Obra de palma, d’Artà i Capdepera
La comarca d’Artà i Capdepera té l’obra de palma com a producte artesà tradicional. El trajecte que segueix des de la matèria prima fins aconseguir les belles senalletes és idèntic al d’antany, però els últims anys han aparegut altres matèries substituïbles que han fet retrocedir la demanda.
Per l’abundància dels garballons a la zona de Llevant, a vegades se l’ha denominada terra del garballó. També creix a llocs semblants com Andratx, Calvià i Pollença.
L’únic palmer nadiu d’Europa és el garballó, que es localitza als voltants de la Mediterrània occidental. Pot créixer a qualsevol d’aquests indrets. Malgrat tot, a les zones esmentades és allà on se n’omplen muntanyes i valls.
Al poblat talaiòtic de Ses Païsses d’Artà s’hi trobaren senyals de l’existència d’aquesta planta, cosa que desmuntà la teoria que foren els moros els primers en plantar-la.
Anys enrere eren prou apreciats els dàtils dels garballons (plomissos).
En els pobles d’Artà i Capdepera, en les vetllades d’estiu es podien veure rotllades de dones xerrant pels colzes però sense deixar de fer llatra.
Fer llatra consisteix en una veta trenada dels brins i es pot fer de tres, de cinc i de nou caps.
La darrera és la més resistent, la que fa més bon cosir i la que es fan les senalletes més antigues.
Es diu que per fer una senalleta, si se vol aconseguir que sigui una obra d’art, s’hi ha de posar il·lusió i passió i això és el que fan les dues conegudes artesanes de l’obra de palma d’Artà: n’Aina Cinta i n’Aina Pistola.
El procés que segueixen des de la matèria prima a una bella senalleta és el següent:
A l’estiu, quan els garballons treuen, s’arrabassen les palmes, encara tancades, i es deixen assecar al sol.
Una vegada ben eixutes es trien les més blanques que serveixen per peces més delicades, com són les canastres per posar un infant, i les demés palmes per feines més ordinaris.
Una invenció de cara aconseguir la màxima blancor de les palmes és l’ensofrat, que consisteix en tancar les palmes amb el sofre encès durant un parell de dies. Antany per devers Artà no hi havia casa que no tengués l’ensofrador.
Amb una alena de sabater s’igualen els brins (per anar bé tots han de tenir la mateixa amplada).
S’ajunta cosint-la amb una mateixa palma i fent espiral, començant per la base, una vegada ja llesta s’adorna amb un bri de color, tenyit de tons vius.
Les peces de fantasia són poc resistents.
A més de les variades formes de senalletes, en tamany, model, tapadora o sense, brodades o sense brodar, hi ha més peces artesanes que es fan amb les palmes o fulles del garballó. Entre elles, senalles, barxes, morrions, capells, ventadors. I no podem ometre la granera amb el mànec de canya.
Malgrat no sigui tan comercial l’obra de palma com abans, s’hauria de conservar com un tresor.