150 anys de l’arribada de les Filles de la Misericòrdia a Sa Pobla

El Col·legi Sant Francesc d’Asís de sa Pobla, celebra el 150 aniversari de l’arribada a sa Pobla de les Filles de la Misericòrdia, i l’inici del començament de l’activitat docent de les mateixes dirigides a la població femenina de l’època.

Segons la informació publicada per El centre-Web Sa Pobla, “Fou el 12 de maig de 1872, quan les Filles de la Misericòrdia arribaren per primera vegada al poble de sa Pobla. La iniciativa va sorgir de la noble i pietosa senyora Francesca Serra de Gaieta i Serra de Marina, qui ja feia dos anys havia demanat als pares fundadors que instal·lassin, a sa Pobla un convent de religioses franciscanes. Però dit convent no seria inaugurat fins dos anys després de la seva petició.”

Les dues primeres monges que començaren a treballar i viure a sa Pobla, foren sor Gabriela Maria Ripoll, natural de Banyalbufar i sor Rosa de Viterbo Bennàssar, nascuda a Selva. El mateix dia de la seva arribada, el fundador de l’orde religiós, reverend Gabriel Marià Ribas de Pina i Gallard imposà l’hàbit blau a dues al·lotes novícies a la mateixa església del poble. Una era de Selva i l’altre de Palma, que reberen el nom de sor Francisca de Sant Josep i sor Antònia Maria, les quals, juntament amb les altres dues monges, formaren la nova i primera comunitat franciscana a sa Pobla.

Les quatre monges habitaven una casa, situada al carrer Goleta que Francisca Serra de Gaieta havia comprat per a les monges a on actualment hi ha l’actual col·legi. A poc a poc, aquella casa, es va anar ampliant. Així, l’any 1879, la mateixa Francisca Serra de Gaita va comprar una altra casa al costat del convent per fer-hi una capella. I uns anys després, el 1926, es va vendre una casa al costat de la capella, que les germanes franciscanes van adquirir pagant-la amb les almoines que varen recollir dels veïns, per construir-hi sales per educar les nines del poble.

Cal recordar que aquell centre d’ensenyament era conegut popularment com l’escola de Ca ses Monges, o sa Costura, al que només hi assistien nines que cursaven des del parvulari a la primera ensenyança. I també totes les oracions del catecisme.

El constant creixement demogràfic experimentat dins la primera i segona desena del segle XX, va impossibilitar que les monges poguessin atendre totes les necessitats dels poblers, tant en el servei que prestaven als malalts com en l’ensenyament dels infants a la seva escola. Davant aquella situació, el rector de la parròquia mossèn Gabriel Pujol, va sol·licitar als superiors de la congregació que instal·lessin una altra casa de religioses al poble.

Neix la casa bressol o“sa Cuna”

Mentre es cercava un local apropiat, el nou grup de monges destinades a sa Pobla es va dedicar a guardar i educar als infants més petits a una casa del carrer des Molí que havien llogat. D’aquella casa, les monges de sa Cuna passaren a una altra casa del  carrer de la Plaça, on estigueren fins a l’any 1924. La renda de les cases llogades es pagaven amb les almoines que les monges rebien dels poblers.

L’any 1924 , es va presentar l’ocasió de comprar la casa de “Son Pere” al carrer Capità. Una casa pairal d’una noble família i que fou adquirida pel preu de 25 mil pessetes. Es tractava de la casa  que havia estat del capità Pere Ferragut i Cànaves, el mateix que havia fet donació a la Verge de Lluc, de les possessions de Menut i Binifaldó, uns 300 anys abans. La casa fou pagada mitjançant una deixa pietosa, importants donatius i almoines de particulars recollides entre els veïns de la localitat, i en certa quantitat que la mateixa congregació religiosa hi va destinar.

La “Casa Bressol”, sa Cuna, va ser inaugurada l’11 de maig de 1924, amb la finalitat d’atendre a moltes mares de família, que per la seva feina a marjal, necessitaven que qualcú cuidés dels seus infants. És a dir que sa Cuna  va fer, durant molts d’anys les funcions del que ara coneixem com guarderies, a més d’impartir l’ensenyament primari a les nines al mateix casal del carrer Capità Pere.

En el cas concret de la Casa Bressol de sa Pobla, es pot afirmar que les monges de sa Pobla foren pioneres en aquest camp i concretament a un poble de fora vila, ja que les cases bressol a les poblacions rurals són quasi inexistents. Sí que hi ha constància de cases cunes a Ciutat, on la primera també va estar a càrrec de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia, concretament del barri de Santa Catalina.

Des de la seva obertura, les monges franciscanes que han estat al capdavant de la Casa Cuna de sa Pobla, sempre han sabut tenir una sensibilitat extraordinària per respondre positivament davant les necessitats que el poble els demanava.

Altres serveis socials i humanitaris prestats per les monges

A més de la important tasca realitzada per les monges franciscanes dins el camp de l’educació, les monges de sa Pobla, també realitzaren, en gran dedicació i entrega, altres destacades tasques socials i humanitaries en bé de la població en general, i molts més valuoses encara en moments difícils tant puntuals com durant la pandèmia de la grip de 1918, i d’altres que mereixen ser comentades i recordades apart.

En l’aspecte sanitari, a més de cuidar els malalts a domicili i al seu propi convent, les monges tingueren presència continuada a les clíniques del metge Duet, (Miquel Serra) més tard regentada pel doctor Guillem Llompart de la Penya (actual residència de gent gran), i a la clínica Tugores o de cas Pareira establides a sa Pobla, ja a les primeres dècades del passat segle XX. Per tant, com molt bé diu l’historiador Pere Fullana a una de les seves obres, “constatam un fet poc freqüent, jo m’atreviria a dir, únic en el mons, de trobar-nos en quatre comunitats religioses de la mateixa congregació en tant poc espai geogràfic. Es a dir de trobar quatre convents de Filles de la Misericòrdia a un mateix poble com és sa Pobla. I aixòés d’agrair.”

Però, com diu Alexandre Ballester a un capítol del seu llibre “TEMPS ENRERE i altres històries” (Edicions Albopàs 2006), “els temps canvien i les exigències socials, també. D’acord amb el criteri del Consell General, es va separar el col.legi de la comunitat religiosa. Així, el 18 de març de 1976, ls monges passaren a viure al antic casal del carrer Capità Pere. Actualment és l’únic convent que tenim a sa Pobla, ja que el primer convent, el del carrer Lluc, a partir de les grans reformes de 1977, s’ha convertit en un centre escolar concertat. Els temps canvien, però, entre les parets del que va ésser el primer convent de monges a sa Pobla, se segueix impartint ensenyament.”

A posteriors reportatges, seguirem parlant d’altres temes relacionats amb la presència de les monges franciscanes a sa Pobla, de l’actual centre escolar i altres aspectes que conformen aquests 150 anys d’història de la presència de ses Monges a la localitat.