Balconada sobre Es Capdellà pel Pas de S’Arna

Es Capdellà és avui en dia un llogaret residencial que acull habitant vinguts de tot el món, situat als peus del Puig de Sa Grua, a pocs kilòmetres de la vila de Calvià i connectada amb les esplèndides platges del terme i els municipis d’Andratx i Puigpunyent pel llogaret de Galilea.

Camí de Galatzó

Just al davant de la Delegació de l’Ajuntament de Calvià a Es Capdellà iniciarem la caminada tot seguint les indicacions del GR221 que marquen Cases de Galatzó i Estallencs. El carrer asfaltat passa entre cases, jardins i corrals fins a sortir a camp obert enmig d’extensions de garrovers i ametllers. A mà esquerra la serralada del Puig de Sa Grua, per la que farem la tornada, amb el seu punt culminat a 453 metres elevat sobre uns boscos de pins. Les cases de Son Hortalá es situen al peu d’aquesta serreta mentre al davant nostre mentre l’asfalt es converteix en superfície irregular per acabar en pista forestal el pic del Galatzó en marca la bona direcció com un senyor assegut per contemplar les seves possessions.  

Aquestes terres agafen el nom de Ses Quarterades i es varen establir per facilitar petites finques de les quals extraure quelcom de profit als jornalers de les grans finques situades en la vall. Si girem la vista cap a la dreta podrem observar el Putxet rodó de Na Bauçana i algunes cases disseminades de Galilea.  El camí manté la seva direcció cap a una collada anomenada Coll Gomà ubicada a l’esquerra del Puig Matos, un turó boscosa de poc més de 230 metres. La pista gira cap a Mestral i un portell ens indica que hem entrat en l’espai de la  Finca Pública de Galatzó i els seus més de catorze milions de metres quadrats d’extensió. Ara caminem en direcció descendent cap a la vall amb les cases que s’insinuen enmig del pinar i el macís rocós del Galatzó per uns 200 metres. A l’esquerra, en direcció a Ponent, surt una ampla pista sense marcar que hem d’agafar abandonant el camí principal. Ens internem enmig d’una garriga amb velles oliveres i grans pins que s’aclareixen per donar pas a una terra groga plena d’estepes. Damunt un turonet veurem el conjunt deL Tramuntanal.

Caseta des Tramuntanal

Com ens informa la web www.pluscalvia.com, era una rota que es llogava independentment als roters per a la gestió agropecuària de la zona circumdant. La seva cronologia, molt imprecisa, se situa entre el segle XVI i mitjans del XX. Les tretes principals era el cereal, l’oliva i el ramat oví.

El conjunt es compon de dues casetes de pastor, una era, uns sestadors i un conjunt hidràulic format al seu torn per una font de mina, una séquia i un abeurador de pica. Dues taules situades davall d’un garrover a Ponent i altres dues a l’era, ens permeten descansar i gaudir del paisatge.

Les dues casetes es corresponen amb dues construccions de planta rectangular amb coberta a un vessant que es troben adossades. Es té constància que la més petita, orientada al sud, seria l’original, a la qual posteriorment s’adossaria la més gran formant un únic element.

Aquestes construccions estaven destinades al refugi dels treballadors, els animals i a magatzem. La seva construcció, seguint les tècniques tradicionals, està realitzada en pedra en verd amb morter de calç i terra, i coberta de teula àrab. Es varen restaurar amb la col·laboració d’un taller escola entre els anys 2008 i 2009 i avui en dia són esporàdicament usades per dormir amb permís de la direcció de la finca.

Darrere de la caseta de pastor ens trobem amb una era. Aquesta consisteix en un espai de terra circular aplanat i lleugerament elevat, on es realitzava la batuda dels cereals per a separar el gra de la palla, per la qual cosa era indispensable l’acció del vent. Aquesta activitat, que es podia realitzar tant amb ajuda d’animals com sense, es duia a terme a l’estiu, després de la sega. En aquest cas, a més de delimitar la zona amb un rotlo de pedres, en trobar-se en un terreny amb cert pendent, es va realitzar un mur de contenció en pedra en sec.

A uns pocs metres es troba el sistema hidràulic encarregat de proveir d’aigua la zona. Es tracta d’una font de mina subterrània anomenada qanat, formada per una galeria de més de 3 m de profunditat, folrada per un paredat de pedra en verd amb coberta de lloses planes de grans dimensions. La boca de la font de mina, de tipus de llinda, es presenta integrada en un marge. D’ella surt una séquia subterrània encarregada de canalitzar l’aigua des del pou mare de la font de mina, fins a l’abeurador, on s’emmagatzemava l’aigua per al seu consum. La font de mina es va assecar en els anys 70 del segle XX i avui en dia just l’aigua d’escorrentia omple minsament i de tant en tant l’abeurador.

