Maquiavèl·lic de la DGT a la MA-10?

Aquests passats dies la premsa local ha informat profusament sobre instal·lació del primer “multòmetre” situat a la conflictiva carretera MA-10. Amb aquest neologisme denominen un radar fix amb capacitat per detectar l’excés de velocitat. Multarà, de forma totalment automàtica, aquells que superin el límit de velocitat legals. Tot això dins un pla global per al qual, entre el Consell de Mallorca i la DGT, s’instal·laran fins a 38 equips que abastaran pràcticament tots els municipis a les que aquesta emblemàtica infraestructura dona servei. S’iniciaria d’aquesta manera el procés per donar satisfacció als veïns que han patit i denunciat les situacions de soroll excessiu i desatenció administrativa des de fa anys. Les actituds incíviques i il·legals de motociclistes, automobilistes i altres que han fet d’aquesta via una pista de carreres haurien, per tant, de començar a ser cosa del passat.

Però sembla que la cosa no va per aquest camí, segons denuncia la plataforma Indignats MA-10.

Com explicava aquesta entitat a una notícia apareguda al “Diario de Mallorca”, “…com ja ha ocorregut cada vegada que, en els últims anys, s’ha actuat d’alguna manera contra aquest atroç desordre públic, els delinqüents han organitzat un autèntic aquelarre fora de control per demostrar que els que manen en la MA-10 són ells. Telefonar a l’112 o directament a la Guàrdia Civil ha estat, com la major part de les vegades, totalment infructuós. No sabem, exactament, en quina situació es troben ara aquestes càmeres. Si estan o no connectades o què estan esperant per a connectar-les”.

En el text recordaven que Indignats MA-10 que “…ja va expressar públicament que la situació d’aquestes càmeres no oferia moltes garanties de veritable control i, sobre la base d’això, es va fer una contraproposta d’ubicació que, segons el parer de la plataforma, és molt més convenient, però que no es va tenir en compte.”

Quina casta de solució és aquesta per tal que els presumptes infractors facin festa grossa i exhibició de fanfarroneria motorista?

El lloc triat és un dels pocs trams de la Ma-10 en el qual mai s’hi ha generat cap conflicte, ni ha estat objecte de demanda per cap veïnat”

Convé, per tant, anar als detalls.

Segons transmeten algunes fonts, l’esmentat dispositiu estarà instal·lat a un segment de tres trams de carretera recta que sumen un total de 700 metres. El lloc triat és un dels pocs trams de la Ma-10 en el qual mai s’hi ha generat cap conflicte, ni ha estat objecte de demanda per cap veïnat ni per cap administració. En la secció hi ha el CEIP Es Puig i el Parc de Bombers de Sóller. Però curiosament no estarà instal·lat proper a aquestes dues instal·lacions per protegir els infants i servidors públics. Curiós, com a poc. Recordarem que el límit de velocitat és de 60 kilòmetres per hora. En alguns altres lloc la limitació és encara més estricta, baixant a 50.

Ara imaginau-vos que sou una persona que ha d’anar a recollir a la sortida de l’escola un infant. I que aneu una mica just de temps. L’embús típic de la ronda plena de cotxes de lloguer, aquell tramvia que justament ara li toca passar, ara una camiona que no sap si aturar o accelerar… és el que fa falta per oblidar per un minut el límit de velocitat. Un sobre amb el logotip de la DGT rebut a ca vostra us informarà d’una sanció amb un mínim de 100 euros. I mentrestant els infractors fent festa grossa al Mirador de Ses Barques! El món a l’inrevés!

Fa la impressió de que a la DGT de Balears algú vol donar-li un nou sentit a l’afirmació atribuïda al bisbe Arnau Amalric durant el setge de Besiers el 1209. Una vegada vençuda la ciutat, les seves tropes li van preguntar com distingien a catòlics i els heretges. Ell respongué: “Mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus!” En versió actual seria: “Multeu-los a tots, Déu reconeixerà els vertaders infractors!”

Alguns pensarien que les lleis són les mateixes per a tothom i, per tant, el seu compliment és exigible per a qualsevol ciutadà. I no estic en desacord. En l’àmbit jurídic parlaríem d’un vell principi, provinent de mon romà, que diu “Patere legem quam tu ipse toleris”. Per a tots aquells no experts en llatí, com jo mateix, ve a dir que “Cal suportar les lleis que un mateix ha dictat/impulsat/exigit.” Continuant amb els textos clàssics, ja l’apòstol Sant Pau va expressar fa vint segles en la seva primera carta a Timoteu: “… sabem que la llei és bona, si un l’usa legítimament; coneixent això, que la llei no va ser donada per al just, sinó per als transgressors i desobedients…” Si no és així, podríem caure en el perill descrit pel profeta Habacuc fa 2.500 anys: “Per la qual cosa la llei és afeblida, i el judici no surt segons la veritat; puix que l’impiu assetja al just, per això surt torçada la justícia.”

Després d’aquestes digressions, un punt erudites, els aclariré que no som de l’opinió que les lleis divines prevalguin sobre les humanes, ans ben al contrari. I per això els parlaré del que emana de les afirmacions anteriors, traduït al nostre món actual. Un en el qual el respecte pels drets humans i els seus valors són els fonaments d’una convivència lliure i democràtica. Es tracta del principi de proporcionalitat.

Aquest consolidat concepte jurídic respon a la idea d’evitar una utilització desmesurada de les sancions que comporten una privació o una restricció de la llibertat. És per a això que limita el seu ús a l’imprescindible. Just s’imposarien per a protegir béns jurídics valuosos. Troba la seva justificació en diferents preceptes de la Constitució espanyola (CE), encara que no ho reculli expressament: l’article 1 on es proclama l’estat de dret i el valor superior de la llibertat, l’article 10.1 on es proclama la dignitat de la persona, el lliure desenvolupament de la personalitat, etc. Aquests articles configuren l’estatut bàsic del ciutadà i, per tant, només es poden limitar en casos excepcionals. Té, en conseqüència, rang constitucional. La traducció en llengua popular seria equivalent a la vella dita: “Entre poc i massa, la mesura passa.”

La DGT ha negat de forma reiterada durant les darreres dècades l’existència d’un problema a la MA-10″

Amb aquesta idea al cap -la de la proporcionalitat i els valor superiors de la dignitat de la persona- quina ment podria pensar que és pertinent assetjar, multar i atemorir un conjunt de pares, mares, padrins, tiets, coneguts i saludats que just van a cercar els infants a escola amb l’objectiu final d’impedir que uns cap de faves pocavergonyes sense cap escrúpol ni un continuïn regnant -amb tubs d’escapament trucats i a tota pastilla- sobre una infraestructura pública critica? Ho han endevinat. Als responsables de la Direcció General de Trànsit de les Balears i als seus companys de viatge habituals.

Convertir les víctimes en culpables, transformant-los en botxins

En el món anglosaxó existeix l’expressió “víctim blaming” que nosaltres traduiríem com a culpabilització de la víctima. És un fenomen típic en les parelles en les que un dels dos integrants considera a l’altre com un objecte de la seva propietat, damunt el qual ha d’exercir un domini total i absolut no contestat ni discutit. Fins i tot arribant a la violència.

La DGT ha negat de forma reiterada durant les darreres dècades l’existència d’un problema a la MA-10. Ha ignorat les advertències, peticions i precs que, de forma contínua i per conductes reglats, li han dirigit persones afectades. Fins i tot han elaborat informes atribuïts a la Guàrdia Civil de Trànsit en els que posaven en dubte la salut mental de les persones sotmeses a una vida plena de renous i sorolls a tota hora. S’han vist arrossegats a adoptar decisions per la pressió dels medis i d’altres autoritats. En la meva opinió no ho fan ni de gust ni de bon grat. I volen deixar clar que són ells els que comanden damunt les carreteres. Però què s’ha pensat aquesta gent? Han ignorat els informes tècnics de la plataforma i no han consultat amb els representants polítics dels municipis de Fornalutx i Sóller. El batle de Sóller no ha fet cap valoració sobre aquesta actuació. I tots sabem que quan un polític no es vol treure el tapament a algú li estan fent el llit!

Ja s’estan fregant les mans pensant a qui li penjaran el mort quan les queixes sobre les multes comencin a arribar als mitjans.

Maquiavel·lisme polític o psicològic?

El maquiavel·lisme posseeix dos significats. El primer consisteix en la doctrina política de Nicolau Maquiavel, especialment la idea de superposar la raó d’estat sobre qualsevol altra consideració ètica o moral per a mantenir el poder. Com palesen les obres d’aquest italià del segle XVI, considerat com el pare de les ciències polítiques. Propugna deslligar la política del domini de la moral i la religió. Amb la raó d’estat com a principi rector, la mentida és considerada una eina apropiada.

La segona, de rang psicològic, té a veure amb els trets d’una personalitat hipòcrita i falsària, calculadora, falta d’empatia i que ho subordina tot al benefici personal.

Vostès mateixos determinaran, si ho volen, dintre de quin apartat s’enquadrarien les actuacions de la DGT i els seus acòlits.

I, a la fi, sempre tocar parlar de diners?

Segons informa “La Vanguardia” en un article publicat al maig d’enguany, la DGT va pagar 78.650 euros per cadascun dels 15 radars que va adquirir en aquelles dades. I cal recordar les afirmacions de Pere Navarro (director DGT) l’any 2010, en les que indicava que la xifra de vehicles mínima que justifica la inversió en un radar fix és el llindar de rendibilitat d’aquest radar: el punt en el qual es paga la seva inversió, a més d’aportar ingressos addicionals a la DGT.

En resumits comptes, algú es gastarà unes boniques quantitats en l’adquisició de radars que, pel que sembla, fa comptes recuperar amb escreix. I, a més, fer un bon negoci. I si de pas li pot encolomar a un tercer que no es pot defensar la responsabilitat, que més podem demanar?

Al mateix temps el renou, l’incivisme, el perill per a persones i propietats seguirà com el tret més destacat de la vida a la MA-10.

En la meva opinió, parlem de la sublimació del desvergonyiment esdevingut una de les belles arts.