Ametllers en flor al Pla de Mallorca; Talaiots i Navetes a Costitx

Arriba gener i la floració dels ametllers converteix algunes zones de Mallorca en jardins plens de flors blanques i rosades. Aquesta vegada la proposta sortirà del poble de Costitx, integrat en la comarca del Pla i gairebé al centre geogràfic de l’illa. Ho combinarem amb visites a un talaiot i a un conjunt de navetes. Fan part del gegantí patrimoni arqueològic del municipi que disposa d’una proporció de restes de primer ordre extraordinari en relació amb els seus escassos quinze kilòmetres quadrats d’extensió.

L’itinerari és circular amb inici i final a la plaça que s’obre davant la portalada de l’església parroquial de la Nativitat de Nostra Senyora. Més de la meitat del recorregut va per carreteres secundàries i pistes asfaltades. Encara que el trànsit no és intens convé anar amb precaució en aquests trams. Caminarem per les terres calcàries de la zona, freqüentment quartejades per tancats erigits per facilitar la seva explotació agrícola i, per damunt tot, ramadera. Circularem per petites valls tancades per conjunt de pins i alzines, garrigues ombrívoles i camps d’ametllers i garrovers, en gran part oblidats i deixats a la seva sort. Arreu trobarem mostres d’edificacions humanes amb finalitats diverses. Atenció especial als innombrables pous oberts per obtenir i emmagatzemar aquest preciós element. No hi ha cap classe de dificultat tècnica. Algunes costes i poca cosa més. Descobrirem indicacions, però recomanen vivament l’ús del mapa. Poc més de cent metres de desnivell superaran el punt més baix del més alt. Recomanable per tots els públics, famílies i grup d’amics. El caps de setmana i festius hi descobrireu més gent, així i tot, sense aglomeracions. Ajudeu-vos d’un bon mapa que us resoldrà els dubtes que puguin sortir. No hi ha punts de proveïment d’aigua fiables.

Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. A l’estiu les temperatures poden ser implacables amb les vostres forces. L’experiència de caminar amb condicions adverses no és gens divertida.

Pel camí de Son Ramón

Agafem un carreró que s’obre a veïnat de les cases de Can Alenyar per desembocar al carrer de Sor Maria de Son Ramón per arribar al carrer dels caps de bou i tombar a l’esquerra. Deixant al costat dret un impressionant molí fariner arribarem a una cruïlla marcada amb una petita creu metàl·lica. El de l’esquerra, conegut com a Camí de Son Ramón o Camí des Rafalet, és el que hem de seguir. Descendim cap a una vall en el que observem en direcció nord-est la vila de Campanet damunt el seu turó. Iniciem una pujada amb el costat sinistre cobert per la garriga del Serral d’en Verd i el Puig den Pau en direcció a les cases de Son Jaumet. La carretereta pica per amunt i comença un suau gir cap a migjorn. A un costat identificarem les restes del Pou del Castell d’Amós. Aquesta construcció possiblement erigida en l’època de dominació islàmica es un element patrimonial de primer ordre.

Castell d’Amós

La ruta continua per la tranquil·la carretera fins a arribar a un portell metàl·lic a l’esquerra que enllaçaria amb les cases del Castell d’Amós. Encara que no ens podrem atracar per admirar la seva estructura està bé saber que també ha rebut el nom de Binibolaix, de clara arrel àrab, ja documentada a finals del segle XIII, poques desenes d’anys després de la conquesta. Situades damunt un turonet, dominen les valls que davallen cap a Sineu i la vila de Costitx, lloc estratègic i privilegiat.

Pel camí de Ca S’Aragonès

Descendim per la carretera deixant una pujada a la dreta, endinsant-nos un comellar amb horts de tarongers i garrigues amb les cases de Can Mata Cent a la dreta. Girem de nou a la mà dreta davant Can Canea per pujar una costa enmig de garriga amb un curiós pou, un dels molts que trobarem, a vorera del camí. En arribar al punt culminat veurem les construccions de Son Ramón al nord situades enmig d’un conjunt de construccions recentment restaurades. Hem d’abandonar l’asfalt per seguir les indicacions de Camí de S’Aragonès. Un parell de revolts més enllà localitzarem un altre indicador que ens obligarà a tombar de nou a la dreta.

Som ara a un ample camí de carro que primer s’atansa a les abandonades cases de Can Rata per girar al sud-oest i prosseguir el seu recorregut deixant la garriga de Son Vispó al nord per poc més de cent metres abans de girar a la dreta i dirigir-nos cap a Ponent per un esplèndid camí. Les parets que delimiten el camí són extraordinàries. Amples, excel·lentment construïts, sòlides i amb portells i escales a banda i banda per accedir a les tanques que conformen el territori. L’abandonament ha fet que mates, estepes, ullastres i altres elements típics de la garriga hagin envaït el caminal que s’estrenyi fins a just deixar passar una persona. Notarem com fa una mica de costa per avall fins a arribar a un revolt, de nou a la dreta. Les cases del poble de Santa Eugènia es distingeixen clarament. Observarem múltiples portals oberts a banda i banda amb alguns típics pous d’Es Pla, amb la seva peculiar forma cònica. Els forats oberts en les tanques, coneguts com a clavegueres, servien per donar sortida a l’aigua sobrant després de les pluges, evitant que les parets es facin malbé.

Arribarem a una cruïlla a on, picada sobre la pedra de les columnes d’un portell, veurem el nom de S’Atalaia de Son Vispó. Agafem cap a l’esquerra per caminar dues centenes de metres pels límits de la Comuna de Costitx arribant a la partió de Binifat. A la dreta veurem el que queda d’un camp de futbol –amb graderies fins i tot- que hem de travessar en la seva integritat per arribar al Camí de Binifat. A l’asfalt agafem a l’esquerra i, pocs metres després d’una abandonada caseta de comptadors elèctrics, veurem una portella damunt una paret amb petits esglaons que ens permetrà visitar un element sensacional.

Talaiot de Binifat

Som davant d’un excel·lent exemple de la cultura talaiòtica -que va transcorre entre els segles IX i IV aC. El bellíssim talaiot circular té un diàmetre d’uns 15 metres, amb una alçada d’uns 4 metres. La seva entrada s’obre al sud-oest, orientada cap al nucli talaiòtic de Cas Canar i es troba en un estat magnífic, donant pas a un corredor per accedir a l’interior per la seva secció quadrada d’un metre amb una longitud de quatre. L’interior no disposa de columna, segurament perquè va ser demolida per a guanyar espai per a l’ús modern com a corral pels animals. Els estudiosos opinen que estava integrant en un poblat gairebé desaparegut, del que resten algunes restes com els propers i gairebé desapareguts talaiots de Son Vispó.

Recomanem una visita al seu interior a on podreu pensar quin gegantí esforç desenvolupar una comunitat per edificar aquestes construccions fa 2.500 anys.

Son Vispó

Sortim del recinte per on hem entrat i a la carretera desfeim passes cap al llogaret de Son Vispó. Son Vispó és el nom d’una de les dues possessions, l’altre és la de Can Quiam, que identifiquen aquest racó. Situat a l’extrem de ponent de Costitx, just al límit amb Sencelles, aquest conjunt de cases, avui en dia molt modificades, s’organitzen al voltant d’un carret estret i ombrívol al qual s’obren diverses construccions. Una païssa en excel·lent estat i amb unes menjadores fetes d’enormes taulons conservats miraculosament testimonien l’antiga activitat ramadera allunyada de l’ús residencial d’avui en dia.

A la sortida del llogaret, mirant cap al nord i abans de Can Xeringo, veurem el portal d’una construcció peculiar, ja que, a diferència del que és habitual, no s’obre a la portada sota els aiguavessos.

Pel camí de Binifat

Sortim de Son Vispó per la carretera en direcció a Costitx. Anem enmig de petits camps que, ocasionalment, han estat fets servir per edificar noves construccions aprofitant les restes d’algunes rústiques parets. La serra de Tramuntana limita l’horitzó al nord fent de límit als pobles del Raiguer. A un quilòmetre més o menys, girem cap a la dreta per iniciar una pujada cap a l’Observatori Astronòmic de Mallorca.

