Slow Food, bons, nets i justs

En aquest suplement hem parlat en diverses ocasions dels conreus de la  terra ecològics, de maneres de treballar la terra perquè dóni fruits més bons i, sobretot, més naturals. I així parlarem també de l’Slow Food.

Fundada per Carlo Petrini en 1986, Slow Food es va convertir el 1989 en una associació internacional. Actualment, compta ni mes ni manco que amb 83.000 inscrits, amb seus, per ordre de fundació, a Itàlia, Alemanya, Suïssa, Estats Units, França, Japó, i adherits a 122 països, entre els que s’hi compten espanyols.

Per tenir-ho clar, val a dir que Slow Food suposa donar la deguda importància al plaer vinculat a l’aliment, aprenent a gaudir de la diversitat de les receptes i dels sabors, a reconèixer la varietat dels llocs de producció i dels artificis, a respectar el ritme de les estacions. Però la recepta posada a punt per Carlo Petrini i els seus col·laboradors proposa conjugar el plaer i la reivindicació del dret al gaudi per part de tots amb un nou sentit de responsabilitat: una actitud que Slow Food ha anomenat eco-gastronomia, capaç d’unir el respecte i l’estudi de la cultura enogastronómica amb el suport a quants en el món s’ocupen de defensar la biodiversitat agroalimentaria.

Qualitat.

Així, Slow Food sosté la necessitat de l’educació del gust com a la millor defensa contra la qualitat mediocre i els fraus i, sobretot,  com a via mestra contra l’estandadització dels nostres menjars. I per això actua en pro de la salvaguarda de la cuina local, de les produccions tradicionals, de les espècies vegetals i animals en perill d’extinció, i així ho expliquen des de l’associació a la seva plana web.

Expliquen també que Slow Food fomenta un nou model d’agricultura, menys intensiu i més net, fundat en els coneixements i el savoir faire de les comunitats locals i que és l’únic capaç d’oferir perspectives de desenvolupament, fins i tot, a les regions més pobres del planeta.

Per a això, Slow Food es compromet a tenir cura dels aliments, de les matèries primeres, de les tècniques de cultiu i de transformació heretades pels usos locals consolidats en el temps. Es compromet a tenir cura en la defensa de la biodiversitat de les espècies conreades i salvatges; en la protecció de locals gastronòmics i de convivència que, pel seu valor històric, artístic o social, formen part del patrimoni de la cultura material.

D’aquesta manera, l’enfocament de Slow Food a l’hora de tractar aquests temes és peculiar. La filosofia del moviment, fundada en la defensa del plaer gastronòmic i en la recerca de ritmes vitals més lents i meditats, parteix de consideracions sobre el valor de l’alimentació per a reflexionar sobre la qualitat de la vida i arribar al reconeixement de les identitats, amb l’objecte de revaloritzar la història de cada grup social en una xarxa d’intercanvis recíprocs. I és que en considerar el valor d’un aliment, ja es tracti d’una varietat de fruita o d’un plat típic, no es pot prescindir de la relació d’aquest amb la història, la cultura material i l’ambient en el qual es va originar.

En equilibri.

Per això Slow Food defensa la necessitat de mantenir, en la producció agrícola i zootècnica, un equilibri de respecte i d’intercanvi amb l’ecosistema. Aquest és el motiu perquè Slow Food hagi estat definit com un moviment d’eco-gastrònoms. La xarxa Slow Food se subdivideix en seus locals, anomendes Condotte a Itàlia i Convivium en el món, coordinades per un Convivium Leader, que s’ocupen d’organitzar cursos, degustacions, sopars, viatges, de promoure a nivell local les campanyes posades en marxa per l’associació i de participar en els grans esdeveniments organitzats per Slow Food a nivell internacional.

D’entrada i sense més, és un ideari fantastic, gairebé utòpic i que, si aconseguís una aplicació global, milloraria no només la manera de mejar de les persones i de treballar de la gent del camp, sinó el ritme de la vida en general. Idò aquest ideari ja ha arribat també a les Illes Balears i de cada vegada a més èxit.

Tant és així que el passat més d’abril varen presentar a l’illa una guia perquè tots aquells que estiguin interessats en aquesta manera de cultivar, recollir, preparar i menjar, tenguin clar com, quan i on fer-ho. I tot gràcies a una guia amb un nom ben clar i que no deixa lloc a discusió: “On trobar aliments bons, nets i justs”.

La guia

Un centenar de productes que compleixen el triple requisit proposat per Slow Food Illes Balears, integren el directori presentat pels seus representants i integrants a les nostres Illes. La guia es va començar per distribuir amb cada exemplar d’una revista d’àmbit local referida de manera específica a aquest tipus de qüestions, amb un tiratge de 15.000 exemplars.

Joan Miró

A més a mes, aquesta edició compta amb un protagonista d’allò més especial, el gran artista Joan Miró. I aquest és doblement protagonista. D’una banda perquè l’anvers de la guia està il·lustrat amb una de les obres més especials de l’artista, el seu “Hort amb ase” que va pintar l’any 1918. La il·lustració representa tots els valors que l’organització es proposa impulsar. La conversa que va mantenir Joan Miró amb un periodista francès que va acabar rebent per títol: “Jo treball com un hortolà”, a l’any 1959, fa les funcions de manifest.

Classificats

“Els productes apareixen classificats per famílies d’aliments i formes d’adquisició, que inclouen venda directa, cooperatives de consum i fins i tot formes de autoabastiment, i també es fa referència al seu aval”, va explicar a la presentació d’aquesta guia la presidenta del moviment, Laura Buadas, sobre l’exhaustiva però sintetitzada obra en la qual, va assegurar,  han treballat durant any i mig.

@Foravila_IB

#Foravila