A quasi 120 anys de l’arribada del telègraf a sa Pobla

Diu la notícia: “Vuit de novembre de 1854. Aquesta fou la data màgica en la que un missatge va recórrer, en tan sols uns minuts, mitja Espanya per arribar fins a Irún, a la frontera amb França. Una pràctica que ara pareix tan senzilla gràcies a les xarxes socials, però que aleshores, significava tota una revolució.”

El primer telegrama, enviat des de Madrid a Irún, havia inaugurat a Espanya la primera línia telegràfica. Tres anys més tard l’estructura de la xarxa telegràfica espanyola va quedar configurada, entenent com a tal els mitjans necessaris per unir dos punts de la península.

La xarxa bàsica ja estava molt completa per allà el 1864, amb una longitud de més de déu mil quilòmetres de línia, 194 oficines telegràfiques, i es despatxaven quasi un milió de telegrames a l’any. La xarxa abraçava totes les capitals de província i les principals ciutats del territori peninsular, les illes Balears i Ceuta, quedant fora de cobertura Melilla i les illes Canàries, que no tindrien comunicació telegràfica fins a la dècada de 1880.

No fa massa anys que les línies de fils telegràfics formaven part del paisatge de les carreteres i de les vies del ferrocarril. Això no obstant, un dels problemes que aportaven les línies telegràfiques aèries foren, a més dels fenòmens meteorològics, els robatoris dels fils conductors, com suneix actualment amb altres fils de coure de determinades xarxes elèctriques.

La informació consultada a les xarxes socials, ens diu que “els anys 1900 Telègrafs era una entitat plenament consolidada i complexa i el telègraf era l’únic mitjà de comunicació que cobria totes les necessitats socials. El personal que atenia el servei superava els quatre mil funcionaris ocupats a les 1.491 oficines, i els telegrames nacionals havien augmentat a quasi quatre milions.”

Arribada a sa Pobla l’any 1904

Va ser el 15 de gener de 1904, quan sa Pobla va estrenar el servei telegràfic. Diu la crònica publicada sota el títol de “Efemérides” i signada per Antoni Rayó a la revista Sa Marjal, que “Avuy s’es inaugurada en aquest poble l’Estació Telegráfica (Paz 6) assistint al acte les Autoritats locals, el clero amb creu alçada gran multitud de gent. Después de sa bendició hey ha hagut un bon refresc a la Casa de la Vila. Sa Pobla 15 de janer de 1904.” (sic)

Així es produïa, a sa Pobla, l’arribada d’un nou signe de progrés, després de l’arribada del ferrocarril el 24 d’octubre de 1878; un avens tecnològic, el telègraf, que facilitaria una millor i més ràpida comunicació per dur a terme les transaccions comercials per tal de donar sortida als productes que es conreaven a les marjals pobleres cap a l’exterior i de l’entrada dels productes forans, com eren els adobs i altres.

Però abans que es dugués a terme aquella celebrada arribada del telègraf, s’havien dut a terme una sèrie de tràmits burocràtics entre la direcció de serveis del “Cuerpo de Telégrafos” en seu a Palma de Mallorca i l’Ajuntament de sa Pobla que aleshores presidia com a batle Joan Serra Caimari, que va estar al davant de la batlia entre l’any 1901 a 1904. Segons l’expedient que figura a l’Arxiu Municipal de sa Pobla, els tràmits per a la instal·lació d’una estació telegràfica, començaren l’any 1903, quan l’Ajuntament va dirigir una instància a la Direcció General de correus i Telègrafs, sol·licitant l’establiment d’una estació telegràfica de l’Estat al poble.

Consultada la documentació escrita i gràfica que ens ha facilitat Biel Capó Caimari “Botilla”, que juntament amb els seus fills, han constituït l’interessant i valuós “Museu Tecnològic”, ens trobam un retall d’una notícia publicada al número 11 de la revista Sa Marjal firmada per R.Torres, abogado a la secció “Notas de Antaño”, que diu textualment: “24.- Dia 4 de Septiembre de 1887. Para el buen servicio del pueblo se aprueba la construcción de una Estación Telegráfica. Es a dir, que ja 15 anys abans d’iniciar l’expedient per la instal·lació a sa Pobla, l’Ajuntament que presidia el mateix batle Joan Serra Caimari a l’època de la Restauració, ja s’havia interessat per disposar del servei telegràfic.