Navetes de Es Turassot

Innumerables finques i cases s’aixequen en aquest llarg costaner que neix a l’Alzinar de Cas Cabrer. La carretereta coneguda com a Camí de Son Bernat desemboca en un ample aparcament situat al costat dels edificis i cúpules de l’observatori. Un petit camí a la dreta que gira al cap de pocs metres en angle recte en dona accés a una portelleta que facilita l’entrada a un conjunt de munts gegantins de pedra a l’ombra de petites alzines i ullastres que creixen entre les seves roques. Caminant cap al sud arribarem a un conjunt que està en procés d’excavació als peus d’un parell d’ametllers.

Les navetes són construccions fetes amb grans blocs de pedra que tenen una forma semblant a la d’una nau invertida –vet aquí el nom- i que es feien servir com habitatge entre els anys 1600 i 1000 aC aproximadament. Ocupades per clans o grups relacionats familiarment, el seu espai interior abrigat per amples murs es feia servir com espai mixt a on viure, treballar i socialitzar. No és inhabitual trobar molins de pedra, restes de fogueres, ossos d’animals, restes d’aliments, bocins de metall… en les excavacions.

L’alimentació d’aquests grups era una combinació entre productes d’origen animal i vegetal, com cereals (ordi, blat i escandeixi), faves i fruits (figues). La seva situació entre els torrents de Sencelles i de Pina oferia espais, en una etapa en què la climatologia feia més abundants les pluges que avui en dia, per l’agricultura i la ramaderia.

Pel camí de Can Randa

Retornem a l’observatori i desfem una mica més de 150 metres del Camí de Son Bernat per agafar un tirany indicat a la dreta. Girem cap al sud per tornar a girar al cap d’una estona cap a l’est, tot seguint el camí entre petits bocins de terra delimitats per marjades i que es feien servir per tancar els animals i donar-li alimentació. De nou els característics pous d’Es Pla apareixeran a un costat i l’altre. Desembocarem a una estreta carretera que connectaria amb el Camí d’Es Rafalet pel Camí de Can Randa.

Els camps d’ametllers s’estenen darrere els murs. Molts d’exemplars, vell i malalts, aguanten com poden abandonats de la mà dels seus conradors. Algunes extensions de garrovers embelleixen la contrada amb el seu verd brillant. Una ampla pista asfaltada s’obre a l’esquerra per anar cap al nord.

Pel camí de Sa Garriga

Ja ens dirigim cap a la vila. De nou gegantines parets a banda i banda, tancant un paisatge pla amb alineaments de petites garrigues. Gir a l’esquerra per començar una baixada a l’ombra d’un dens bosc d’alzines deixant a l’esquerra la pujada a Sa Garriga i admirar el poble de Costitx enfilat damunt el seu turonet. Les primeres cases s’agrupen envoltant el carrer dels caps de Bou, abans de tancar el recorregut.

Temps aproximat entre tres hores i mitja i quatre

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca, lamina 19

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Pla de Mallorca editorial Alpina

Itineraris pel Pla de Mallorca – GOB

Els Bous de Costitx

El cap de bou de bronze, més coneguts com a Bous de Costitx, varen ser desenterrats en el Santuari de Son Corró en 1894 pel seu propietari, Joan Vallespir de can Pere Pina, que hi descobrí les figures de bronze. Les peces són avui en dia exposades al MuseoArqueológico Nacional de Madrid després de ser venudes per 3.500 pessetes equivalents a pocs més de 17.000 € actuals. La Societat Arqueològica Lul·liana féu gestions amb la Diputació Provincial per tractar d’evitar-ne el trasllat a Madrid, però fracassaren.

El conjunt consta de tres figures tauromorfes que representen dos bous adults i un vedell de grans dimensions. El més gros representa pràcticament a l’animal a mida real. Probablement fets entre el segle V i el II aC, per molt de temps s’havia considerat que s’havien elaborat en la zona d’influència grega (Creta per exemple) a on el culte als bous era molt important. La troballa d’altres elements similars associats als pobladors de Mallorca d’aquell temps ha fet canviar l’opinió i, avui en dia, es consideren d’elaboració autòctona.

Donat el seu estat de conservació, la qualitat del treball i les grans dimensions són un símbol de la cultura talaiòtica. Gairebé no hi ha obra acadèmica referida a aquest moment històric que no faci menció d’una manera o altra a ells. Avui en dia just unes reproduccions es conserven a Costitx.