l’espígol, el romaní, l’orenga, la sàlvia, herba Lluïsa  i la farigola.

És bon temps per sembrar estaquetes de ficus, romaní, sàlvia, freses i de flors de Pasqua.

I els que enguany no us hagin aferrat les figueres, sempre he sentit a dir als pagesos d’antany, que les sembrades la nit de Sant Joan solen aferrar sempre, si les reguem una mica cada parell de dies.

Què podem collir.

Freses (que estan al seu punt i són molt bones, saboroses i bones de cultivar), cireres, taronges, aranges (pomelos, en castellà), llimones, carxofes, albergínies, espinacs, remolatxa, cols, alls, bledes, carabassons, cebes, cogombre, grells, mongetes, lletugues, enciams, patata novella, naps, pastanagó, pebres, porros, ravenets, la primera collida de tàperes (el bon amic, millor foner i lector del Fora Vila, Juanjo Caballero, ens ha fet arribar el primer pot, ja envinagrades), les primeres tomàtigues, figues flors, melicotons, albercocs, mores (de morera, no d’abatzer), melons, nectarines, peres, pomes, síndries, les prunes que enguany són molt saboroses, i com no els darrers nispros i els darrers espàrrecs. I ben aviat les dolces peres de Sant Joan i la curativa camamil·la.

Què es pot sembrar.

El juny és el darrer mes per trasplantar moltes hortalisses. Recorda fer la rotació de cultius. Afanya’t a sembrar les darreres tomàtigues, albergínies, pebres, cogombres, carabassons, carabasses, síndries i melons. També és bon moment per sembrar: api, fonoll d’arrel, bledes, nap, blat de les índies, xicoira arrissada, escaroles, cols d’estiu, bròquils, cebes, alls, cols de Brussel·les, ravenets, pastanagues, enciams, espàrrecs, julivert i porros de tardor i hivern.

En lluna plena (comença el dia de Sant Joan)  podeu aclarir la fruita als arbres, si la voleu més grossa.

I com ens recorda la saviesa popular:  “Per Sant Bernabé (divendres, dia 11) sembra el fesoler i per Sant Pere (dimarts, dia 29, patró dels pescadors i dels treballadors de la mar), la mongeta”.

Dites populars.

· Pel juny molt de sol i molta son.

· Pel juny, falç al puny.

· Al juny, l’estiu no és lluny.

· Pel juny, cada gota com el puny.

· Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny.

· Aigua de Sant Joan, no dona ni vi ni pa, celler buit i molta fam.

· Al juny, el fred s’esmuny.

· Per Sant Joan el primer bany.

· Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.

· Aigua de juny primerenca, molt mals arrenca.

· Sant Pere plorós, juny plujós..

· El sol va dir a Sant Bernabé: més no m’alçaré (dia 11 de juny).

· La nit de Sant Joan, la més curta de l’any.

· Sant Joan és la porta de l’estiu.

· Per Sant Joan i Sant Pere, adeu a la primavera.

· Sant Joan, el dia més gran.

· Sant Pere, el sol enrere.

· Sant Pere, el dia enrere.

· Juny acabat, dia escurçat.

És l’hora de tondre.

Si hi ha uns animals dins la nostra pagesia que van abrigats dins l’hivern són les ovelles i els xots. Per això, ara cada any per aquestes dates, o abans, segons la calor, els pagesos i pastors es reuneixen en una jornada de treball i festa per esquilar-les, per treure’ls l’abric d’hivern i deixar-les fresquetes per als forts calors estiuencs.

La tosa consisteix a tallar (amb tisores especials, com es feia tradicionalment -en guardo molt gelosament unes del meu padrí-, o màquina, com ja fan pràcticament la totalitat dels actuals tonedors) la llana de les ovelles.

Fa anys, quan encara no havien arribat per aquí aquestes ràpides maquinetes elèctriques, els tonedors més bons es desafiaven a veure qui deixava el xot més plantós de tota la guarda, i curiosament mentre estaven tonent el ramat anaven dient l’edat de cada un dels animals, determinada per la dentadura (32 dents).

Abans es deia que les ovelles s’havien de tondre amb lluna vella, perquè la llana no s’arnés; ara que la llana ja no val res ja no es mira la lluna i es fa quan va bé als pagesos i pastors.

Actualment la majoria de la llana, va al fems o és cremada (aquest any la majoria serà cremada, per manca de demanda), a causa dels seus baixos preus. La poca que darrerament es posava a la venda s’havia d’emmagatzemar en llocs secs i obscurs, ja que absorbeix fàcilment la humitat. La baixada del preu és degut al fet que, desgraciadament, els materials sintètics han anat substituint a poc a poc a la llana en l’elaboració de matalassos i roba.