Neocolonialisme esportiu by UTMB a Mallorca?

“Han fet el que han volgut”.

Amb aquesta expressió una font propera a l’esdeveniment esportiu organitzat per la multinacional UTMB a la Serra de Tramuntana definia les formes i maneres d’actuar de la direcció del conjunt de carreres que l’integraren. Entre el 30 d’octubre i el 3 de novembre, milers de corredors pagaren fins a 260 € -més un 8% en despeses bancàries i administratives- per tenir el privilegi de gaudir de la seva activitat esportiva als camins de la Serra. Els participants venien de l’estranger majoritàriament. Fins al 55% dels inscrits. Els vinguts de la resta de l’estat suposaven un 25% més. Els indígenes –segurament animats pel descompte del 15% ofert pels organitzadors- omplien el 20% final per donar un toc local.

Admiració pels esportistes, crítica a l’impacte

No puc entrar en matèria sense fer un apunt imprescindible. Tota la meva admiració i suport pels esportistes, tant locals com vinguts a la nostra illa des de tots els racons. Respecto i celebro la dedicació d’aquests atletes, que entrenen de forma intensa i constant per afrontar els seus reptes. Sacrifiquen el seu temps de lleure i reben el suport incondicional dels seus familiars i amics. Però també els convit a reflexionar críticament sobre els costos associats a participar en esdeveniments com aquest. L’impacte ambiental greu sobre el territori, la desculturació i l’alienació social són aspectes que cal considerar abans de posar-se la samarreta, fermar-se les sabatilles i arrancar a córrer.

Posarem el focus en allò que no es veu: els mecanismes econòmics, ambientals i socials que hi ha darrere. Ara que ha passat un cert temps, alguns protagonistes han pogut i volgut parlar, obrint una finestra a la realitat amagada sota la parafernàlia, les marques, els patrocinadors i els atractius vídeos de les xarxes socials.

Un quart de milió d’euros en subvencions i ajuts?

Segons fonts fiables, la multinacional UTMB podria haver rebut un quart de milió d’euros en subvencions i ajuts. Provinents d’administracions públiques, com el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca, en diverses formes i modalitats. Aquesta xifra no inclou les aportacions d’entitats del sector hoteler i turístic, ni tampoc els ingressos milionaris procedents de les inscripcions a les proves. Aquest context genera preguntes incòmodes: És ètic emprar voluntaris en aquestes condicions?

Cal recordar que UTMB és una empresa privada d’origen francès que, gràcies al seu acord amb la multinacional estatunidenca IRONMAN, s’ha consolidat com una organització global amb una posició dominant en el món de les carreres de muntanya. Aquesta hegemonia ha transformat les activitats esportives, així com els seus practicants i seguidors, en un recurs mercantil més, explotat fins a l’últim detall per obtenir beneficis econòmics. Una dinàmica que, tot i no ser nova, segueix generant controvèrsia.

Fins aquí podríem considerar aquesta situació com una altra manifestació del potent lobby econòmic i polític vinculat al turisme, dins el sistema capitalista en què vivim. Però hi ha un aspecte sorprenent: segons les nostres fonts, UTMB ha superat els tràmits administratius necessaris amb una velocitat i facilitat inhabituals per a una prova d’aquest tipus. Com és ben sabut, les curses de muntanya requereixen permisos específics de les autoritats que gestionen els espais naturals. En aquest cas, la Serra de Tramuntana, reconeguda com a patrimoni de la humanitat en la categoria de Paisatge Cultural, està sotmesa a una regulació estricta.

Dues entitats clau comparteixen la responsabilitat en la gestió d’aquests espais: el Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern Balear, juntament amb el Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial. Aquest últim té com a missió principal la conservació i millora dels valors naturals i culturals de la Serra. Qualsevol organitzador local de curses de muntanya podria confirmar les dificultats que implica obtenir els permisos necessaris per proves amb més d’un centenar de participants, degut a l’impacte que aquestes poden tenir sobre el medi natural: danys a la vegetació, camins o elements paisatgístics i etnològics. Aquesta rigorositat, comprensible, ha reduït el nombre de proves locals al territori.

Tanmateix, UTMB ha aconseguit, el que en termes burocràtics podríem considerar, un autèntic “miracle”. En un temps rècord i amb la col·laboració total de les entitats públiques, la multinacional ha obtingut tots els permisos necessaris sense aparent dificultat. Segons algunes fonts, quan algun funcionari mostrava reticències, rebia una “telefonada aclaridora”.

Estem insinuant que s’han comès irregularitats, prevaricació o pràctiques il·legals? Déu ens alliberi! Només constatem l’extraordinària diligència que han demostrat els serveis públics en aquest cas. Volem confiar que, a partir d’ara, aquesta rapidesa i eficiència esdevinguin el nou estàndard en la gestió administrativa.

Intervencions discutibles al territori

El súmmum d’aquesta peculiar col·laboració entre la iniciativa pública i la privada es va aconseguir amb l’incident que ha acabat amb un pont de ferro a la Serra de Tramuntana. Com ha informat aquest mitjà, pocs dies abans de la prova, que es va celebrar entre l’1 i el 3 de novembre, un esllavissament va malmetre un tram del camí dels Cingles de Son Rul·lan. En aquest punt havia de passar la prova “Camins de l’Arxiduc”. Per tal de no suspendre l’esdeveniment, l’organització va fer pujar treballadors i material en helicòpter, i van instal·lar una bastida metàl·lica fixada a la roca amb aglomerats químics. L’estructura, de gairebé cinc metres de llarg per dos d’alt i seixanta centímetres d’ample, incloïa marc, suports, baranes i diagonals de reforç. L’objectiu era garantir el pas dels participants. Tot i que el Consell Insular i el Govern Balear van ser informats per l’organització, cap de les dues administracions va emetre autoritzacions ni informes al respecte. Aquest pont improvisat hi romandrà fins que el Consell Insular es decideixi a restaurar el camí original, probablement amb una bona dosi de vergonya.

Mallorca, un territori subjecte al neocolonialisme?

Alguns defineixen el neocolonialisme com la pràctica que fa servir el mercantilisme, la globalització empresarial i l’imperialisme cultural per a influir en un territori. Un grup de poques persones estableix acords i relacions estretes amb l’elit política i econòmica del territori objecte d’aquesta pràctica per tal de dirigir i controlar la seva població. L’objectiu és explotar de forma extractiva els seus recursos en benefici propi, excloent la major part de la població. No són pocs els que podrien pensar que Mallorca ha esdevingut un exemple capdavanter d’aquesta manera de fer.

Som de l’opinió que les actuacions de UTMB i el servilisme demostrat per les nostres autoritats polítiques i administratives són inacceptables en una societat lliure i democràtica, basada en la premissa de la igualtat davant la llei. Igualtat en drets i obligacions. I els comptes clars.

N’hi ha que pensen que aquest tipus de proves i esdeveniments porten riquesa en forma d’ingressos per hotels, restaurants, cotxes de lloguer i despesa. Tenen raó. I també una visió de curt abast, limitada a la seva butxaca. Els recordaré quelcom evident. Aquestes corporacions, i tantes altres, se n’aprofiten del nostre paisatge i natura. El dia que altres els ofereixin més doblers o ja no obtinguin tants de beneficis com esperen, se n’aniran. Quan hagin convertit els camins en síquies i arrasat amb el nostre medi natural partiran ben aviat. El nostre territori es petit, limitat i extremadament fràgil. No tenen cap mena d’implicació ni lligam amb el territori i la seva població. Muntanyes i llocs interessants n’hi ha arreu. De forma molt particular a tota la conca Mediterrània. I preteses elits ansioses de quedar-se amb les escorrialles amb què les paguen les grans multinacionals en trobareu, per desgràcia, a moltes societats.

Reflexió final

Avui dia, amb l’excusa d’ajudar i popularitzar les activitats esportives i lúdiques, les grans empreses lluiten per créixer econòmicament a qualsevol preu. I continuen explotant recursos naturals i humans, expandint ideologies i religions, donant suport a governs sensibles a la corrupció i, en definitiva, desenvolupant models econòmics basats en les regles de la globalització empresarial. Poc els importa el medi natural, la cultura i el desenvolupament de les poblacions autòctones.

Les bones intencions i els beneficis evidents de les pràctiques esportives són el pretext idoni del neocolonialisme. Una excel·lent disfressa per dissimular l’objectiu final del domini econòmic, polític i ideològic.

Carreres per muntanya? Sí per descomptat. By UTMB? No evidentment. No a aquest preu.

Salut i muntanya sempre!