Ara llegint
Una segona oportunitat

Una segona oportunitat

Podem dir que els programes d’escolaritat compartida són una segona oportunitat per a tots aquells joves que han estat anomenats de fracàs escolar.

Aquestos programes són una iniciativa de pràctiques formatives de caire preventiu, que va destinat a joves que tenen una alta estadística de caure en el que ja hem dit com a fracàs escolar i conseqüentment una caiguda vers l’àmbit social, ja que quasi sempre el fracàs escolar provoca un efecte quasi immediat sobre l’àmbit social, ja que el fet d’abandonar prematurament els estudis, pot dur lloc a un fenomen que afecta especialment als grups socials exclosos o en situació de desigualtat.

Aquestes pràctiques formatives s’entenen com a programes d’intervenció sòcio-educativa per a aquell alumnat amb risc d’exclusió escolar i/o social per al qual les mesures ordinàries i extraordinàries aplicades als centres d’ensenyança secundària no han aconseguit els resultats esperats.

Els programes d’escolaritat compartida pretenen abordar una problemàtica social fefaentment mitjançant iniciatives sòcio-educatives”

És d’aquesta manera que els programes d’escolaritat compartida pretenen abordar una problemàtica social fefaentment mitjançant iniciatives sòcio-educatives, que van adreçades a joves que per la seva situació, ja sigui familiar, social o bé escolar, estan considerats com a grups d’exclusió social.

Aquests programes pretenen sortir des d’un punt de partida i arribada de l’alumne, cercant la flexibilitat i la individualitat en la intervenció amb el jove i el seu entorn més proper, com és ara l’escolar.

Es pretén treballar amb certs nivells, graus, models i ritmes diversos que s’adapten als joves i no al contrari. S’ofereixen escenaris que donen les màximes respostes als que tenen els mínims d’oportunitats.

Es cerca arribar a tenir les capacitats i disposicions de que els joves puguin participar en els seus entorns socials, per tal de tenir les capacitats necessàries i les disposicions per a participar en la vida social que els rodeja.

L’objectiu principal és dotar el jove d’unes competències pro-socials que l’integrin dins la seva comunitat”

L’objectiu principal és dotar el jove d’unes competències pro-socials que l’integrin dins la seva comunitat, comunitat a la que pertany, però on encara no hi ha trobat el seu lloc.

També cal dir que una altra fita és la de capacitar el jove a la participació del seu entorn i, per tant, a la millora de la seva qualitat de vida a la millora de la qualitat de vida, també dels que el rodegen.

Tot això ve donat mitjançant un còmput total d’experiències de vida diària que potenciaran la seva autoestima, però sobretot i el més important, la seva confiança en ell mateix.

El jove es sentirà capaç a través de les relacions socials que el faran arribar a sentir-se part del seu entorn, amb un coneixement i una acceptació de les normes i cultures bàsiques de la comunitat en la que està incorporat, però que encara no acaba de conèixer.

Els programes d’escolaritat compartida combinen escolar i pràctiques formatives a empreses col·laboradores, és a dir, el jove no abandona l’escola, sinó que la complementa.

Podem dir que desenvolupa una estratègia social i alhora educativa, amb la finalitat de madurar i trobar-se per primera vegada útils pel que fa al seu entorn social.

Podem dir que l’educació que reben els joves a través de l’escolaritat compartida, és una educació integral, perquè el jove es desenvolupa no sols a l’escola, també o fa a la societat, a la família i al conjunt d’iguals, demostrant que pot adaptar-se a les condicions que l’envolten, intentant aconseguir un nivell d’autonomia personal, que li permetrà llaurar-se el seu futur.

Maria Cànaves és llicenciada en Pedagogia

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt