A la recerca del centre de Mallorca
La percepció del territori és, sens dubte, una de les facetes més rellevants a l’hora d’afirmar-nos tant personalment com grupalment, permetent alhora establir una certa cohesió social entre els individus que pertanyen a un determinat indret. Precisament la recerca del punt exacte on se situa el centre de Mallorca és el tema central d’”El centre geogràfic de Mallorca. Percepció del territori i identitat local”, un estudi elaborat per Antoni Ginard, Andreu Ramis i Joan Bauzà, tres estudiosos de la geografia i història mallorquines que, a partir de l’anàlisi de la centralitat geogràfica de l’illa, han posat de manifest les semblances i les diferències existents entre una visió tradicional i una visió actualitzada d’aquest tema.
Una de les particularitats que posen de manifest els autors a l’hora de parlar del centre de Mallorca és que es tracta d’un concepte multicèntric. Es tracta d’una centralitat que es disputen cinc municipis del Pla de Mallorca -Sencelles, Lloret, Sineu, Costitx i Sant Joan-, disputa que es manté ferma tant si ens remetem a referències tradicionals com si es fa mitjançant la més moderna tecnologia i que continua plenament vigent el dia d’avui.
Malgrat l’aparent irrellevància que pugui tenir aquesta problemàtica en l’actualitat, és indubtable que darrere aquesta designació s’hi amaga tota una transcendència col·lectiva que esdevé, al cap i a la fi, tot un referent de cohesió identitària. Una de les particularitats d’aquesta polèmica “centralista” rau en el fet que cadascun d’aquests indrets gaudeix de tot un seguit de tradicions, llegendes i històries que marquen i defineixen aquest espai vital que no tan sols afecta en tant que concepte de centre, sinó que va més enllà i acabà atenyent un caràcter cohesionador tant social com polític i, fins i tot, espiritual.
És molt difícil establir un mètode definitiu i completament efectiu per esbrinar on es troba el centre de l’illa, sobretot si tenim present la irregularitat de l’element en qüestió. A aquest aspecte hi hem d’afegir la problemàtica creada per les diverses tradicions de cadascun dels pobles afectats per acabar establint que és gairebé impossible designar un únic centre i posant de manifest que la sortida salomònica més adequada al debat creat es troba en l’advocació d’una concepció policèntrica del tema.
Tot i que la confirmació d’on es troba el centre de l’illa és una qüestió que pot semblar a priori una excentricitat sense cap tipus de rellevància, la pervivència de tota una sèrie de referents culturals al respecte fa que aquesta designació vagi cobrant importància amb el pas del temps, arribant a esdevenir en segons quins casos tota una imatge de marca. En aquest aspecte, i com ja s’ha referit amb anterioritat, la designació de centre esdevé per a la comunitat que l’habita tot un referent identitari que serveix si més no per presumir de comptar amb una qualitat, amb la qual la resta de competidors no compten.
Cal tenir molt clar que el concepte de “centralitat geogràfica” és el fruit d’una convenció, d’una construcció cultural més o menys acceptada o assumida. Per tant, s’ha d’entendre el marcatge dels diversos punts que es disputen la centralitat de la major de les Illes Balears com un fet basat sigui en relats de caràcter tradicional o en càlculs teòrics si s’empren mètodes científics.
Sigui com sigui, el concepte de centre respon a la necessitat que té l’ésser humà d’ordenar el territori que habita; ja que a partir de la situació particular d’un determinat espai es percep la presència o absència dels elements que conformen el nostre entorn i que finalment doten de la seguretat que tan necessària és per viure.
La forma de marcar la centralitat d’un indret se sol manifestar de diverses formes, tot carregant de simbolisme els elements materials designats i facilitant-ne així la seva visualització. En aquest aspecte no és d’estranyar que molts es trobin al voltant de pous i de llocs de pas que amb el pas del temps han acabat essent autèntics símbols identitaris, gairebé dignes de veneració.
Ara bé, el que resulta més que evident és que no hi ha un mètode definitiu per localitzar aquest centre ni per establir una fita exacta, ja que tant les tècniques com els resultats variaran depenent del sistema emprat per localitzar-lo.
Cinc són els municipis que volen disposar del centre de l’illa -i tots cinc es descobreixen al Pla de Mallorca-, presentant cada un d’ells tot un seguit de referències culturals que fan presumible la seva autenticitat envers les candidatures dels seus competidors. Heus aquí els candidats a tal designació:
El pou de Llorac a Lloret és un dels candidats i es troba en un espai rural -ran de la carretera que va de Lloret a Montuïri (Ma-3231)-, concretament està situat a migjorn del municipi en el punt d’intersecció amb el torrent de Llorac o Binicaubell. Es tracta d’un pou d’origen medieval i és un bé catalogat com d’interès etnològic; presenta la particularitat de comptar amb una llosa de pedra on s’hi pot llegir la inscripció llatina “Hic Maioricae Medium”.
