El Col·legi de Veterinaris, entre nosaltres des de l’any 1907
L’any 2007, el Col.legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB) complí el primer segle com a corporació porfessional de dret públic a les Balears -una distinció que fou concedida el 18 de febrer de 1907 pel rei Alfons XII al Col.legi de Veterinaris Balear que havia estat fundat alguns anys abans, més concretament el 1902-. Fruit de tan especial esdevenimet s’organitzaren durant els anys 2007 i 2008 tota una sèrie d’actes encaminats a retre homenatge a la tasca duita a terme per aquesta institució, però arran d’aquestes celebracions es constatà des del COVIB que mancava fer una darrere passa envers la institució: redactar un llibre on es deixàs constància de l’empremta del COVIB en la societat balear; un llibre que servís, a més, com referent per a la posteritat.
Aquesta magna obra s’encomanà a dues personalitats: una del món de la veterinària -Bartomeu Anguera, President d’Honor del COVIB- i l’altra del món de la divulgació -Tomàs Vibot, historiador i escriptor-. La suma d’aquestes personalitats i d’una àrdua tasca de recerca i redacció -a les quals cal afegir l’aportació del fotògraf, Jaime Reina- donà com a resultat l’edició del llibre “Primer centenari del Col.legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears” l’any 2016; una edició que posà el colofó als homenatges commemoratius del primer segle del COVIB.
Veterina.- Segons la majoria de filòlegs sembla que el mot veterinari deriva del mot llatí veterina que significa “bèsties de càrrega o de tir” en una clara al.lusió als animals que eren objecte d’estudi dels primers tractats de l’antiguitat que són els precedents de l’actual ciència veterinària. Tot i això, resulta curiós constatar que tant a Espanya com a la resta del continent europeu aquest mot – “veterinari”- es perdé i fou susbtituït per altres designacions com albèitar, mariscal o manescal -nom amb què encara es designen els veterinaris a la nostra comunitat-; no es recuperà de bell nou el mot veterinari fins l’arribada del Segle de les Llums i la creació -l’any 1762- de la primera Escola de Veterinaris de Lió, des d’aquesta data coexisteixen a les Balears les dues designacions.
Il.lustrats.- No fou fins al segle XVIII i de la mà de la Il.lustració que aparegué el concepte modern de veterinària com a ciència definida, de la qual se’n derivà una professió absolutament reglada i allunyada de llasts medievals.
Fou a França i durant el regnat de Lluís XV quan es promogué la prevenció de les malalties dels ramats, la protecció de les pastures i la instrucció dels pagesos; unes tasques que foren encomanades a Claude Bourgelat -primer director de l’Escola Veterinària de Lió-. Un dels encerts més rellevants d’aquesta instituciò fou l’admisió d’alumnes procedents d’altres països europeus; mesura que tengué com a principal conseqüència l’expansió del seu saber i la fundació d’altres centres semblants arreu d’Europa: la de Madrid es fundà el 1792, institució on estudià el primer veterinari mallorquí Andreu Reyes Perelló, natural de Felanitx, l’any 1793.
Fruit d’uns anhels de modernitat foren vàries les iniciatives que es donaren a les Illes de cara a la promoció de la veterinària: la primera, fou el plantejament per part de la Societat Mallorquina d’Amics del Páis -l’any 1797- de la necessitat de comptar amb veterinaris a l’illa; i la segona, fou el suport explícit de la Societat Econòmica d’Amics del País a la presència d’estudiants mallorquins a la Reial Escola de Veterinària de Madrid -l’any 1799-.
La situació geogràfica de les Illes Balears i la importància de la cria de cavalls, mules i ases motivaren des de la meitat del segle XIX la preséncia d’un protoalbèitar que pogués examinar els candidats a albèitar a laprovíncia. Fou en aquest moment quan destacà la figura del veterinari Francesc Manresa com a subdelegat del Reial Protoalbeitarat de les Illes Balears.
Hipiàtrica.- Cal tenir molt present que els ensenyaments de la primigènia escola de Veterinària de Madrid es cricumscrivien bàsicament a la Hipiàtrica -branca de la veterinària que s’encarregava bàsicament del món dels èquids per la seva importància en els conflictes bèl.lics anteriors a la Primera Guerra Mundial-; objecte d’estudi que des del 1847 s’amplià a altresanimals domèstics -i d’una manera molt rellevant a la ramaderia ovina i porcina-. Fou així com ja a partir del 1857 s’incorporen les matèries d’Agricultura i Zootècnia als plans d’estudis veterinaris.
Igualment passà amb els descobriments de Pasteur -món de la microbiologia i les vacunes- que revolucionaren i modificaren les pràctiques veterinàries consolidades fins a la data.
A partir d’aquest moment, el veterinari comença a exercir una important tasca econòmica en compaginar la seva activitat purament clínica amb consells sobre millores de raça, alimentació i sistemes d’explotació.
1907.- Tot aquest conjunt de dinàmiques propicià que a partir del 1897 començassin a aparèixer arreu d’Espanya les primeres associacions de veterinaris nacionals amb el principal objectiu de protegir i dignificar la professió del veterinari.
A les Balears, haguérem d’esperar el 1902 perquè s’hi celebràs la Primera Assemblea de Veterinaris de la província de Balears; i no fou fins a la Reial Ordre del 18 de febrer de 1907 quan es reconegué oficialment el Col.legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.
La millora en la vida laboral i social dels veterinaris illencs ocuparen els primers anys de lluita del COVIB amb una sèrie de reivindicacions encaminades a la dignificació de la professió; entre aquestes mesures cal destacar: la lluita contra l’intrusisme, les tarifes d’honoraris, la formació continuada, la creació d’òrgans de difusió, la separació del ferrament i el forjat dels estudis de Veterinària, la participació tècnica en exposicions i concursos de bestiar,etc.; en definitiva, la defensa de la classe veterinària en totes les parcel.les. Unes consideracions socials i professionals que vengueren refrendades l’any 1928 amb el reconeixement dels veterinaris com a autoritat sanitària.
Algunes de les fites rellevants duites a terme pel COVIB foren la creació de l’Institut Provincial de Biologia Animal, l’any 1948 -empresa que l’any 1989 passà a empresa pública sota la forma de societat anònima- o l’any 1948 fou també l’obertura de les primeres clíniques de petits animals a Palma; unes clíniques que serviren no tan sols per dotar de servei a les mascotes de la llar sinó també per iniciar les tasques de prevenció i disminució dels riscos derivats de la convivència amb els animals domèstics.
Modernització.- L’aparició del COVIB encetà un període de modernització dels serveis veterinaris illencs en tots els aspectes: des de millorar les tècniques d’inseminacio artificial a tenir cura dels serveis alimentaris de la població -el que en un principi afectà al consum i els hàbits alimentaris locals a través dels escorxadors amb el pas dels anys afectà a la indústria turística i a l’alt consum de proteïna animal que propicià-.
En aquest aspecte cal destacar la importància que tengué a principis de segle XX la inauguració del nou escorxador municipal a Cas Enagistes l’any 1909; un edifici obra del prestigiós arquitecte Gaspar Bennàsser i Moner que encara es pot veure a dia d’avui -això sí, reconvertit en centre cultural-. Finalment, i seguint les pautes de modernització exigides pel sector, l’escorxador municipal es troba des de 1981 a MERCAPALMA.
El volum del centenari del COVIB fa un repàs de la intensa activitat d’aquesta entitat fins arribar als nostres dies, posant de manifest els diferents avatars a què ha hagut de fer front fins a esdevenir un dels puntals de la societat illenca tant pel que fa als avenços científics que ha incorporat com als avenços socials que ha propiciat.
El tram final d’aquesta obra de referència per al mon de la veterinària illenca va dedicat a les personalitats que al llarg d’aquest segle s’han encarregat de la presidència de l’entitat, així com a tota una sèrie de veterinaris distingits que han duit a la veterinària illenca a ocupar els primers llocs no tan sols dins l’àmbit nacional sinó també internacional.
La redacció del volum del centenari del Col.legi de Veterinaris constitueix per mèrits propis un recull de bona part de la història de la nostra comunitat ja que el pes creixent d’aquesta professió ha propiciat que la societat illenca pogués créixer i modernitzar-se de manera adequada per poder fer front als reptes de futur que li deparava l’avenir. Uns reptes que passen en primer lloc per assegurar, controlar i modernitzar l’activitat veterinària per tal d’assolir uns estàndards de benestar social i uns hàbits alimentaris que s’han convertit en l’enveja de tota Europa.
La trajectòria duita a terme pel COVIB al llarg d’aquests cent anys ha anat paral.lela a l’eclosió d’una nova societat que ha sabut trobar el camí per excel.lir i convertir-se en un model a seguir. L’aparició del COVIB suposà per a la societat illenca l’inici d’una tasca modernitzadora que impulsa tota una sèrie de reformes sanitàries i alimentàries que ens han duit a encapçalar en l’actualitat uns rànquings de benestar difícilment superables -assolits a base de superació i innovació científica-. El COVIB és, doncs, per mèrits propis, tot un exemple a seguir i tot un referent a tenir present a l’hora de plantejar unes estratègies de futur encaminades vers l’excel.lència.
Autor fotos: COVIB
#Foravila