Tornant a l’expedient de l’Ajuntament de l’any 1915, tan prompte el consistori va rebre la conformitat de la Direcció General de Correus i Telègrafs, va donar compliment als requisits que la mateixa exigia per la instal·lació de l’oficina. Així, amb data 3 de setembre de 1903, es va formalitzar el contracte de lloguer de l’immoble ubicat al número 6 del carrer de la Pau (avui número 10) del que n’era usufructuària Rosa Cladera Bennàssar. La contracta es va fer pel termini de sis anys prorrogables i per l’import de 125 pessetes anuals. Així mateix, es va procedir a la compra del mobiliari que demanava la Direcció General. A més de les oficines instal·lades a la planta baixa, la primera planta de la casa era habitada per l’habitatge de l’encarregat del servei, Francisco Saura, que seria el primer cap de Telègrafs de l’estació de sa Pobla, a la qual va ingressar el mateix dia de la seva inauguració.

A la mateixa documentació facilitada per Biel Capó, hi trobem una fotocopia del “Boletín de Información Municipal” de 15 de juliol de 1954, que confeccionava el llavors secretari municipal Alejandro Cuéllar, que recorda que “Fou a l’any 1904 quant definitivament es va inaugurar a aquesta vila el servei telegràfic. El dia 8 de gener del esmentat any el Director de la Secció de Palma de Mallorca dirigeix ofici a D. Francisco Saura Seguí disposant l’obertura del Centre per al dia 15 del mateix mes i ordenant-li que es fes càrrec del material.”

També detalla, l’article del butlletí que la fulla històrica del primer aparell instal·lat, el descriu així: “Receptor morse nú. 87.642, contruido por A.P. Vinay, de 1.000 Ohms. Su, existencia data de 1898, hasta que el día 16 de noviembre de 1903 se remite a esta población para el servicio de la Estación.”

El mateix escrit fa referència al nombre de telegrames expedits i rebuts des de la central de sa Pobla el primer any de funcionament: Uns 500 els enviats i 480 els rebuts. En canvi, l’any 1953, el nombre dels telegrames expedits eren, aproximadament uns 4.000 i els rebuts uns 3.500; un tràfec bastant considerable ara fa setanta anys, quant l’estació telegràfica ja era dirigida per el senyor Pedro Ventayol Qués.

Diu la crònica de la revista Sa Marjal datada el 20 de febrer de 1923 que, “D. Pedro Ventayol Ques d’Alcudia, fill del nostro íntim amic D. Pedro, distingit cronista i Jutge exemplar de dita antiga Ciutat, pren possessori de sa importantíssima estació telegràfica de Sa pobla. Sa més completa enhorabona en el nostro simpàtic jovenet, i que puga estar molts d’anys entre noltros.” (sic)

Efectivament, don Pedro Ventayol, que aleshores tenia 23 anys d’edat, va estar al front de l’oficina de telègrafs de sa Pobla, per espai de més quaranta anys, fins a la seva jubilació com a cap de la mateixa. El senyor Ventayol, es va casar amb la poblera Esperança Bennàssar de la coneguda família de “Can Simó”, i va traslladar la central telegràfica a la casa familiar de la seva esposa, al número 21 del carrer Mercat (Avuin Mercat, 7). Així es va fer ressò d’aquell trasllat, la revista local El Terruño al seu número 70 del mes de juny de 1928:
“El Jefe de Telégrafos de esta villa don Pedro Ventayol Qués ha trasladado sus oficinas al nuevo local de la calle Mayor, logrando con esto una mayor comodidad para el público por encontrarse en un sitio más céntrico y al mismo tiempo de mayor realce para el servicio, pues el nuevo local reune las condiciones exigidas para la comodidad y la higiene.”
L’oficina de Telègrafs, a més de don Pedro Ventayol com a cap de la mateixa, també era atesa per l’oficial de telègrafs pobler, Pere Antoni Socias Sanz “Moret”, i fins que es va jubilar, l’any 1970, va ser la ma dreta del senyor Ventayol. Pel que fa al senyor Ventayol, em de dir que va ser batle de sa Pobla durant el període comprés entre 1957 i 1969.

La central de Telègrafs va romandre a aquell emplaçament (avui carrer Mercat, 7) fins l’any 1970, que, juntament amb l’oficina de Correus es va traslladar, temporalment, a l’edifici municipal de Can Arabí, al carrer Escola número 10.