Des del seu exterior podem destriar mirant al nord i d’esquerra a dreta el putxet de Sa Panada, Es Puig Batiat i Es Galatzó com elevacions més prominents.

Coll de Sa Grua

Prosseguim per un camí que es dirigeix cap a Llebeig. A pocs metres es bifurca i hem de seguir el de l’esquerra que va pujant enmig de la garriga cada vegada més esponerosa anant enllaçant zones planeres amb voltes pronunciades. Al cap de poc més de cinc-cents metres arribem a una cruïlla de camins en la que se situen les restes d’un antic forn de calç gairebé desaparegut. Agafem a la dreta i al poc més de cinquanta metres hem d’abandonar el camí per sortir cap a l’esquerra. Ens internarem en un comellar en el qual anirem enllaçant sitges i construccions típiques dels carboners. Algunes restes de camí i petits munters de pedres ens ajudaran a anar progressant en la pujada cap al Coll de Sa Grua.  La claror que es filtra entre els pins i les alzines n’anunciarà la proximitat de la collada. Una paret de partió amb un esbaldrec al mig ens ho certificarà com a testimoni de la separació entre les finques de Galatzó i Son Hortalá.

Camí i Restes Construccions Ses Rotes Llargues

Superada la paret la seguim per l’esquerra uns instants fins a agafar un carrerany en sentit descendent que en pocs metres ens deixa al Camí de Ses Rotes Llargues. Aquest camí ens enllaça amb la part posterior de les cases de Son Hortalá. Girem cap a la dreta i seguim enmig del càrritx que ha envaït fins a desfigurar la traçada. Anem pujant i baixant de forma suau enmig de marjades en les quals miraculosament encara sobreviuen alguns garrovers ofegats per la invasió dels pins i la garriga. Algunes finestres s’obren en el bosc per admirar el paisatge situat més baix a l’esquerra. A l’altre costat les parets del Puig de Sa Grua, just trencades pel Coll de Sa Taverneta. El camí ens portarà fins a unes cases sense teulada i pràcticament esbucades en les que miraculosament es conserva la cisterna amb un coll de pedra viva admirable.

La ubicació d’aquestes malmenades construccions és privilegiada i ja va ser apreciada pels primers pobladors de l’illa que varen deixar restes properes en forma de murades i altres elements. Es tracta d’una estructura irregular amb planta de tendència trapezoïdal que s’adossa a la roca mare. D’aquesta manera, s’aconsegueix un mur de roca natural de 8.1 m de longitud, que va ser retocat per a adequar-se a la configuració arquitectònica de l’assentament. Aquest parament es completa amb un tram ciclopi de 3.5 m. L’altura màxima dels murs de l’estructura és d’1.8 m i el seu gruix aconsegueix els 2.3 m. Els restants llenços es van construir mitjançant tècnica ciclòpia, el situat en la cara nord mesura 8.6 m de longitud, l’orientat cap a l’est 8.16 m i el mur sud 5.6 m. Possiblement, l’accés es trobaria orientat cap a aquesta última direcció. Aquest jaciment posseeix un excel·lent control visual a llarg abast, albirant fins a la mar i la Serra de Na Burgesa. No obstant això, la visibilitat es concentra en les fites geogràfiques que delimiten la vall d’Es Capdellà (p. e. Sa Torrota, Puig Matós, Galatzó i S’Esclop). Pel que fa a contacte visual amb altres assentaments, existeixen diverses connexions, entre les quals cal destacar els jaciments de Son Alfonso, Dalt Sa Coma de S’Almangre, Sa Coma, Puig Vermell i S’Argolla. La connexió visual amb aquests jaciments, permet definir aquest assentament com a “nexe” visual, a través d’ell es vinculen les conques de Es Capdellà i Galatzó.

Era de Ses Rotes Llargues

El camí segueix en suau baixada fins a arribar a un revolt ample de forma regular. Es tracta d’una era. Com ja hem vist recorrent aquest camí s’observen una sèrie de marjades que permeten que les zones on hi ha menor pendent puguin ser conreades. Segurament l’era es va construir per a realitzar la labor de separació del gra donada la mala comunicació amb ses cases de la Vall. En l’etapa de màxima esplendor gairebé sis quarterades de blat es conraven cada estació. La seva ubicació, excepcional i la seva construcció fan que estigui inclosa en el catàleg d’elements patrimonials del municipi.

Es tracta d’una era de planta semicircular orientada a Llevant de 12.3 m. de longitud i 6.6 m. d’amplària. L’altura màxima del mur és de 0.84 m. El mur està construït amb pedra viva retocada, col·locada de fil. Les pedres són de grandària mitjana i estan col·locades segons paredat rústic amb la junta poc closa. La filera superior es compon de pedres col·locades indistintament de pla i de fil. El paviment de l’era consisteix en terra batuda compactada amb pedres i està bastant alterat per la creació del camí sobre l’era que ha modificat lleugerament la seva configuració original.

Penyal Roig; Balcons sobre Es Capdellà

Ara continuem el camí i observem que inicia una suau baixada a la vegada que just al davant es pot observar la punta de les illes Malgrats emmarcades per la vegetació. A la nostra esquerra el pinar s’aclareix i en permet atracar-nos a la part superior de les parets dels cingles del Penyal Roig. Prepareu-vos per l’espectacle. La roca es transforma en aire i tota la vall que abasta de Galilea a la Vall Verda se’ns mostra en tota la seva immensitat. Si teniu la sort d’admirar-la en primavera no bastaria amb la paleta d’un bon pintor per capturar totes les tonalitats de verd, groc, blanc, cel, vermell…,  A l’extrem sud el collar d’illes de les Malgrats es projecta cap a la mar. Als nostres peus Es Capdellà amb la Vall Verda a la dreta. I tot el camí que hem fet en direcció a la Finca de Galatzó als nostres peus. És un bon lloc per aturar-se i contemplar tots els detalls fins que tingueu els ulls plens de colors i imatges encisadores.

Pas de S’Arna

En tornar a partir allunyeu-vos una desena de metres del precipici i anau en direcció Sud en paral·lel al cingle. No és bon camí, però aviat trobareu una paret de partió amb un esbaldrec que ens facilita el pas. Si camineu uns quaranta metres més veureu l’inici d’un pas en el precipici en el qual un conjunt de garballons us marquen un tirany en direcció cap a la baixa. La roca castigada per al temps s’obre en un estret conjunt de canals protegides per la vegetació en una baixada protegida i segura amb eixut alhora que molt vistosa. Cal anar amb seny i esment car el pati és evident. Una vegada superada la canal final ens situem enmig d’un bosc mixt d’alzines i pins en el que gestionem un camí de baixada marcat amb fites per convertir-se en una pista a veïnat de la carretera de connexió amb Andratx. Una caseta esbucada amb una bassa ben curiosa ens certificarà que estem a punt d’acabar el recorregut.

Toquem asfalt després de superar un portell de forma trapezoïdal ben curiós i encaminem les nostres passes cap a la vila emprant algunes dreceres mentre les cases de la vila ens ofereixen l’espectacle de les seves teulades de variades formes. La vila disposa de facilitats per acollir-nos i donar repòs i satisfacció a les nostres cames i cossos.

Hora Inici = 10:00 Hora Final 13:30

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 24

Mapa Alpina Tramuntana Sud I

Diccionari Alcover-Moll

Fitxa Patrimonial 209, Ajuntament de Calvià

Yacimientos Arqueologicos Calvià – Es Capdellà, Varios autores

Notes Toponímiques

Avui hem esmentat dos topònims que podrien fer part de la família dels zootoponims; es a dir d’aquells que estan basats en els noms dels animals. El primer es el del Puig de Sa Grua. Una grua a Mallorca és, segon el DCVB del IEC un “… ocell camallarg, d’uns 70 cm. de llargada, amb l’esquena blava-cendrosa, les ales barrejades de blanc, vermell i groc, i la part anterior del cap coberta de plomes molt primes i d’un negre fort, i sobre el cap un bell plomall groc; cast. martinete (Labèrnia-S. Dicc.)”

El segon es el del Pas de S’Arna. De nou amb l’ajut de l’imprescindible DCVB – Alcover-Moll sabrem que la paraula Arna té dos significats propers i vinculats al món animal. Les dues accepcions, habituals a Mallorca, són la de “a) Insecte que, en forma d’oruga, rosega i fa malbé la roba, el paper, la llana i altres coses de poca consistència; cast. polilla. b) Insecte que pon dins les caeres d’abelles i que umpl la caera de filassa i es menja les bresques, i obliga les abelles a fugir si la caera no duu prou força per matar l’arna (Mall.).

En definitiva podem veure com la toponímia ha fossilitzat paraules i expressions pròpies d’un temps en el qual les persones depenien de l’observació i la cura del seu entorn per poder sobreviure obtenint els recursos necessaris per subsistir. I és que el coneixement d’aus i insectes, avui en dia just en mans d’especialistes, eren  cabdals a la pagesia.