Ara llegint
Art i caritat en el convent de Sineu

Art i caritat en el convent de Sineu

Dintre de la història dels ordes religiosos, els mínims han estat -i són encara- els grans desconeguts. Encara que en determinants moments, especialment en el segle XVII, arribaren a una dilatada expansió; la cautela de la seva presència, el freqüent desconeixement de les seves particularitats, la limitació de la seva expansió territorial i les dificultats de la seva recuperació després de les legislacions exclaustradores, han tenyit un vel d’ignorància sobre un passat que, certament sense arribar mai a la notabilitat d’altres institucions, tampoc no pot en justícia històrica ser taxat sense més d’irrellevant.

El moment de gràcia i expansió de l’orde de mínims arribà a la nostra illa fruit de l’ambient religiós i social que havia generat el Concili de Trento per una banda, i la implicació dels bisbes posttridentins Diego de Arnedo (1562-1572) i Joan Vic i Manrique (1573-1604) arribats a Mallorca la segona meitat del segle XVI per l’altra.

Bell portal d’entrada de l’església. (Foto: J. Serra)

Els altres convents.

 A la resta de l’illa, la difusió i propagació de la nova orde implantada es traduí en la construcció de diferents convents: Muro (1584), Campos (1607), Sineu (1667) i Santa Maria del Camí (1682). Respecte al grau de compliment i observança de la regla, juntament amb el testimoni de vida austera i pobre, el temps dedicat a l’oració mental comunitària o coral, l’obediència i castedat bini et bini, despertaren ben prest vocacions com la del primer mallorquí, Fra Joan Castanyer, el 18 de octubre de 1583.

La febre fundacional arribà a Sineu el 24 d’abril de 1667, essent batle de la vila Cristòfol Garcies, en un context que comptava amb una població nodrida de bons costums, pietosa i cristiana. A Sineu hi havia hagut un intent infructuós, el 1586 i poc documentat per part de Fra Brondo i Fra Gabriel Andreu, de fundar un monestir de frares, però no serà fins el 15 d’abril de 1601 quan l’Orde de Sant Agustí de Ciutat féu una proposta que no arrelà mai.

La primera casa.

La sembra que fructificà in sensu estricto començà per la casa d’un devot de l’orde de mínims on hi vivia la major part de l’any Fra Miquel Cantallops i Joan, natural de d’Artà i religiós del convent de Santa Anna de Muro que exercia el càrrec de postulador o almoyner per la dita comunitat però també extensiva a la de Sineu.

La devoció a Mallorca per sant Francesc de Paula té els seus orígens abans de 1582, encara que la màxima difusió i propagació de la seva veneració fou coneguda per la predicació i establiment de l’orde mínima a l’illa: dels cinc convents, tres estaven dedicats al sant titular (Ciutat, Campos i Sineu) i a la resta tenien una capella sota la seva advocació. Diferents edicions de la seva vida foren impreses arreu d’Europa, des de les acaballes del segle XVI fins als nostres dies, amb la finalitat de projectar i expandir la devoció al sant. El Concili de Trento (1545-1563), a més de fomentar el culte a les relíquies, incentivà el culte als sants i d’una manera més específica, als sants màrtirs.

El terreny per a la fundació, a favor de la comunitat de dotze mínims dirigits pel corrector i teòleg Fra Joan Mieres, seria la casa pairal donada per dona Margalida Font de Roqueta Gual i Zaforteza Termens. No disposem d’informació sobre l’estructura ni les dimensions d’aquelles cases, però no hi ha dubte que permetien acollir una comunitat d’una dotzena de frares i, per tant, havien de ser de grandària considerable. L’acte inicial fou la celebració de la primera missa dins la sala espaiosa de la casa pairal dels senyors Desbrull, habilitada per capella, ornamentada i disposta per a tal efecte, amb la senzillesa i dignitat que requeria per esser la capella on romandria el primer sagrari per a la reserva del Santíssim Sagrament.

Columnes de la clastra interior. (Foto: J. Serra)

Consolidació.

Instal·lada la primera comunitat en el nou convent de Sineu començaren a perfilar i distribuir les activitats religioses del seu ministeri. Malgrat la rapidesa de la situació, passaran alguns anys fins que la institució mínima es consolidi i aconsegueixi les suficients rentes per construir la nova església, el claustre i les dependències conventuals: aquest patrimoni historicoartístic possibilità un major aïllament pel cultiu espiritual de marcat caràcter ascètic de l’orde.

L’embranzida definitiva de les obres va ser possible gràcies a la munificència del bisbe Miquel Estela. Les edificacions d’aquest orde es caracteritzen pel protagonisme del claustre, seguint el model que més repercussió va tenir dins el barroc mallorquí, caracteritzat pels arcs escarsers o rebaixats amb columnes de fust bombat i capitell jònic. La distribució del convent és a partir de corredors entorn aquest claustre, que donen accés a les diferents estances.

Les esglésies conventuals són totes elles de nau única amb cinc trams i capelles laterals, seguint l’esquema espacial més tradicional de l’arquitectura religiosa mallorquina. La primera pedra del nou edifici es va posar, sobre l’anterior, el 4 d’agost de 1761. Aleshores el mestre era el sineuer Pere Estela, sens dubte de la mateixa família del constructor del claustre. L’església actual es va construir entre el 26 de juliol de 1793 (festa de Santa Anna) i el 20 de setembre de 1812, amb traça de fra Josep Seguí.

L’orgue, un bell i bon instrument musical. (Foto: J. Serra)

Característiques.

L’edifici adopta la tipologia d’església més freqüent en la història de l’arquitectura mallorquina de les èpoques medieval i moderna. Presenta una sola nau, sense transsepte, amb absis rectangular, cor elevat situat als peus i capelles laterals allotjades entre els contraforts.

En el marc d’una comunitat cada vegada més preparada i exigent en matèria cultural i artística, és una necessitat primordial la conservació del patrimoni monumental. Conscient d’aquesta responsabilitat, l’any 2009 l’Ajuntament de Sineu va decidir engegar el pla de rehabilitació d’una part de l’antic convent de mínims, on té la seu des del 1877. La inauguració de les obres ha coincidit amb la declaració del casc històric de la vila com a Bé d’Interès Cultural en la categoria de conjunt històric (Consell de Mallorca, 2010).

Amb el llibre ara aparegut de Marià Carbonell i Bartomeu Martínez s’inaugura la col·lecció sa Barcella, dirigida per Portal Forà Edicions, que té com a finalitat donar a conèixer la riquesa i la varietat del patrimoni monumental de Sineu i, en conseqüència, insistir en la necessitat de la seva conservació.

Aquesta monografia dels dos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) suposa un avanç decisiu en el coneixement de l’edifici i dels seus elements decoratius, sense negligir l’anàlisi d’altres facetes de la vida conventual i de la sociologia artística. A més, per primera vegada s’ofereix una completa informació sobre les condicions fundacionals, les fórmules de mecenatge, les vicissituds constructives, les fórmules estilístiques i compositives, etcètera.

Interior de l’església engalanada amb les imatges el Diumenge de Pasqua. (Foto: J. Serra)

Era una tasca imprescindible, atès que el convent és un dels conjunts monumentals més interessants del barroc mallorquí, mentre que l’església és un exemple paradigmàtic de la introducció del classicisme acadèmic a l’illa. Avui en dia, aquesta convergència d’objectius no pot deixar de tenir una solidària resposta institucional.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt