Alzinar: Diumenge de Rams, comença la Setmana Santa

Algunes persones senten la pluja, altres només es banyen.

 (Bob Marley)

Diumenge de Rams.

Avui, 24 de març, és el Diumenge de Rams, festivitat cristiana, amb la que comença la tradicional Setmana Santa, o Setmana de Passió que, per ventura, podria anar acompanyada, enguany, d’aigua.

El Diumenge de Rams, com tots sabem, commemora -el diumenge abans de la Pasqua-, l’entrada de Jesús de Natzaret amb els seus deixebles a Jerusalem (procedia des de Betània) sobre un ase engalonat, a l’estil de la noblesa del moment, durant la Pasqua Jueva, o Péssah (cal recordar, de nou, que Jesús era jueu, consegüentment era normal que, durant la Péssah, anés al temple de Jerusalem), la Péssah recorda i commemora l’èxode dels jueus d’Egipte l’any 1250 aC; sent rebut pels seus seguidors amb palmes (fulles de palmeres tendres treballades artesanalment), rams d’olivera i rams de llorer.

Però aquesta entrada triomfal sembla que no agradà del tot a les autoritats religioses de torn (basta recordar el cartell clavat a la creu: Jesús Natzaret Rei dels Jueus), que veien perillar el seu poder, desembocant amb la seva crucifixió un parell de dies més tard, després de l’anomenat sant sopar.

Segons els evangelis del Nou Testament hi ha discrepàncies en el dia de l’entrada a Jerusalem: els escrits segons Marc i Joan parlen del diumenge, mentre segons Mateu asseguren que fou dilluns, i segons Lluc no detallen el dia.

Cal recordar que fou en el tercer concili de Cartago, l’any 397 dC, que es consolidà el Nou Testament (triant entre un centenar d’evangelis i un milenar de cartes) durant el regnat del Papa Sirici, Pontífex Maximus, des del desembre de l’any 384 dC fins a la seva mort el 26 de novembre de l’any 399 dC.

El diumenge del Ram se celebra teòricament a tots els pobles i ciutats de les Balears i de les Pitiüses, començant amb un ofici solemne, per després beneir les palmes i rams d’olivera i llorer, acabant amb la corresponent processó.

Setmana Santa, el Ramadà i la Pasqua Jueva.

Ciutat, Manacor, Inca i Pollença, comencen la Setmana Santa, ja amb les seves processons demà, dilluns.

El Dijous Sant, a més de les habituals processons es feia també la cerimònia de rentar els peus als apòstols, representats per joves, i darrerament jovençanes, de la localitat.

Jo i tot, que us penseu que soc tan ateu, a les meves joventuts també les em varen rentar, quan anava a escola al Convent dels Sagrats Cors.

I diumenge que ve, dia de Pasqua, és la cloenda d’aquesta intensa setmana religiosa.

Per cert, els musulmans, a Sóller moros, a causa de la seva infructuosa invasió l’onze de maig de 1561, data històrica, que una armada turca magrebina, composta de 23 vaixells i 1.700 soldats, comandada per Euldj Alí (Otxalí) desembarcà a Ses Puntes, al costat de l’actual Torre Picada (encara no construïda en aquelles dates), no fa massa comprada pel Consell de Mallorca, per saquejar la vila i l’església, i com no agafar esclaus; estan celebrant també el Ramadà, la seva festa Pasqual, al novè mes del Calendari Islàmic, entre el diumenge, 10 de març, al dimarts, 9 d’abril, amb exagerats dejunis, oració i reflexió, no podent menjar, beure ni mantenir relacions sexuals, des de l’alba fins a la posta de sol, llegint l’Alcorà, fent actes de caritat i resant, almenys, cinc vegades diàries.

El Ramadà és per ells, un període per fer  el bé i apropar-se al seu déu, Al·là, que es va revelar a Muhàmmad (Mahoma) a principis del segle VII dC. 

L’Islam considera que Al·là va enviar a cada poble un profeta. A l’Alcorà, s’hi troben citats profetes com Adam, Noè, Abraham, Moisès o Jesús de Natzaret, entre molts d’altres. De fet, es creu que hi ha milers de profetes i que tots són musulmans, sent considerat  Muhàmmad el darrer de l’estirp, mitjançant el qual Al·là va completar la seva revelació.

Jesús de Natzaret és considerat i respectat, per ells, i els jueus, com un  profeta més, però no un fill de Déu, com resa la tradició cristiana.

I els jueus, antecessors directes de les dues religions, el cristianisme i l’islamisme, celebrem enguany, la seva Péssah, Pésaj, Festa de la Llibertat, o Pasqua Jueva, a partir del dilluns, dia 22, al dimarts, 30 d’abril, recordant la sortida, fa 3.274 anys, de l’esclavitud dels fills d’Israel, d’Egipte, cap a la llibertat, començant el dia 15 de Nissan, el primer mes del calendari hebreu, i se celebra durant set dies, dels quals el primer i el darrer són de descans. És una de les tres festes habituals de pelegrinatge cap al temple de Jerusalem que celebra el judaisme.

El vocable Pésaj deriva del verb saltejar, en referència al fet que a la darrera de les deu plagues d’Egipte, abans que el faraó deixés partir als jueus, l’àngel de la mort, enviat per Jahvé, déu dels jueus, a petició del profeta Moisès, saltejà les cases dels fills d’Israel, entrant només a les dels egipcis, matant als primogènits de cada família, data que quedà establerta com a dia de dejuni, el Taanit bejroim, abans del Pésaj.

El Pésaj és la festa que evoca la transformació de les dotze tribus (descendents del patriarca Jacob) en un poble, i l’èxode cap a la seva llibertat, deixant enrere els anys d’esclavitud, dins la segona meitat del segle XIII abans de Crist, teòricament l’any 1250,  en temps del faraó Ramsés II, dirigits pel profeta Moisès.

Durant aquests dies els jueus tenen prohibit menjar aliments derivats de cereals fermentats (jametz), alimentant-se de matsà, pa sense llevat, fet amb farina i aigua.

Dins la nit del Seder és costum fer el sopar de Pasqua, festa que es remunta molt més enllà del període egipci, amb la que s’oferia a Déu un xot d’un any de vida, per obtenir la seva benedicció.

La Pasqua jueva, durant la qual va tenir lloc la “mort” del també jueu Jesús, comença cada any el dia 15 del  Nissan, que és lunisolar (el mes del calendari hebreu, entre el març i abril actual).

A principis del segle II, alguns cristians, no jueus, varen començar a celebrar, dins les mateixes dates, l’aniversari anual de la “mort i la resurrecció” de Jesús.

Sé una d’aquestes persones rares que no saben com rendir-se.