L’Alzinar: Revetlla de Sant Joan, dietes, albercocs i cireres

Seguim recollint el medicinal hipèric, o herba de Sant Joan, que a pesar que ja començà a florir fa molt més de tres setmanes, segueix imponent.
La nit entre el 23 i el 24 de juny, dimecres d’aquesta vinent setmana que estem a punt de començar, és la Revetlla de Sant Joan, també anomenada la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros. Es tracta d’un vespre màgic en què se celebra el solstici d’estiu, coincidint amb la data de naixement de Sant Joan Baptista (a pesar que aquesta tradició es remunta a molt abans del cristianisme), i és un moment únic per a les herbes, ja que popularment es creu que, a mitjanit, el sant les beneeix per a tot l’any. L’element principal és el foc purificador, juntament amb els banys a mitjanit, les cançons i els balls.
A Mallorca s’explica que aquesta és la nit en la qual l’herba dels ulls, que es diu que té la propietat de guarir la ceguesa, brilla com un llum i es fa localitzable. També es fan foguerons a les platges o cales i a les dotze del vespre es llança al foc un paper on s’hi hagi escrit un desig. Antigament, la finalitat d’aquest ritual, que avui en dia s’ha convertit en tradició, era donar més força al sol, ja que a partir d’aquests dies es va fent més dèbil. És a dir, els dies es van fent més curts fins al solstici d’hivern.

Albercocs i cireres.

És temps de cireres (és destacable el poder antioxidant dels seus pigments vermellosos), prunes i figues flors, que tenen un contingut considerable de sucres respecte a altres fruites com els albercocs, meló, síndria i els fruits silvestres, que són més rics en aigua.
Aquesta setmana passada ja hem fet la primera collida d’albercocs,a l’olivar, i vos puc assegurar que realment no tenen res a veure amb els que es cultiven i es reguen dins els horts; fruits que ens acompanyaran gairebé fins al setembre. Són rics en potassi i contenen carotenoides.
El cultiu de l’albercoquer, aquesta fruita de polpa carnosa daurada sota el sol, molt apreciat pels mallorquins, està bastant estès a la nostra Illa, sent el referent principal la vila de Porreres. Els albercocs secs de Porreres, fruits deshidratats de l’albercoquer, espinyolats i xapats en dues parts, tenen justa fama i durant molts anys van constituir una molt important font de riquesa per al poble, sent exportats a tot el món, durant la segona meitat del passat segle XX.
El seu assecatge, quan no es consumeixen immediatament, madurs, es fa de forma artesana sent, des de sempre, molt visitada l’exposició del sequer, amb imatges i eines recuperades de l’oblit.
En aquests moments els albercocs ja estan al seu punt per menjar-se directament, per fer saboroses coques, per fer confitura o per assecar al sol damunt canyissos i menjar més endavant.
Els albercocs secs mallorquins (tallats per la meitat, espinyolats i assecats damunt canyissos) presenten unes característiques molt diferenciades dels forans. Són molts bons de conèixer, la seva olor és més intens, el color més vermell ataronjat, i la dolçor molt superior.
Aquest meravellós producte illenc a més de poder-se menjar directament, sols o amb altres fruites seques, és tradicionalment emprat en la rebosteria tradicional sent de destacar les ensaïmades i les coques d’albercoc que es fan arreu de tota l’Illa.
El contingut de greix dels albercocs secs és bastant baix, però molt elevat el de fibra, raó per la qual són molts bons en cas de restrenyiment.

Dietes equilibrades.

Les millors vitamines són les naturals, ja que venen equilibrades juntament amb altres substàncies i minerals que faciliten el seu aprofitament. A l’hora d’intentar perdre pes no podem oblidar que generalment els principals problemes de l’obesitat (factor de risc número u per altres malalties més greus) són la manca d’exercici físic i l’excessiva alimentació.
Per començar haurem de recórrer a una dieta més baixa en calories, però equilibrada, si no es produirien importants desordres nutricionals que podrien arribar a deteriorar el nostre metabolisme.
No hem de consumir mai més calories de les que gastarem, i el descens de pes haurà de ser sempre lent i constant. Evitàrem els aliments excessivament rics en calories, no abusant de les begudes ensucrades i gasejades. L’aigua és la beguda més sana. Farem bastants menjades al dia (almenys 5), no consumint sempre els mateixos tipus d’aliments, ja que cap conté tots els nutrients necessaris.
Per estar segurs que el nostre organisme rep les vitamines necessàries hem de fer un règim amb aliments completament frecs (aliments mallorquins, aliments de la nostra terra), donant prioritat a verdures i fruites.

Calor i humitat.

Encara ens queda una setmana i mitja de juny, i seguim amb una calor i humitat inaguantables, el que fa que les platges estiguin estibades de gent.
Seguim amb la sequera galopant, els arbres ja comencen a notar el seu devastador efecte, i amb aquesta calor de ple estiu (que ja és aquí per quedar-se definitivament), a pesar que encara, de moment, refresca una mica durant la nit
A mesura que la temperatura de l’aire va pujant, el nostre cos, superintel·ligent, procura mantenir-se fresc amb l’evaporació de la suor, però si fa molta calor i hi ha molta humitat aquest procés d’evaporació s’alenteix i la temperatura corporal pot arribar a pujar fins a nivells perillosos, perjudicant la nostra salut, provocant esgotament, la perillosa deshidratació, els cops de calor, rampes, espasmes musculars, erupcions cutànies…
No oblideu el capell de palla pagès, o la gorra, abans de sortir de casa, i beure uns tres litres diaris de líquids!