Alvocats amb futur als nostres horts

La capacitat d’adaptació de certs productes provinents del continent americà, tant pel que fa referència als nostres costums gastronòmics com a l’àrea climatològica que es circumscriu a l’arc mediterrani, no deixa de sorprendre després de més de 500 anys de mutu contacte a tot nivell. Un dels darrers aliments en introduir-se a la nostra comunitat és l’alvocat, que fa tan sols una trentena d’anys passava pràcticament desapercebut o era considerat una autèntica raresa. A dia d’avui és pràcticament impossible fer una passejada per qualsevol mercat balear sense trobar parades on es comercialitzi aquest producte, amb l’afegit d’haver estat conreat, i amb èxit, a la nostra comunitat: és el cas dels alvocats procedents de la vall de Sóller.

L’alvocat té el seu origen a la zona d’Amèrica central, on ja era conreat abans de l’arribada dels espanyols; precisament foren aquests els que, juntament amb els portuguesos, donaren a conèixer aquest fruit al continent europeu i l’estengueren arreu del planeta. El seu nom prové de la paraula asteca “ahuacatl” i fa referència a la seva forma de testicle.

L’arbre.

L’alvocat (Persea americana) és un arbre que es caracteritza per assolir fins als vint metres d’alçada, per un fullam espès i de color verd obscur, unes flors poc vistoses de color verd i un tronc rugós de color terrós. El seu fruit té forma de pera i presenta una pell gruixada que protegeix una polpa carnosa i de textura mantegosa que és molt valorada culinàriament. Al seu interior compta amb una llavor grossa que és susceptible de créixer amb facilitat. Ara bé, la principal curiositat de l’alvocat a casa nostra resideix en la capacitat òptima d’adaptació al clima i al sol que ha demostrat, arribant a créixer sens gaires problemes en una terra que fins fa molt poc el desconeixia totalment.

Aquesta capacitat d’adaptació és deu sobretot a les necessitats climatològiques que requereix per al seu creixement, ja que és un arbre que defuig les gelades i que té preferència pels climes tropicals o subtropicals, fet que ha provocat que s’hagi adaptat a la perfecció al clima mediterrani actual, molt més calorós en l’actualitat.

L’alvocater sol preferir temperatures mitges-altes, sense grans oscil·lacions entre el dia i la nit, la qual cosa li permet una millor floració. Si no és a un lloc on hi hagi una pluviometria alta, s’haurà de regar en abundància sempre evitant els engorgaments que li poden fer malbé les arrels. Finalment, per al seu òptim creixement requereix de llum solar directa i abundant.

Aquestes característiques feren que el conreu de l’alvocat s’iniciàs a la zona d’Andalusia, Canàries i Llevant espanyol des de la dècada dels setanta, on ja es considera en l’actualitat un conreu estable; mentre que a les Illes Balears no hi arribà fins a finals de segle XX i sota la forma d’arbres individuals i no un conreu extensiu, la qual cosa no ha impedit que, gràcies a la gran quantitat de fruits que dona i les modes culinàries, hagi arrelat en nombroses parcel·les de la nostra comunitat.

Una de les dificultats de l’obtenció de fruits es troba en la seva difícil pol·linització deguda a l’autoincompatibilitat del mateix pol·len. Aquesta autoincompatibilitat del pol·len es deu a les seves flors hermafrodites que eviten l’autofecundació d’una manera molt intel·ligent: les flors s’obren en dos períodes perfectament separats en el temps. En la primera fase s’obren com a femenines amb el pistil receptiu al pol·len d’altres arbres, però amb els sis estams sense desenvolupar perquè el seu pol·len no pugui fecundar el propi pistil. Acabat el dia de la primera fase de la floració, l’estigma femení es tanca hermèticament i les anteres dels estams masculins comencen a madurar, de tal forma que en sortir el sol l’endemà la flor entra en la fase masculina i les anteres s’obren perquè els insectes pol·linitzadors s’impregnin amb el pol·len i el duguin fins a la flor d’una altre alvocater que aquell dia estigui en fase femenina. D’aquesta manera és gairebé impossible que el propi pol·len fecundi l’estigma, amb la qual cosa s’evita l’endogàmia que acabaria duent a la degeneració de l’espècie perpetuant gens regressius.

Mescla.

Curiosament, tots els individus d’una mateixa plantació es posen d’acord per florir en la mateixa fase en dies alterns; per aquest motiu en les grans plantacions es solen sembrar exemplars diferents entremesclats, ja que si es sembrassin tots de la mateixa espècie floririen tots en la mateixa fase i cap flor seria fecundada de manera que no donarien cap fruit.

Tot i que hi ha moltes classes d’alvocat, a la nostra comunitat tan sols se’n coneixen cinc que presenten unes particularitats ben diferenciades: la Hass fa un fruit petit, de pell arrugada, fosca i forta i de polpa groguenca; la Bacon és primerenca i fa un fruit de color verd fort; la Cocktail és una varietat de fruit llargat i sense llavor al centre; la Fort és de pell fina i brillant, forma de pera i molt saborós; i finalment la Pinkerton fa un alvocat allargat, de pell rugosa i brillant i sabor suau.

El cas de la sembra d’alvocaters a la vall de Sóller és un bon exemple de la capacitat d’adaptació d’aquest vegetal. La recerca d’alternatives al conreu de cítrics, tan estès a aquesta vall, va incentivar una dotzena de pagesos a provar amb el conreu de l’alvocater, ja que el seu cultiu resulta una bona alternativa al dels cítrics, tot i que presenta un 15% més de dependència hídrica. Aquest conreu fou el resultat de professionalitzar un cultiu que comença essent una afició, però que vistos els bons resultats obtinguts inicia les passes per convertir-se d’afició a negoci.

El microclima de la vall de Sóller, temperat i sense grans oscil·lacions tèrmiques, es demostrà òptim per al conreu de l’alvocater; tant és així que la Cooperativa de Sant Bartomeu ja està treballant en la seva expansió investigant quines són les varietats més adients per al seu cultiu. De fet, el 2019 ja se’n sembraren 250 exemplars i s’ha previst que enguany se’n sembrin 250 més.