Baixa el malbaratament alimentari, per la covid i l’augment de preus

Les llars espanyoles van llançar al fems un total de 1.245 milions de quilos o litres d’aliments sense consumir al llarg de l’any 2021, un 8,6% menys que l’any anterior, una evolució que, segons el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, resulta significativa que “avancem pel bon camí en la reducció del malbaratament alimentari”, tasca que és “un imperatiu ètic que ha d’implicar el conjunt de la societat”.

Les dades de l’Informe del Malbaratament Alimentari a Espanya 2021 que elabora el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, presentades aquests dies, assenyalen que cada espanyol va llançar de mitjana a les escombraries 28,21 quilos o litres d’aliments l’any 2021, fet que suposa la xifra més baixa dels darrers cinc anys i 2,72 quilos o litres menys que 2020. La taxa de malbaratament a les llars, però, és similar a la de l’any anterior, ja que es van llançar sense consumir el 4,2 % dels aliments comprats, una dècima menys que el 2020.

S’ha produït un canvi d’hàbits arran de la pandèmia i actualment s’aprofiten millor els aliments

L’informe atribueix el descens del malbaratament i el millor aprofitament dels aliments a un canvi d’hàbits després de les restriccions que es varen produir el 2020 per la pandèmia de la Covid-19. Amb el final del confinament es cuina menys a casa i, de fet, ha baixat el volum d’aliments comprats per consumir a casa en un 7,2%. Per contra, al llarg del 2021 es va recuperar el consum d’aliments fora de casa, amb un augment del 10,4%.

Una de les conseqüències d’aquest canvi d’hàbits és la reducció del malbaratament de productes cuinats, que el 2020 suposaven el 23,8% dels aliments llençats a les escombraries a la llar, i el 2021 han passat a representar el 18,9%. Per contra, el malbaratament d’aliments comprats ha crescut gairebé 5 punts, en passar del 76,2% al 81,1%.

El 2021 van baixar de manera significativa les sobres de plats cuinats de peix (50,4 % menys que el 2020), carns (42,6 %) i arròs i pastes (35 %).

Els productes comprats que més es desaprofiten a les llars el 2021 són carns congelades (16,7 % del total), salses (15, 9%), cafè i infusions (12,2 %), llegums (12 %) i sopes, cremes i vins (10%).

Preus més cars

A més d’aquest canvi d’hàbits, el millor aprofitament dels aliments també s’explica per l’encariment d’aquests com a conseqüència de la pujada de preus de les matèries primeres i els costos de producció, que fan que es valorin millor.

Igualment, s’aprecia una conscienciació creixent dels ciutadans per reduir el malbaratament d’aliments. Amb aquest objectiu, el Ministeri va posar en marxa l’any passat la campanya “Aquí no es tira res”, emmarcada en l’estratègia de promoció dels aliments d’Espanya sota l’eslògan “El país més ric del món”.

Precisament en l’actual context d’encariment de preus de les matèries primeres i de l’energia, el ministre Luis Planas considera que cal incrementar els esforços per la reducció del malbaratament alimentari, que també redunda en un consum més baix dels recursos naturals i energètics necessaris per produir-los . Aquest és el propòsit de la Llei de Prevenció de Pèrdues i el Malbaratament Alimentari que el Consell de Ministres va aprovar el 7 de juny passat i va enviar a les Corts per a la seva tramitació parlamentària. És una llei pionera en la matèria a Espanya.

Planas explica que “amb aquesta llei es tracta d’orientar la nostra producció cap a un sistema més eficient, més intel·ligent i enfocat cap a l’economia circular, i despertar la nostra consciència per encaminar-nos cap a un consum més responsable”. La llei contempla mesures per combatre el malbaratament d’aliments al llarg de tota la fase de la cadena de subministraments, des de la producció primària, la indústria, l’emmagatzematge, la distribució, fins al consum final a les llars i als establiments.

Per al ministre, combatre el malbaratament d’aliments és un imperatiu ètic que ha d’implicar el conjunt de la societat i que és “acord amb les grans línies del Govern en matèria de justícia social, protecció ambiental i creixement econòmic”. El Govern està compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides que es marquen com a meta reduir a la meitat el malbaratament d’aliments al món l’any 2030.