160 anys de bandes de música i altres melodies a Sa Pobla (I)

El proper dia 15 de juliol, la Associació Banda i Escola de Música de sa Pobla, rebrà l’Escut d’Or de la Vila que atorga l’Ajuntament de sa Pobla, dins el marc de les Festes de Santa Margalida y Sant Jaume, “amb reconeixement públic i distintiu a l’organització, que des de fa trenta anys, ha assumit la responsabilitat de fomentar, divulgar i incentivar els coneixements musicals dins amplis sectors del nostre poble, des de els més menuts fins als d’edats més madures, que s’interessen per l’apassionant món de la interpretació musical. Les seves actuacions, els seus concerts, esdevenen referents imprescindible dins el calendari festiu i cultural del nostre municipi.”

En les dates nadalenques, per les festes de Sant Antoni, Pasqua i les que estam preparant aquests dies, de Santa Margalida i Sant Jaume, les diferents bandes de música de sa Pobla, des de fa 160 anys, han tingut un especial protagonisme, espargint al vent les seves melodies per amenitzar un bon grapat d’actes cívics, militars, festius, culturals i religiosos. Com veurem, a través de les distintes bandes   i els seus corresponents directors s’ha donat continuïtat i es perpetua, una vella tradició musical de més de segle i mig d’arrelament a la població. Una antiga tradició musical, que avui, gràcies a la destacable tasca de la “Associació Banda i Escola de Música de sa Pobla”, en els seus trenta anys d’existència viu un dels moments més àlgits i brillants.

Si bé es barregen diferents dates sobre la creació de la primera banda de música local segons els documents que es consulten, es pot certificar que sa Pobla ja comptava amb una formació musical entre els anys 1863 i 1865. La primitiva banda va ser creada per Joan Ignasi Rian Gelabert, oriünd de Manacor i casat amb la poblera Maria Cladera Alemany l’any 1841, establint des de llavors, la seva residència a sa Pobla, on van néixer els vuit fills que va engendrar el matrimoni, dels quals van sobreviure’n set.

Un article publicat al programa de festes de Sant Jaume de l’any 1946, fent una resumida ressenya històrica sobre les bandes de música locals, deia;

“Desdemediados del siglopasado, cuenta esta villa con una banda de música (subvencionada modestamente por el Ayuntamiento) la cualameniza con suactuación, cuantosactos oficiales se celebran y proporciona solazesparcimiento al vecindariodurante las nochezcalurosas de los díasfestivos de verano.”

L’esmentat article situa la creació de la primera banda, per part de Joan Rian, l’any 1863 i afegeix que cap a 1985;

   “…otro entusiasta de la música poblense de una pieza, D. Miguel Mas Sabater, organista que fue de la Parroquia, tomó la batuta, con el mismoobjeto.”

I afegeig l’autor anónim del artícle que entre els directors posteriors s’ha de citar a Llorenç i Joan RianCladera, Andreu Pol Mir, Manuel Rivelles i Sebastià Tugores Estelrich, que va tenir al seu càrrec la banda de la Creu Roja Local.

Després de deixar constància de que la Banda de sa Pobla, amb diverses alternatives havia mantingut l’afició musical de la localitat, de la que havia estat el seu màxim exponent, diu  l’article;

   “Recientemente, el día 10 de febreroúltimo(any 1946) en medio de un entusiasmo desbordane, y después de constantesensayos la Banda tomóparte en el magno Concurso de Bandas Civiles celebrado en esta Villa, gracias al intensotrabajo de reorganizacióndesplegado por D. Juan Santandreu Moragues, quien con extrema pericia, dirigió el conjunto, obteniendomagníficoresultado.”

Lèsmentat article deixava constància de que en aquell moment, o sia l’any 1946 l’Agrupació Musical travessava per uns moments difícils y, per tal motiu demanava;

“A quienespuedanprestarlesusapoyo les pedimos en nombre de La Puebla, que despojándose de todosaquellossentimientos que no sean los del arte, le presten todasumáximacolaboración y apoyo,  a fin de que el pabellónfilarmónico de nuestraqueridaVilla, se mantengafirme y digno, en el lugar que lecrresponde.”

