Pintada vandàlica a Cala Magraner: una ferida inacceptable al paisatge mallorquí

Uns vàndals d’identitat desconeguda han deixat la seva empremta en forma de pintades a les parets d’una barraca situada a la Punta des Moro, a la coneguda i emblemàtica Cala Magraner. La denúncia ha estat interposada per l’Associació de Guies de Muntanya de les Illes Balears (AGMIB), que ha facilitat imatges fetes aquests dies del que no és només un acte incívic, sinó un veritable atemptat contra el patrimoni natural d’una de les zones més preuades de la costa mallorquina.

És trist constatar com espais d’una bellesa i valor ambiental tan indiscutibles com Cala Magraner continuen essent víctimes de l’estupidesa i el menyspreu. Les pintades, realitzades sense autorització i en flagrant incompliment de la normativa mediambiental, estan prohibides i poden comportar sancions severes.

El Tribunal Suprem, en la seva sentència número 628/2023, de 19 de juliol, ja va establir que aquest tipus d’accions poden constituir un delicte de danys, no només pel deteriorament físic dels béns, sinó també pel seu deslluïment visual i simbòlic. Les conseqüències legals poden incloure des de multes fins a penes de presó de tres anys o més.

Però més enllà de la sanció penal, cal fer una reflexió col·lectiva sobre el model de respecte –o la manca d’aquest– envers el territori. No es tracta només d’una barraca embrutada, sinó de la degradació progressiva d’un paisatge estimat, fruit de dècades d’esforç per part de col·lectius locals, excursionistes i defensors del medi ambient. Aquest atac a Cala Magraner s’afegeix a una llarga llista d’agressions que han patit altres indrets emblemàtics com la Torre de Cap Andritxol o la de Cala en Basset.

L’acció vandàlica posa novament en qüestió el compromís de les institucions i la societat en la protecció efectiva del territori. En el moment de redactar aquesta notícia, no consta cap actuació concreta de les autoritats per identificar els responsables ni per restaurar els danys. I mentrestant, la impunitat s’escampa com una taca de pintura mal esborrada.

Mantenir el paisatge net i digne no és només una qüestió estètica o turística: és una expressió de respecte col·lectiu, de cultura i d’identitat. I avui, Cala Magraner en paga el preu.