A punt de l’esclat blanc dels ametllers

Els camps de Mallorca romanen pràcticament adormits. Els conreus esperen que el fred intens s’espassi i les plogudes de la primavera reguin les llavors que amb delicadesa es sembren baix una fina capa de flor de terra. El cel és gris i es registren les gelades més fortes de l’any, però la vegetació de Mallorca és a punt de donar els primers símptomes de vida. Una vida que en poques setmanes tenyirà de color blanc desenes de quarterades a tots els racons de l’illa.

Ara és el moment que els camps d’ametllers comencen a despertar del somni dels darrers mesos en el que hi varen entrar després de proporcionar el fruit. Poc a poc les branques d’aquest arbre comencen a espigar i l’embrió d’una flor de color blanc comença a prendre forma. En poques setmanes cada ametller es convertirà com en un nigul de cotó blanc que donarà pas a una de les més belles estampes de la Mallorca rural hivernal. També a la Mallorca de secà per excel·lència.

L’ametller és un arbre que està ben lligat a la cultura tradicional de la nostra illa. El seu fruit, petit i cobert per una robusta clovella que només es romp amb el cop d’un martell, ha servit des de temps immemorials per elaborar la coneguda i revitalitzant llet d’ametlla. Sense anar més enfora, també podem trobar les ametlles torrades, un complement ideal per entrar en gana o senzillament per enganyar-la.

L’ametlla mallorquina, que ja disposa de marca pròpia en el mercat, és un fruit de gran acceptació popular i que poc a poc es va obrint mercat a l’exterior de les Illes Balears en un esforç conjunt entre productors i administració. La competència d’altres zones productores del mateix estat i de l’estranger impedeixen donar el darrer impuls que necessita un fruit que forma part de la cultura mallorquina. Perquè, qui no ha assaborit en ple estiu un bon gelat fet d’ametlla en pols per refrescar-se de la canícula? És tradició i alhora sabor de la nostra terra. I per Nadal no falta la coca de torró elaborada amb aquest fruit sec.

Les llavors pelades es poden torrar, laminar o elaborar farines. Les aplicacions industrials són múltiples. Es poden extreure olis utilitzats en cosmètica (per a sabons i cremes de tocador) i en la indústria farmacèutica (per perfumeria); s’elabora llet d’ametlla a partir d’un tipus de caseïna dissolta en aigua, que posseeix aplicacions dietètiques; també s’utilitza en la fabricació de dolços, sobretot torrons, garapinyades, xocolates d’ametlla, entre d’altres.

Pel que fa als subproductes, la pell de l’ametlla es pot utilitzar com a aliment per cabres i ovelles, la closca és apta com a combustible per a calefacció. La fusta és dura, amb moltes vetes i lluent, de manera que una vegada seca s’utilitza per ebenisteria.

L’Institut de Qualitat Agroalimentària de les Illes Balears ha realitzat un estudi sobre el consum d’ametlla a l’illa de Mallorca, del qual s’han extret importants conclusions relatives a la seva valoració per part dels consumidors i sobre els modes d’ús més freqüents. Així, el mode de consum més usual va ser el directe: el 91,3% dels consumidors d’ametlla enquestats declararen consumir aquest producte directament com a aperitiu. Altres usos menys freqüents varen ser per elaborar pastissos o per elaborar altres receptes.

El conreu de l’ametller es considera com una opció per obtenir alta rendibilitat en l’agricultura. Durant segles, l’ametller s’ha cultivat en algunes regions amb terrenys pobres, servint com a complement a l’alimentació familiar tenint en compte el seu alt valor energètic. El cultiu de l’arbre requereix un manteniment pràcticament mínim i gairebé tampoc no necessita aigua de rec perquè l’arbre doni els seus fruits. També és un arbre que resisteix bé el fred de l’hivern i les fortes calors de l’estiu. S’adapta perfectament a la climatologia de la Mediterrània, d’aquí que sigui un arbre molt estès a les regions costaneres a la mar. És, en definitiva, un arbre de secà

Totes les terres lleugeres, oneroses o lleugerament arenoses, sigui quina sigui l’acidesa o alcalinitat del sòl, es poden considerar aptes per al cultiu d’aquest arbre.
L’ametller vegeta bé en les terres poc fèrtils, encara que en les molt argiloses i impermeables o de naturalesa humida, per ser molt sensibles les arrels a això, aviat es posa malalt i mor. Tampoc vegeta bé en terres molt arenoses de naturalesa seca, sent les calcari-argiloses on es desenvolupa i fructifica més fàcilment.

Pel seu sistema radicular pivotant i de gran penetració en el sòl resisteix les sequeres més prolongades i pot, més que altres espècies, aprofitar-se de les substàncies nutritives que troba emmagatzemades o procedents de les fonts naturals del sòl, i per tenir menys necessitats que altres espècies, si se li s’apliquen fertilitzants nitrogenats en excés l’arbre es desenvolupa de manera excessiva, destinant les seves reserves a la formació de fusta i fulles en detriment de la del fruit.

Tampoc no és gens recomanable el conreu de l’ametller en terres de gran fertilitat, perquè és molt difícil per mitjà de la poda equilibrar la vegetació amb la producció de fruit, resultant més rendible conrear-lo en terres de fertilitat molt relativa i fins i tot mediocre.

Precisament les característiques i la resistència que demostra tenir l’ametller fan que sigui un arbre molt estès a moltes zones geogràfiques de Mallorca on la falta de recursos hídrics i un sòl pobre en nutrients el converteixen en el millor aliat per al seu cultiu. No ocorre el mateix a zones com a la Serra de Tramuntana, on si bé és cert que es poden observar ametllers, el seu cultiu és certament escàs i testimonial en comparació a altres indrets de l’illa. A la Serra és més usual contemplar el paisatge marcat per les alzines i les oliveres, uns arbres més adaptats a la climatologia més adversa i humida.

L’ametller, juntament amb la figuera o el garrover, són els tres arbres més típics de la Mallorca de secà, per ser els tres que millor s’adapten al clima interior de l’illa marcat per les altes temperatures i un baix cicle de precipitacions.

No obstant això, l’ametller és l’únic que ofereix un espectacle d’aquestes característiques en ple hivern. Es tracta d’un fenomen passatger però, tot i això, arriba a atraure visitants que es desplacen a propòsit a l’illa per poder-lo contemplar.

L’origen de l’ametller el podem trobar en els grecs, ja que varen ser els difusors d’aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània.

A finals del segle XVIII uns missioners franciscans varen plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego, un fet que amb els anys s’ha convertit en un factor d’important competència respecte la que es produeix aquí.

El fruit de l’ametller, l’ametlla, és una font d’energia important. Conté hidrats de carboni, aigua, cel·lulosa, proteïnes i greixos. També és rica en vitamina B, D i minerals com el ferro, el magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi i el zinc. Les dues varietats d’ametlles, tant l’amarga com la dolça, contenen el glucòsid amigdalina, que fa molt mal gust.

Al marge de les consideracions tècniques de la composició de l’ametlla, Mallorca en general està a les portes de reviure un espectacle de la natura que es dona entre els mesos de gener i febrer quan l’ametller pinta de color blanc el paisatge de l’illa. Un espectacle que arriba al seu esplendor quan l’horitzó queda diluït en el blanc de blancs amb l’ametller florit. Un blanc que ens deixa atrapats en el temps.