L’Alzinar: Què podem fer als horts durant el novembre i els bunyols lligats tradicionalment a la Festa de Tots Sants

Demà, dilluns, comença el novembre, mes de tardor que l’hivern ja ens anuncia, a pesar que els rosers estiguin en plena floració, és l’onzè de l’any dins el calendari gregorià i té trenta dies, amb 4 diumenges (mentre que el finalitzem avui n’ha tingut 5). El nom li ve d’haver estat el novè mes del calendari romà. Mes consagrat a la Deessa Diana, dins el que la Natura canvia completament de color i els arbres es despullen.

El dijous vespre, dia 4, entra la lluna nova, passant a quart creixent dia 11, lluna plena dia 19, i quart minvant dia 27.

El dilluns de Tots Sants, segons la tradició, era la data idònia per començar les matances a Mallorca.

Festivitats d’aquesta setmana.

Dia 1 de novembre: Tots Sants, una de les festes més arrelades dins el costumari popular.

Dia 2 de novembre: Commemoració de tots els fidels difunts.

Dia 3 de novembre: Sant Martí de Porres (patró dels barbers i perruquers), Sant Armengol, Sant Pere Almató, Sant Hubert (festa dels caçadors) i Santa Sílvia.

Dia 4 de novembre: Sant Carles Borromeu (Patró dels pobrets empleats de banca), Sant Vidal i Santa Modesta.

Dia 5 de novembre: Sant Zacaries i Santa Elisabet (pares de Sant Joan Baptista), Sant Magne i Santa Bertil·la.

Dia 6 de novembre: Sant Sever i  Sant Lleonard.

Dia 7 de novembre: Sant Ernest, Sant Florenci, Santa Carina, i Sant Severí.

Dites populars del novembre.

Any de profit, sol pel novembre i pluja per l’abril.

A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre.

Darrera del novembre nuvolós ve el gener polsós.

De fi de novembre enllà, pren la manta i no la deixis estar.

De Tots Sants a Sant Andreu (patró dels venedors de peix, dia 30 de novembre), aigua ens doni Déu.

De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu.

De Tots Sants a Sant Martí (patró de les farineres, dia 11 de novembre), sembra si vols collir.

El vent de Sant Andreu s’emporta l’oli d’arreu.

Els arbres de pinyol, pel novembre s’enterren i pel maig surten al sol.

Lluna roja del novembre se’n duu tota la sembra.

L’olivera plantada per Sant Martí, és la que fa l’oli més fi.

Malalt que no es cura pel novembre la mort espera.

Novembre acabat, hivern començat.

Novembre acabat, que no sembri qui no ha sembrat.

Novembre humit, any de profit.

Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.

Per Sant Andreu, cap mosca no veureu.

Per Sant Andreu, s’allarga el dia, no ho creureu.

Per Sant Martí la pinya cau del pi.

Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals.

Si pel novembre trona, la collita serà bona.

Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí.

És temps de…

Rosaris encarabassats i ensucrats, amb massapà, fruites confitades i una gran patena de carabassa penjant al centre; i desgraciadament festes forasteres importades, com Halloween amb disfresses i el “truco-trato” (cultura celta), bunyols, matances de porcs, cercar esclata-sangs, panellets d’ametlla, cereals sembrats, cames roges salvatges per fer unes bones sopes (i més ara que ja hi podem afegir dues grapades de saborosos esclata-sangs), verdet per a les voreres i llocs humits, temporals a la mar, temps de tallar llenya que ja s’atraca el fred a marxes forçades (ja em comencen a sortir les primeres sedes). La fusta tallada en quart minvant dura moltíssim d’anys. S’han de guardar les llavors per sembrar dins paper d’estrassa.

A pesar que la gent associa els bunyols a les Verges tradicionalment han estat lligats a la Festa de Tots Sants, menjats amb confitura de codony, confitura de raïm, sucre, o mel de garrover, forta de gust i de color (una de les poques mono florals de la nostra illa), també pròpia d’aquestes dates.

Encara que no passa de temps ja podem començar a podar els ametllers (desembre a febrer), avellaners (desembre a març), figueres (desembre a març), garrovers (desembre a març), magraners (a partir de finals de novembre), melicotoners (desembre a març), albercoquers (desembre a març), noguers (octubre i novembre), caquis (desembre a març), pereres (desembre a març), i pruneres (agost a novembre). No es massa bon temps per empeltar. És bon temps per donar compost i per començar a trasplantar els arbres joves.

És temps de collir.

Olives per salar i per dur a la tafona per fer oli, murtons, alls tendres, bledes, bròquils o colfloris, albergínies, carxofes, mongetes, mongetes llargues, pebres, pebres de banyeta, cols de tots els tipus, enciams, escarola, espinacs, codonys, kiwis, llimones, clementines, aranges, poncíns o poncems (de què no fa massa setmanes en parlava el bon amic Toni Pinya), figues de moro, moniatos, naps, pastanagues, porros, raves, ravenets, remolatxa, carabasses, patates, cebes, julivert, cames roges, cacauets, fonoll, api, magranes, caquis, el darrer raïm, els darrers melons, pomes, nesples, arboces, murtons, aglans i castanyes, a pesar que no n’hi hagi moltes per aquestes contrades, són delicioses per menjar per Tots Sants, tant crues com torrades, i de moment encara tomàtigues i tomàtigues de ramellet.

I els apicultors, la mel de Tots Sants, què és forta de gust i fosca de color.

És temps de sembrar:

Alls tendres, bròquils o colfloris, cebes tendres, cols, enciams (totes les varietats), escarola, endívies, faves (en quart creixent), pèsols, raves i ravenets, codonys, atzeroles, estaques de figuera i cítrics, maduixes (freses), patates i castanyes. Rosers, liles, tulipes, narcisos, begònies, llavors de xicarandana (bastant sensibles a les gelades), heures i trepadores per esqueix.

L’Homo sapiens va conrear els primers cereals.

El pa ha estat un dels grans aliments que han fet possible el creixement i el desenvolupament de la humanitat. Se sap que al Paleolític mitjà (150.000 al 40000 aC) els neandertals van assolir el control del foc. Al cap de molts anys, al Neolític antic (5.000 a 4300 aC), l’Homo sapiens va conrear els primers cereals i les primeres lleguminoses i va utilitzar el primer molí per moldre els grans. Segurament l’atzar va fer que el gra molt es mullés i la farina es fes pastosa; potser l’atzar va fer que vora el foc aquella pasta quedés cuita. Potser fer pa va contribuir que les tribus fessin el canvi de la vida nòmada a la vida assentada en un lloc.

Més tard els egipcis, potser també per atzar, descobriren el pa fermentat i, a partir d’aquí, els grecs en van fer un ofici que van transmetre als romans, que van endur-se el pa a totes les seves colònies, de la mateixa manera que des d’Europa el pa va arribar a Amèrica.

Mateu Xurí, dixit:

“Vull tenir el dret a ser
tot allò que m’han llegat.
Som… per una identitat,
i per ella em faig valer.
Fins que em quedi un bri d’alè
no quedaré boca closa.
La consciència m’imposa
ser amb el poble compromès.
Per qui us parla, això és
la funció que té la glosa”.