Aquell mateix any 1970, es va fer càrrec de la central de telègrafs Emilio Collado Martínez, un jove valencià de 20 anys, que havia acabat els seus estudis de “Funcionario del Cuerpo de Oficiales de Telecomunicaciones”, cursats a Madrid.

L’any 1973, les oficines de Correus i Telègrafs, es varen traslladar al que és ara el seu actual emplaçament, carrer Gran número 97, després que la “Dirección General de Correos y Telégrafos”, uns anys abans haguera comprat la casa coneguda com a “Can Matevet” que va ser enrunada per bastir-hi un nou edifici, a quina espaiosa planta baixa s’instal·laren les dependències de Correus i Telègrafs.

Per allà l’any 1980, es varen unificar els dos serveis estatals, i Emilio Collado, conegut popularment com n’Emilio de Telègrafs i després n’Emilio de Correus, ja que va quedar com a cap de Correus i Telègrafs. A poc a poc el servei telegràfic va anar decaient amb l’arribada de noves tecnologies, com foren el teletip o el fax. N’Emilio, va continuar com a cap de l’oficina de Correus, fins l’any 2016 en que va decidir jubilar-se, després de 46 anys de prestar els seus serveis a les esmentades entitats públiques. Un llarg període, més que suficient perquè n’Emilio es guanyés el respecta i l’estima de tot sa Pobla, pel seu caràcter afable i atent en el desenvolupament del seu càrrec i com un ciutadà més d’un poble que ell sentia i sent com el seu poble. Casat amb la poblera Joana Capó “Serola”, tingueren dos fills, Emilia i Juan Pedro.

Els temps han canviat, a empentes del progrés i de les noves tecnologies, i aquell signe de progrés material que va arribar a sa Pobla ara ferà cent vint anys, i que tants bons serveis va prestar durant molt de temps, ja fa anys que només resta viu dins la memòria dels més majors i més bé desconegut per les actuals generacions.

La telegrafia sense fils

Cal fer constar que la central telegràfica inaugurada a sa Pobla l’any 1904 funcionava baix el sistema de la coneguda com a “telegrafia sense fils”. Hem de tenir present que a sa Pobla, la corrent elèctrica va arribar l’any 1912. ¿Com funcionava la telegrafia sense fils? Sobre aquell invent i del seu funcionament, trobam un detallat estudi publicat, a la revista Sa Marjal pel destacat enginyer industrial pobler Gabriel Torres Gost, que en fa aquesta definició:
“Sa telegrafia sense fils és una importantíssima aplicació de ses ones elèctriques, es un invent degut a n’es gran sabi itallià Marconi, y d’aquí que també se le conega en so nom de telegrafia den Marconi. Y apesar que encare, en la actualidad no hage arribat aquest invent an es grau més alt de perfecció, reporta grandisima utilidat en el mon enter. Els primer ensais formals que se feren d’aquest nou medi de comunicació foren en el mes de juriol del any 1896 a Inglaterra. Com tots els altres aparatos de telegrafia , fns ara conegus, se compon aquest de dues parts principals: l’aparato transmisor y es receptor.
Es primer d’aquests aparatos se compon d’un palo metàlic que acaba per sa part inferior amb una esfera n’hi ha un’altra des mateix metal y d’igual tamany qu’está en contacte de sa terra. Aquestes dus esferes están unides a un aparato eléctric denominat “Carrete de Rubakorff”. Ses espires que boten d’una esfera a s’altre originen ones eléctricas, que se propaguen per s’espai amb una velocitat tan grossa de 290.000 quilómetros per segon.
Un manipulador serveix per establir e interrumpir sa corrent y per lo tant per produir ones de major o menor duració. S’objecte d’aquesta variabilitat de duració de ses ones es degut a que s’emplea amb aquest aparato, com a senyals convencionals, s’alfabet Morse, que se compon de punts y retxes horizontals; així es que un punt s’expresará per una one de poca duració y una retxa pwer una one de més duració.
S’aparato receptor consta d’un palo metálic amb comunicació amb un tubo de vidre que se diu “chessor”.
Aquest tubo que est´ple de llimadures metáliques está en comunicació amb sa terra. Es cohessor forma part des voltant d’una pila y d’un electro-imán. Quant una ona eléctrica arriba a s’aparato receptor, passa a través des tubo cohessor, y converteix ses llimadues metáliques en bones conductores de s’electricidat.
Llavor sa pila funciona y s’aparato receptor marca ses senyals corresponents a sa duració de s’ona.”