Salvem vides a la muntanya!

El muntanyisme i les activitats fetes a la natura milloren la salut física i mental de les persones que les practiquen contribuint a aconseguir un major nivell de benestar alhora que redueix la despesa sociosanitària. Tots els esports tenen efectes col·laterals i la muntanya, tristament, reclama la seva part en forma no desitjada: accidents i lesions. Les operacions de rescat en muntanya impliquen dificultats que exposen als que les porten terme a nombrosos i importants riscos. A Balears disposem del Grup de Rescat Especial d’Intervenció a Muntanya (GREIM) integrat per professionals de la Guàrdia Civil. Mallorca disposa, a més, del Grup de Rescat en Muntanya (GRM) dels Bombers de Mallorca. Ambdós dos equips estan integrats per professionals d’alta qualificació, experimentats, en continua formació i renovació de tècniques i procediments. Són els particulars “àngels de la guarda” per a tots els que practiquen aquestes activitats en totes les seves diferents versions (escalada, barranquisme…) i nivells. Les imatges de les intervencions, especialment la del conegut com a “cuco”- sobrenom de l’helicòpter de la GC- en les extraccions i rescats han esdevingut populars. I demostren el saber fer i coratge d’aquestes persones. Ja passa d’hora la concessió de la medalla de les Illes Balears als integrants d’aquests dos cossos.

Per si qualcú pot pensar que aquesta activitat és marginal a les nostres illes, just esmentar dues xifres. El destacament del GREIM establert a Mallorca era fins no fa molt, el segons de tot el país amb més intervencions. Just darrere del de Jaca, en ple Pirineu Aragonès, el conjunt de muntanyes de major dificultat tècnica de tot el país. Per la seva part els Bombers de Mallorca han fet en els primers cinc mesos de l’any una mitjana de tres intervencions setmanals, sumant un total de vuitanta-set rescats.

Una mancança que cal cobrir amb urgència

En els darrers anys, però, s’ha observat una mancança que és imprescindible solucionar. Balears no disposa de sanitaris incorporats en aquestes operacions de rescat, i això permetria reduir els temps d’intervenció medica i que el tractament pertinent en el lloc de l’accident reduís la mortalitat entre els afectats. Parlem de la medicalització dels Serveis de Rescat en Muntanya, com ja han fet, amb èxit, les comunitats autònomes d’Aragó, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó entre altres. La medicalització del rescat suposa que un metge o infermera específicament format en Medicina d’Urgències en Muntanya s’integra en els equips de rescat.

Quan parlem de “la medicalització del rescat”, no ens referim al fet que el sanitari hagi de ser un socorrista/rescatador professional, ens referim al fet que un sanitari (mèdic o infermer) específicament format en Medicina d’Urgències en Muntanya -segons criteris acceptats internacionalment- acudeix al lloc de l’accident juntament amb l’equip de rescat en muntanya i atén l’accidentat in situ, ja sigui una paret d’escalada, el cim d’una muntanya, un barranc, una cova, o un cingle sobre la mar, per la qual cosa no són suficients la formació en emergències de la que disposen tots els equips de primera resposta.

La realitat dels accidents de muntanya

Segons xifres de l’estudi fet pels doctors Nerin, Soteras, Sanz i Egea el 2018 a Espanya hi ha 5,4 morts per cada 100 rescatats en muntanya. A Aragó, a on el rescat està medicalitzat des del 1998, la taxa és de 3,5 morts/100 accidentats rescatats. Un 65% per cent menys.

Seguint amb xifres provinents d’Aragó, pioners en la medicalització dels serveis de rescats en muntanya, però perfectament extrapolables a territoris com el nostre, es pot parlar de la severitat de les ferides. El 63,70% dels accidentats requereixen assistència mèdica, al voltant d’un 13% es consideren ferits greus o molt greus. Els pacients rescatats amb politraumatismes s’enfilen fins al 6,3%, moltes vegades amb traumatismes cranioencefàlics d’importància. La necessitat de la medicalització és més que evident.

I quan es fa i es fa bé, els resultats són immediats, mesurables i beneficiosos. De nou tornarem a les xifres. Aragó ha reduït la mortalitat mitjana del 9,32% abans de la medicalització al 3,45% actual. En el conjunt de tot el país s’ha passat del 8,8% al 6,8%. Una reducció del 62% enfront d’una del 12,5%. Parlem de vides humanes salvades.

I quan ens diguin que és molt car i que no hi ha diners…

Parlarem de la relació cost-benefici. En l’esmentat estudi es calcula, tirant pel cap baix, que els accidents de muntanya a Espanya costen més de 375 milions € a l’any. A Aragó s’estima que superen els 50 milions € a l’any. La disminució de la taxa de mortalitat en un 62% ha suposat un estalvi de més de 175 milions € en els darrers quinze anys. Segons les dades oficials de 2018 del Ministeri de Sanitat, l’operació més cara feta pel sistema públic és la d’una Traqueotomia amb ventilació mecànica a un preu de més de 96.000 €. Amb l’estalvi es podrien fer més de 1.800 intervencions d’aquest tipus. O 2.500 trasplantaments de pulmó, o 3.125 de medul·la o 2.700 de ronyó o pàncrees. Sense demagògia ni escarafalls. Just dades i una mica d’aritmètica bàsica, demostra l’impacte positiu d’aquesta acció en els contes públics.

Per acabar

La medicalització del rescat en muntanya és un dret i un deure amb clars beneficis sociosanitaris i un impacte positiu econòmic. L’assistència mèdica immediata disminueix la mortalitat i la despesa pública. Balears ha de millorar i tenim els elements per fer-ho. Professionals del rescat en muntanya (GREIM i Bombers de Mallorca) de màxim nivell i dedicació. Professionals mèdics de primera línia amb esperit de servei. Ara falta establir els convenis amb IBSALUT per tal de, primer de tot, formar metges i infermers en Medicina d’Urgències en Muntanya i, a continuació, establir els protocols i mecanismes de coordinació que assegurin un eficient servei. Exemples hi trobaran per no errar el camí.

L’administració pública té ara la paraula. Raons, professionals formats i arguments n’hi ha a balquena. Ara falta la voluntat política de millorar les vides de la ciutadania.

Fonts

Article Dra. Nerin et al rev01_nerin.pdf (archivosdemedicinadeldeporte.com) Ministeri de Sanitat Sanidad pública: 70.000 un trasplante de pulmón, 4.000 la cesárea… ¿Cuánto nos cuesta la sanidad? (elconfidencial.com)