El campanar de Sineu, a davall del qual conta la llegenda que s’hi troba el pern del món. En aquesta ocasió ja no tan sols es disputa la centralitat mallorquina, sinó que també advoca per la centralitat del planeta. És una altra de les opcions a centre de l’illa, una candidatura que ve avalada per algunes decisions de caràcter històric com el fet de ser la residència del veguer de fora durant l’edat mitjana o comptar amb un mercat setmanal d’arrel medieval.
El tercer aspirant a centre és el pou de Baronia o de Solanda de Sant Joan, un aspirant que presenta dificultats per a la seva localització concreta, ja que hi ha qui afirma que aquest indret es troba enmig d’un camí que va des de les cases de la possessió de Solanda al puig de Consolació; mentre que d’altres fonts indiquen la seva situació a poca distància de l’anterior però una mica més cap a migjorn.
El pou de Judí a Sencelles és el quart sol·licitant a la centralitat mallorquina i es troba situat al costat de la carretera de Sineu (Ma -3011), a migjorn de Sencelles i a poc més de 500 metres del llogaret de Ruberts. Es tracta d’un pou d’origen medieval que compta també amb llegendes que atribueixen virtuts de fertilitat a la seva aigua.
En clara competició amb aquestes centralitats d’arrel tradicional i popular, n’hi ha un seguit que es denominen centralitats alternatives que, basades en la incidència del factor religiós o científic, també pugnen per fer-se amb el tan desitjat guardó. Aquests altres centres alternatius són:
L’anomenat Monument de la Comarca, un monument de pedra aixecat al punt precís de la confluència dels termes de Sineu, Sant Joan i Lloret, bastit en commemoració del tercer centenari de la proclamació de Sant Marc com a patró de Sineu. Està format per tres blocs de pedra -un dins cada terme municipal- coronat per un altre bloc que presenta la inscripció “Sinium”. Curiosament, la fita es troba en el límit del terme de Lloret i forma part del seu patrimoni etnològic, essent conegut amb la denominació popular de Ses Tres Fites.
Costitx, per la seva banda, encarregà l’any 1992 un estudi a la Universitat de les Illes Balears per tal de comprovar si el centre de l’illa es trobava en el seu territori, a conseqüència del qual es determinà que el centre de l’illa es trobava al migjorn del seu terme municipal, proper als pous de Costitx, al sud-oest del poble.
Per la seva banda, Lloret compta amb dos punts més, el Pou i la Cova d’en Dainat, que aspiren a convertir-se en el centre desitjat. D’una banda, el Pou de Lloret es troba a migjorn del nucli urbà, a la carretera de Sineu a Algaida (Ma -3130) i es tracta de tot un referent comunitari datat a l’edat mitjana i catalogat com a bé d’interès etnològic. Mentre que, d’altra banda, la Cova d’en Dainat es troba en plena comuna del municipi i la seva procedència es remunta a l’Edat del Bronze antic. Tant és l’interès de Lloret en aconseguir la centralitat de l’illa que el 2005 encarregà al Ministeri de Foment d’Espanya un informe que determinés quines eren les coordenades exactes que definien el centre de l’illa, estudi que determinà que aquest centre es trobava al voltant de la cova d’en Dainat a Lloret mateix.
Finalment, un altre punt del terme de Lloret -el que es troba al vèrtex geodèsic de Son Gelabert d’Alt- és el darrer lloc que pugna per fer-se amb la centralitat illenca. L’any 1897 i gràcies als treballs de preparació del mapa topogràfic nacional s’establí un vèrtex geodèsic de la xarxa de triangulació dins la possessió de Son Gelabert d’Alt.
El concepte de centralitat illenca, doncs, es mostra així força difús i ha acabat donant lloc a una multicentralitat condicionada per la diversitat de les identitats locals en pugna que han donat lloc a l’existència d’aquests centres.
Les percepcions dels diferents punts de vista sobre aquesta centralitat es basen en dos aspectes primordials: d’una banda, l’evidència de peticions formals de dictamen que justifiquin la pretensió; i de l’altra, l’autoritat que es deriva dels relats tradicionals que han afavorit i promulgat certes candidatures a nivell popular.
Sigui com sigui la recerca d’aquesta centralitat no fa més que posar en relleu la consideració de centre de Mallorca com a referent identitari de tota una col·lectivitat que no es resigna a deixar perdre un símbol que els afirmarà definitivament com a comunitat, posant de manifest, més que no el punt exacte on es troba aquest centre, la importància dels relats i discursos generats al seu voltant.