Acaba l’escrit, fent una referència de reconeixement a dos destacats músics poblers de brillant trajectòria artística, com son el cas de don Joan des Rafal y el mestre y compositor Gaspar “Guixó”, fundador, com veurem més endavant, de la primera Escola Municipal de Música, l’any 1956;

     “No  sabríamos terminar estaslíneassin mencionar en esta crónica a D. Juan Siquier Pons, virtuoso pianista, hoy Organista de la Parroquia y al joven Gaspar Aguiló Forteza, músico en ciernes, de brillanteporvenir…”

Es té constància que en els seus inicis, amb els Rián al capdavant, (1865-1964) la banda solia estar formada per uns quinze músics, que amb el pas dels anys es mantenia sobre la vintena, ja que les dificultats que comportava accedir a els estudis musicals impedia que sorgissin nous músics.

Un treball d’investigació més minuciosa, publicat al programa de festes de Santa Margalida i Sant Jaume del passat any 2013, realitzat per Miquel Josep Crespí Cifre, citant com a principal font d’informació la ponència presentada per Joan LlabrésVanrell i Rafel Socías i Company a les “III jornades d’Estudis Locals de sa Pobla”, cita igualment a Joan Ignasi Rián com a fundador de la primera banda i destaca la gran tasca duta a terme per tota la seva nissaga familiar en la promoció i docència de l’art musical a la població, durant més de un segle. L’últim dels Rián a empunyar la batuta de la Banda de Música de sa Pobla va ser Antoni Jaume Rián Llambías “Toñito”, que ho va fer entre els anys 1958 a 1964, rellevat en el càrrec pel veterà integrant de la formació Jaume Gomila “Caparrot”, que la va dirigir fins a l’any 1991.

Dues bandes al mateix temps

Alexandre Ballester en el capítol que dedica a les bandes de música en el seu llibre “Àlbum del Temps”. Històries pobleres (Edicions Albopàs, 2000), explica que;

“el 5 de gener de 1914,un altre pobler apassionat per la música, Andreu Pol ‘mestre Breguins’, va dirigir per primera vegada en públic, a la plaça del Vaumar [actual Plaça Major] , una banda infantil creada per ell mateix.”

I afegeix, que el citat músic, set anys abans ja havia agrupat a músics poblers en una banda de música. O sigui, que a la primera dècada del passat segle XX, a sa Pobla coexistien dues bandes; la del mestre Rián i la del mestre Pol. I, segons el signe polític que governava -lliberals o conservadors- una de les dues bandes era l’oficial, la qual donava els seus concerts a la plaça, acompanyava les comitives consistorials en els seus actes i assistia a les processons; fins que “per allà l’any 1923, l’alcalde de torn, va fer tocar les dues bandes en la mateixa processó”. Apunta la crònica, que afegeix que aquell mateix any el mestre Andreu Pol “Breguins” va ser nomenat director de la Banda Balear de Palma, on havia trasllat la seva residència un any abans.

CONCURS DE BANDES . Sant Jaume 1918

També tingueren molt d’èxit els concursos de bandes de música que s’organitzaven per les festes de Sant Jaume, als que hi participaven destacades bandes de distints pobles y de Ciutat, amb importants premis pels guanyadors. Així es dedueix de l’extensa crònica que ens ofereix la revista Sa Marjal del mes de juliol de 1918;

