Ara llegint
L’Alzinar: Quefir de llet i llevamans. Beure sucs o menjar taronges?

L’Alzinar: Quefir de llet i llevamans. Beure sucs o menjar taronges?

Ja sé que alguns dels lectors discrepareu amb jo, però ho he de dir, ho necessito! Els sucs de fruita, beguda molt emprada (de cada dia més) per gran part de la població com a part de la seva dieta (especialment als ràpids berenars dels matins), tampoc són tan saludables com ens pensàvem al principi, com es desprèn de diversos i nombrosos estudis, i el seu consum diari, aconsellat pels dietistes i nutricionistes, és només d’un tassó normal de beure aigua, com una de les tres reccions habituals diàries de fruites, d’obligat consum, per culpa de les diferències nutricionals entre els sucs (parlem de sucs casolans naturals i no dels nefasts refrescs comercials  ensucrats) i la fruita real.

Segons comentava aquests dies el conegut nutricionista Carlos Casabona: “Quan menges una taronja, menges tota la fruita, amb totes les seves parts, i l’has de mastegar, amb el que et sents més saciat. Però amb el suc de 3 taronges apartes tota la fibra i altres nutrients i et quedes només amb el sucre. El sucre d’un suc acabat d’esprémer és el mateix que porta una coca-cola, i encara que sigui més saludable no es pot prendre cada dia”

A més, totes les grans superfícies comercials i grans comerços estan plens de begudes amb etiquetes com “natural”, “bio”, “eco”, “veggy”… que emmascaren la lletra petita (què és el que realment ens hauríem de llegir) del que realment estem comprant i consumint (el més trist i perillós és que es permet vendre un producte com a saludable, quan només és aigua amb una mica de gust, conservants i colorants).

El millor és menjar-nos habitualment la fruita completa (millor de procedència local o de proximitat), que compta amb nombroses propietats que són realment interessants en la dieta de tota persona, des de les nutritives vitamines fins a una important quantitat de minerals i fibra, passant per agents antioxidants, a més d’una important quantitat d’aigua que afavoreix la hidratació.

Si ens bevem directament només el suc (amb els seus sucres: fructosa i glucosa) sense res que dificulti el seu processament digestiu, aquests són ràpidament digerits i absorbits intestinalment, augmentant ràpidament els nivells de sucre i d’insulina en sang, amb conseqüències també negatives respecte al sobrepès.

Els preuats nòduls de quefir, element bàsic per a la fermentació del quefir. (FOTO: Joan Oliver).

El quefir de llet.

Quan era més jovençà era un autèntic adepte al quefir, tant de llet com d’aigua, saludable mesura que lamentablement havia deixat oblidada, fins que uns problemes intestinals m’han fet retornar al seu ús, rescatant els preuats nòduls de quefir del congelador de casa.

El quefir, per als que encara no ho coneixen, és una beguda probiòtica de llet fermentada, amb encara més organismes beneficiosos que el tradicional iogurt (un poc menys espès), que alguns segueixen anomenant Danone (una de les primeres marques comercials del iogurt).

Es pot fer amb qualssevol tipus de llet, a temperatura ambient, tant animal com vegetal (a més de la llet de vaca i de cabra, que és la que empro tradicionalment, és molt bo el de llet de coco), a la que li hem d’afegir els preuats nòduls de quefir, dins un pot de vidre hermètic, o perfectament tapat amb una gasa, durant un període d’un dia o dos (com més calor fa, més grans de quefir i menys llet facis servir, més ràpida serà la fermentació).

Passat aquest temps ho colarem amb un colador de plàstic (emprant una cullereta del mateix material), mai de metall, i rentarem els nòduls amb aigua fresca, amb els que podrem repetir el procés cada vegada que vulguem, i regalar nòduls als amics, ja que no s’aturen de procrear-se.

Com tots els aliments fermentats (igualment com als iogurts hi podem afegir trossos de fruita del temps, llavors i fruits secs) és també molt beneficiós per la flora intestinal i molt convenient per al·lèrgies, defenses baixes, problemes de pell, gasos, inflamació intestinal, estrenyiment o diarrees cròniques…

Ja han començat a comparèixer els primers llevamans florits. (FOTO: Joan Oliver).

Llevamans.

“La salut no és un estat de la matèria, sinó de la ment”. (Mari Baker Eddy).

Per s’Olivar de Sa Figuera ens han començat a comparèixer els primers llevamans florits, planta herbàcia aromàtica i medicinal, poc exigent respecte al tipus de sol, molt freqüent dins la Serra de Tramuntana i als camps de secà de les nostres illes, que es conrea des del segle XII, i que és plot sembrar durant tot l’any, a pesar que la  millor època és la primavera i la primavera d’hivern, o tardor.

Popularment és emprada  per la seva acció antibacteriana, antiespasmòdica, fungicida, i com a regulador dels dolors i períodes menstruals, en forma de pomades, tintures i infusions, sense oblidar que és molt favorable contra els cops, inflamacions de pell (macerada amb oli d’oliva), mucoses, ferides, per suavitzar i tonificar la pell, i recomanada contra les migranyes i les berrugues.

I com a curiositat, curiosa, els romans ja l’anomenaven Solsequium, ja que els llevamans, sempre s’orienten de cara al sol, com els gira-sols coneguts per tots. És molt interessant tenir-ne de sembrats entre les tomatigueres, per atreure la fauna útil.

I el més important per als gurmets naturistes, és molt bo (especialment els pètals) per afegir a les ensalades o als cuinats. Salut i a gaudir-ne!

@Foravila_IB

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt