Aquelles grans revetles i verbenes d’antany
En les dècades dels 60 i 70 molts pobles rivalitzaven en la contractació de les millors figures musicals del moment.
L’estiu està a les seves acaballes i amb ell acaben les festes pròpies de l’etapa estiuenca a cada un dels pobles de la nostra comunitat balear. Unes festes, moltes de les quals poc a res tenen a veure amb les festes típiques o populars d’antany. A poc a poc s’han anat imposant les anomenades “neofestes”, o festes noves que molts de municipis s’han inventat per fer butlla i donar curs, i que freqüentment solen ser excusa per cometre, algun desagradable incident, a causa dels excessos.
Els estius mallorquins i les festes patronals o populars que s’emmarquen dins del calendari estival, no es concebien, antany, sense la celebració, en cada poble o ciutat, de les tradicionals i altisonants revetlles (“berbenes”), amenitzades pels grups musicals o orquestrals i cantants de la màxima actualitat en el panorama illenc, nacional, i fins i tot de fama internacional.
Les revetlles van ser durant les dècades dels anys 50, 60 i 70, el plat fort de les esmentades festes de l’estiu mallorquí, fins al punt de convertir-se en l’atracció per la qual rivalitzaven, amb força i entusiasme, uns determinats municipis amb uns altres, maldant-se per la contractació dels més famosos cantants o conjunts orquestrals perquè amenitzessin les seves nits festives. Cada poble, especialment els més grans, presumien d’oferir el millor espectacle que cridés l’atenció dels seus propis veïns i dels molts visitants de tots els racons de l’illa.
Un repàs als programes de les festes de Sant Jaume a sa Pobla, ens transporta, als que avui pentinem canes o lluïm calba, a uns meravellosos anys d’adolescència i joventut, en els quals les revetlles del poble o dels municipis veïns, suposaven una vàlvula de fuita per als més innocents sentits, i unes il·lusions apassionants, capaces de proporcionar unes experiències tan simples com practicar les primeres aventures amoroses o consolidar unes relacions sentimentals assaonades amb el romanticisme que de les cançons i dels ritmes musicals que marcaven els elegants compassos d’un bolero, un tango, un pasdoble o un txa-txa-txa. O el plaer de tornar a casa per a ficar-se al llit amb les llums de l’alba, quan feien callar les últimes notes de l’orquestra i en ple consentiment dels progenitors.
Les revetlles, suposaven també per a aquelles generacions, sense distinció d’edat, la il·lusionant estrena i lluïment dels vestits, models triats i confeccionats a mesura per la seva modista per a elles, i del vestit, o si més no l’estrena d’una elegant camisa nova per a ells.
Les revetlles de sa Pobla
Les revetlles de sa Pobla van gaudir de justa fama en tota l’illa entre els anys 50 i 70. Els seus organitzadors sempre es van desvetllar per oferir als seus ciutadans i visitants la música i les cançons de màxima actualitat en cada època, i per cridar l’atenció amb la contractació d’una figura o orquestra estel·lar de fama nacional o internacional. En el record de molts estan, encara avui presents els èxits obtinguts per José Gallardo i el seus Cubanolas, Bonet de Sant Pere i els siete de Palma, Antonio Machín, Els Trasumantes, Joe Grifoll, la Gran Orquestra Florida, Lorenzo González, les tres Germanes Russell i tants d’altres més, parlant solament de l’època de principis dels anys cinquanta. A les dècades dels seixanta i setanta, Tony Ronald, Els Javayolas, José Guardiola, Els Cinco del l’Este, Els Beta o Georgie Dann, van ser alguns dels protagonistes de les vetllades berbeneres.
A mesura que es va avançant en la consulta dels programes de festes, veiem que l’any 1986, van integrar el cartell berbener el grup Los Bravos l’humorista Paco Gandia i la gran Elsa Baeza, que va tenir com a teloner al cantautor mallorquí Jaume Sureda, perquè a l’any següent enlluernés a la multitud un emergent Bertín Osborne. Revetlles a part, l’any 1988 Luis Eduardo Aute, va oferir un concert en el camp de futbol del Poliesportiu Municipal, amb les seves graderies plenes a vessar. I en el mateix recinte, l’any 1992, va actuar en concert un joveníssim, però ja triomfant Alejandro Sanz, mentre a la Plaça Major, la mateixa nit, amenitzaven la revetlla Els Valldemossa i Tomeu Penya. L’exuberant vedette Norma Duval, va ser la gran atracció artística de les revetlles de 1997.
Entre les orquestres o grups musicals locals que compartien cartell amb les estrelles, va destacar de manera especial i durant molts anys “La Rosaleda”, una orquestra de sa Pobla formada per músics professionals o d’escola, que deixaven el seu segell de distinció, tant per la qualitat que imprimien a les peces del seu selecte repertori, com per l’elegant presència i taules que desplegaven sobre l’escenari. Altres grups de la localitat que van exhibir el seu bon fer musical van ser “Els Hawais” i el “Grup 68”, entre algun altre. Amb l’entrada del segle actual, aquelles revetlles que rebien els qualificatius de “colossal”, “gran” o “extraordinària”, van donar pas a una altra mena de vetllades musicals, pensades en la demanda i els gustos de divertiment propis de les generacions més joves per a degenerar en les actuals desenfrenades manifestacions juvenils, estimulades pels efectes de la inevitable botellada.
Revetlles pecaminoses
Com pot deduir-se d’alguns comentaris escrits, o cròniques que fan referència a l’arribada o introducció de les revetlles, la nova moda va topar amb no poques dificultats, crítiques i oposicions arribades de les capes socials més puritanes i ultraconservadores de l’època, inclòs el clero.
Un curiós article del metge, historiador i escriptor Bartomeu Siquier, publicat en el programa de les festes de Sant Jaume de 1970, descriu amb detall la polèmica que van suscitar la celebració de les revetlles en els seus inicis, fins al punt de crear conflictes entre els regidors municipals: “les revetlles, que en els seus començaments eren conegudes com a “ball d”aferrat” que tenia lloc en el recinte de la plaça van ocasionar seriosos problemes i molt a parlar, fins al punt que una vegada la discussió promoguda dins del Consistori, sobre la conveniència o no de celebrar-les, va ser causa de dimissions d’alguns regidors, voluntàries o forçoses, que van transcendir al poble amb el consegüent escàndol”.
Segons els escrúpols o influències de terceres persones sobre la consciència de l’alcalde de torn, les revetlles tenien lloc en plena Plaça Major, a la vista de tot el món, o en els actuals jardins de l’Escola Graduada, i va haver-hi anys “que perquè no fossin un atemptat contra els de ‘pell prima’ (als més sensibles) l’escenari del ball estava envoltat per una tanca de canyissada, per allò que participés en la festa únicament el que li vingués de gust, fora de la vista dels altres”, afegeix Siquier.
Amb tot, està prou documentat que sa Pobla va ser una de les viles més progressistes i de les pioneres a imposar la moda de les revetlles, motivadores d’una encesa competència entaulada entre els conjunts musicals o orquestrines locals -”Setes Ritme” i “Rosaleda”, rivalitzant amb els més famosos conjunts rítmics de l’època a l’illa.
Afegeix Siquier, com a anècdota, en el seu article, que “no tot era goig i festa, perquè cada any, les felices revetlles suposaven més d’un disgust a un variable nombre de Filles de Maria (agrupació juvenil femenina religiosa) que jugaven en desavantatge respecte a les beates encarregades d’espiar als qui eren les atrevides que queien empeses per l’atractiu dels joves i de la festa. Les vigilants veien sense ser vistes, des de darrere de les persianes dels balcons que envoltaven la plaça a les infractores de les normes puritanes. I suposava massa vergonya per a aquelles atrevides jovenetes que se les hi desposseís de la medalla de “Filles de Maria” que lluïen en les processons i altres actes religiosos.”
Evidentment, a mesura que anaven passant els anys, les revetlles es van anar obrint camí, fins a convertir-se, com queda dit al principi, en l’espectacle estrella, d’una manera o una altra de les seves possibilitats, de les festes estivals de tots els pobles que conformen la geografia illenca.