Dia 24.- A les cinc de la tarde sa música de Santa Margalida se pasetja pes poble i convida la gent per sa festa; a les cis corregudes de bicicletes per dins es poble i les guanya un estern anomenat Juan Arbona que recorre 10 quilómetrosan 16 minuts i mitj i guanya un premi de 50 ptes.; després corregudes d’homos, també per dins la vila que guanya en Gabriel Gost, pobler, que recorre 5 quilómetros amb 15 minuts i se li dona un premi de 30 ptes.; finalment , a les nou i mitja des vespre a sa plassa des carril ehia focs artificials de la Pirotécnica Española de Barcelona qu’havia de ser una cosa grandiosa i colosalam trons i llamps, i resultaallò de…’poca planta i muchodinero.’(sic)

Dia 25.-Es número principal d’aquestes festes és es ‘Concurs de Músiques’, dividit en primera i segona categoria: a les cinc i mitja des capvespre estant sa plassaplena de gent puja a damunt es cadafal sa música de Porreres, composta de 36 músics i toca benissim sa pessa obligada, qu’es sa ‘Marcha Nupcial’ del mallorquí Sr. Marqués; después toca sa mateixa pessa sa banda de Campos que se compon de 45 músics; i finalment va fer lo mateix sa de Felenitx, composta de 28 músics: acte seguit i pes torn indicat dites tres músiques toquen sa pessa de libre elecció, i totes tres aspiren an es premi de sa primera categoria.- Después puja an es cadafal sa banda de Selva que se compón de 32 músics i toca molt bé se pessa ”La canción del Harém” Del Sr. Laporta, i acte seguit sa banda d’Inca també de 32 músics, que toca sa mateixa pessa: seguint el mateix orde aquestes dues músiques, que aspiren an es premi de sa segona categortia, toquen se pessa de libre elecció.- Totes ses músiques expressades tocaren molt bé i foren molt aplauidedes pel públic: i es Jurat compost per don Lluís Rosselló mestre de música de Manacor, D. Jaume Roig pianista de Palma, i D. Nadal Torrandell músic major des retgiment de Mahó, después de pocs minuts dona el siguient fallo:(…) (sic)

A continuació la crònica dona a conèixer els premis que oscil.laven entre les 700 i les 200 pessetes, i seguidament, per tancar la informació es fa ressò de l’opinió, no mancada de crítica, de la gent que es queixa de l’alt cost d’aquests concursos musicals, que segons ells, es feien més pels esterns que pels poblers, perquè aquests, els poblers en general, no entenien aquells estils musicals. Al mateix temps dona la noticia de la dissolució de la banda de música de sa Pobla, dient que;

Molts troben qu’axó és massa gasto pels esterns, perque els poblers, en general, no hu entenen i per això no en fan gaire cas; i si hu entenien valdrie més fer venir una música bona perquetocáspessesescullides i sortiria molt més barato. Per altre part ha caigut tort a molts el que se música de Sa Pobla no haje pres part en so concurs, fins en es punt que s’es desfeta sa música. ¡Justament, are que tenim es cadafal nou no tenim música ni nova ni veia! (sic)

El día 26, festivitat de Santa Ana, que també era festiu a sa Pobla, també hi va haver música a sa Plaça, però oferta per xeremies, tamborí i flabiol, amenitzant un animat ball de pagés.La crònica ho conta així;

A les cinc de la tarde ball de pajés acompanyat de xeremíes, tamborino i fabiol, qu’és lo que agrada més an es jovent, fins entrada a la fosca; i el vespre altre vegada ball a l’antiga; tos els tres vespres la magnífica plassaestáesplendidamentiluminada. (sic)

D’aquesta informació que ens ofereix Sa Marjal,i que em transcrit literal i ortogràficament, es dedueix que els poblers en genral no eren massa aficionats a la música que oferien les bandes participants a aquells concursos i se queixaven del alt cost que suposaven per les arques municipals. Al mateix temps ens assebentem que la banda de sa Pobla no va participar a aquell concurs de l’any 1918 i que es va dissoldre, precisament quan s’havia inaugurat el cadafal nou, que per les fotografies que em pogut consultar, és l’actual ‘palco’ de la Plaça Major.

Al proper capítol, continuarem amb la història de les Bandes i Escoles de Música de sa Pobla.