Ara llegint
Aquelles veus d’antany (i II)

Aquelles veus d’antany (i II)

   Com vàrem dir al nostre anterior reportatge, consolidat com a tal aquell grup de cantadors i cantadores de sa Pobla, i vistos els seus èxits als diferents festivals o concursos que participaren entre finals de la dècada dels anys 50 i principis dels 60, de la mà de l’amo en Gostí Florit i Alexandre Ballester, a aquest darrer va pensar que sa Pobla podria tenir el seu propi festival de cançons del camp, donat que aquella nombrosa colla de cantadors de primeríssima línia, que seguien triomfant als festivals de Selva i Galilea, com feren l’any 1961.

   Aquell mateix any 1961, la societat recreativa ‘La Peña Artística’ celebrà el seu vigèsim aniversari i, entre els actes programats s’hi va incloure una vetllada folklòrica que Ballester va presentar i comentar cada una de les cançons que s’interpretaren. Tot plegat va resultar un èxit que va rebre els millors elogis dels assistents.

Portada del libro que recupera las canciones de treballs del camp

Les tonades i cançons recollides en un llibre

   Uns anys abans, encisats per aquelles cançons i aquelles veus que les interpretaven i el que significaven com a riquesa de la cultura popular, Ballester i el músic i compositor Gaspar Aguiló «Guixó», pensaren amb la possibilitat d’immortalitzar aquell llegat, en perill d’extinció, recollint lletres i música en un llibre. Aprofitant l’amistat d’Aguiló, per les seves relacions d’estudis, amb el prestigiós mestre Manuel Palau de l’Institut de Musicologia Alfonso el Magnànimo de València, aquella idea es va dur a terme i veuria la llum el mes de febrer de 1961.

Partitura musical de la tonada del vermar

   Per a la confecció d’aquell llibre Cuadernos de Música Folklòrica Balear. La Puebla (Mallorca) editat per la Diputació de València. Gaspar Aguiló va dur a terme la gran tasca de recollir les cançons, gravades amb un magnetòfon, per després escriure la partitura musical; Alexandre Ballester va escriure la part històrica-literària de cada cançó; el metge Bartomeu Siquier va aportar els seus coneixements sobre la cultura popular i el, també metge Guillem Torres, uns encertats dibuixos que il·lustraven cada una de les feines del camp. El pròleg es de Manuel Palau. El llibre recull un total de vint-i-quatre cançons populars amb la seva partitura musical i el comentari de Ballester.

   Els cantadors i cantadores que, juntament amb l’amo en Gostí Florit, aportaren informacions i la seva veu, foren: Antònia Buades Vallespir, Antoni Caimari Amer, Agustí Cladera Gomila, Isabel Payeras Gost, Antònia Serra Bennàssar, Bartomeu Simó Company, Catalina Thomás Cladera i Joan Thomás Cladera.

   El llibre va tenir molt bona acollida, no només entre les persones que havien intervingut amb la seva llarga i costosa elaboració, sinó, també per altres persones de reconegut prestigi cultural i intel·lectual, com el canonge don Bartomeu Torres Gost, o el poeta don Miquel Castanyer, que tingueren entusiastes paraules de lloança per aquella obra.

Alexandre Ballester presenta un certamen en Crestatx

Neix el Certamen de Cançons del Camp (any 1962)

   Arribats a aquell punt, podríem dir de maduresa, ja només mancava fer realitat, aquella quimera de Ballester d’instaurar un certamen o festival de cançons de treball del camp a sa Pobla. Alexandre tenia les idees ben clares i va aprofitar per exposar-les al llavors batle de sa Pobla don Pere Ventayol i al rector de la parròquia don Jaume Vallés, que havien convocat una reunió per tal d’estudiar la revitalització de la festa de Crestatx el segon dia de Pasqua, que els darrers anys havia decaigut sensiblement. A tal reunió hi assistiren els obrers de Santa Margalida i representants de les societats recreatives La Peña Artística i el Moto Club sa Pobla. Ballester, membre de la junta directiva d’ambdues societats, va aprofitar per exposar la seva idea, consistent en la celebració d’un certamen de cançons del camp davant el frontispici de l’oratori. La proposta fou acceptada per la resta d’assistents a aquella reunió i Ballester va acceptar la proposta del batle de cuidar-se ell d’organitzar l’esdeveniment.

    Ballester, es va posar en contacte amb l’amo en Gostí Florit i els membres del grup de cantadors, que gustosament se sumaren a participar en el projecte. Així fou, que, a les deu i mitja del matí del dimarts de Pasqua de 1962, va començar a Crestatx el ‘Primer Concurs de Cançons del Camp de Mallorca. Premi Crestatx’. El primer premi d’aquell primer certamen el va guanyar Joan Crespí Varet, mentre el primer premi categoria infantil el guanyaren el grup que va interpretar la tonada del vermar.     

Portada del libro que recupera las canciones de treballs del camp

   El premi que es va instituir, consistia amb una estatueta d’olivera dissenyada per Ballester, inspirada amb la que representa els ‘oscars’ de Hollywood i que representava a un pagès vestit amb l’antic cassot i amb l’estormia a l’esquena, una escultura tallada per l’escultor Miquel Pons Cremat, qui la regalava a cada edició.

   Aquell esmentat dia, va quedar posada la primera pedra d’un certamen que de cada any agafaria més força i atrauria més l’atenció de poblers i visitants que s’arremolinaven entorn de l’escenari, que per raons de manca d’espai es va haver d’instal·lar a l’esplanada de l’oratori.

   Avui, ja a penes en queda cap d’aquells primers cantadors, cantadores i ximbombers, que durant anys alçaren les seves veus llançant les típiques tonades als vuit vents del món, al voltant dels foguerons de la revetla de Sant Antoni, o des de l’oratori de Crestatx. Això no obstant, el certamen ideat per Alexandre Ballester continua celebrant-se, cada any, a una festa -la del pancaritat de Crestatx- que aglutina a milers de persones. Ara són unes veus més joves ensenyades pels components de l’agrupació ‘Escola Festa de sa ximbomba’, Biel Collut, Antònia Mussola i Toni Ballador, gràcies als quals, segueixen conservant-se aquelles tradicionals cançons i tonades, malgrat que ja no aflorin dels solcs de les marjals. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt