Camí Vell a Ciutat des de Sóller i Balcons de Ponent
Sembla que el topònim que va donar origen al nom d’aquesta prodigiosa vall neix del àrab Sûlyâr. Alguns estudiosos l’han traduït com a “Vall del Sol a Vall Daurada”. El que es diu amb la figura dominant del escut del municipi; un sol amb els raigs projectant-se cap a tots els punts cardinals. Avui farem una descoberta pel conjunt de camins que enllacen els territoris situats a ponent. Sota la protecció de les elevacions del Puig del Vent i el Puig des Moro.
Farem servir una part del antic traçat del camí carreter que permetia la comunicació amb Ciutat. Desprès de passar pel Pujol d’en Banya, el Camí de Castelló es constituirà en l’eix vertebrador del recorregut. El camí del Rost, provinent de la vila de Deià, ens permetrà descendir de nou a la vila sollerica. Si les cames o les circumstancies meteorològiques no son bones, podrem disposar de fins a tres punts d’escapada; el camins de Rocafort, dels Cinc Ponts i el de Mont – Reials. Tots ofereixen una còmoda i senzilla baixada, no exempta de panoràmiques boniques.
Dels encontorns d’una vila activament bulliciosa passarem als conreus d’oliveres per endinsar-nos en les garrigues dominades per les alzines i la llum tamisada. Els horts de tarongers, mandariners i llimoneres evidenciaran la justícia del sobrenom de Vall dels Tarongers amb el que ha estat coneguda la zona. Gaudirem de les senzilles construccions funcionals i utilitàries dels olivars no exemptes d’elegancia. També de les cases senyorials i els seus edificis plens de detalls arquitectònics d’obligada observació. I d’alguna amagada joia de l’arquitectura industrial. La presencia del Ferrocarril de Sóller, obra del enginy i la voluntat humana, serà una presencia que ens acompanyarà tota la jornada.
El punt de partida serà l’aturada de l’autobús del TIB davant el col·legi dels Sagrats Cors, a l’entrada de Sóller. Hi arriba la línia 204 des de Ciutat. La població disposa d’una amplia oferta de botigues i establiments per proveir-vos de tot el que vulgueu. L’oferta hostalera és considerable. En tot moment tindrem referències clares i senders marcats. Els indicadors son presents pràcticament tot el temps. Les vistes sobre el mur impressionant que tanca a ponent la vall donaran protagonisme al Puig Major i al Penyal des Migdia. Cap a la mar, el Puig de Bàlitx i Sa Comuna de Fornalutx es faran presents. El desnivell acumulat arribà just als 600 metres. El itinerari combina segments d’asfalt amb camins empedrats i de terra.
No oblideu ficar el mapa a la motxilla per millorar l’experiència i evitar incidències. Encara que hi ha molts de llocs relacionats amb l’aigua no confieu en trobar-ne. Ni que us passi pel cap sortir sense consultar la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes. Ajorneu la sortida si preveieu condicions meteorològiques adverses. No és excessivament exigent, però algunes costes us faran esbufegar. Les baixades s’han de gestionar amb prudència. Per a tots els públics sempre sota un guiatge correcte i atent. Recomanable quan els horts estan en floració o amb els ramells de fruits penjants del arbres. Un espectacle sublim!
Camí vell de Ciutat i Pujol d’en Banya
Des del col·legi dels Sagrats Cors ens dirigim cap a la rotonda d’entrada a Sóller des de Ciutat. Al costat dret de la carretera veurem un indicador fet amb fusta amb una llegenda que expressa “Camí Vell de Ciutat – Deià”. Agafarem una pista mixta de formigó i asfalt que guanya altura enèrgicament. A l’altre costat les cases assentades en els costers dels Puig d’en Ramis inspirarien a algun dels mestres de la pintura impressionista. A poc a poc els habitatges van cedint terreny en favor de les modestes construccions dels olivars. Podrem sentir el bullici del trànsit rodat de la invisible carretera que fa camí a veïnat del Torrent des Coll. Dos revolts més i ja podrem gaudir de vistes sobre Els Cornadors, la Serra de Son Torrella i el macís del Puig Major i el seu escuder etern, el Penyal des Migdia.
En un moment donat observarem com el camí abandona la pista asfaltada per esdevenir ample empedrat. Una mica més tard, passarem per damunt d’un dels túnels del Ferrocarril de Sóller. Un entre els tretze dels que disposa. Alguns més veurem.
Poques passes més endavant un indicador a la dreta ens convida a anar cap al Camí de Castelló i Deià. Així ho farem, abandonant el Camí Vell de Ciutat que encarà progressa fins a Els Hostalets i més enllà. L’itinerari torna planer i serpenteja entre alzines i parets de pedra tacades de molsa amb falgueres incrustades com a falques. De nou desemboquem en una pista asfaltada que alguns anomenen Camí des Pujol d’en Banya. Ens esperen uns quants revolts en direcció cap a una collada espessament coberta de pins. Cada giragonsa es converteix en balcó sobre la vall.
Camí de Castelló
Una vistosa paret de pedra lluent equipada amb unes portes pintades de blanc-i-vermell ens donaran pas al Camí de Castelló. Ample i amb trams empedrats, aquesta antiga via de comunicació enllaçava tots els olivars, finques i possessions fins a arribar a Deià. L’estudiós i gran muntanyenc Gaspar Valero afirma que és una via de clar origen medieval. Constituïa l’eix central de l’antiga ruta que enllaçava l’alqueria de Castelló amb Sóller i Deià. La seva funció ultrapassava la simple comunicació entre aquests nuclis veïns de Tramuntana. Permetia la comunicació de tota la zona compresa entre Deià i Sóller amb la zona plana de l’illa.
En un continu puja baixa ens anirem atracant a una desviació a la dreta que identificarem com el Camí de Rocafort. Aquest exemple de camí empedrat ens permetria baixar cap a la vila en cas de necessitat. El recorregut gira ara cap a ponent talment com si ens dirigíssim cap al Puig des Moro. A banda i banda, porxos, marjades, petits ponts… se succeeixen fins a desembocar a una cruïlla poc abans de Can Paies. Una mica abans i a l’esquerra un camí parteix cap al Racó d’en Barona i els Cingles de Can Canals. El camí que surt a la dreta, ample i en bon estat, és l’anomenat com a Camí dels Cinc Ponts. També ens facilitaria la baixada a Sóller.
Caminant a bon ritme ben aviat a un conjunt de cases. Un cartell ens indicarà la baixada cap a la vila sollerica pel Camí de Mont – Reials. Ho hem d’ignorar i continuar per arribar a un dels llocs que proporcionen a l’itinerari gran part del seu atractiu.
Can Jeroni Gros
Deixant al costat esquerre un camí i un ample espai dedicat a l’horta i els fruiters ens internem en un conjunt de cases que s’agrupen entorn d’un espai obert. Alguns documents li donen el nom d’Alqueria Blanca. Can Jeroni Gros ocupa el cantó de l’esquerra. Aferrada i paret amb paret hi trobem Can Gamundí. Just davant, a l’altre costat de la petita plaça que comparteixen, el buc de Can Tes s’alça poderós al voltant del seu portal fet de pedra viva. Una tafona de viga ocupa la planta baixa d’aquest darrer casal.
Un aspecte fascinant són les dues filades de teules pintades de Can Gamundí. Fins a un total de 44 peces podrem admirar col·locades entre la volada i la paret. Amb motius que van des de quadrícules, escacs, ocells, estels, creus, torres fins a inscripcions possiblement religioses com ara Maria o IHS.
El sender continua i ens posa les orelles dretes amb una curta alhora que exigent pujada. Els tarongers que s’estenen als peus de les cases segurament ens ajudaran a gestionar millor l’esforç. Desemboquem en una ampla pista asfaltada ben davant d’una caseta orientada al sud. La pista ara es manté plana i anivellada. Tindrem les primeres imatges de la mar i alguns edificis del Port de Sóller. Cas Xorc, antiga possessió convertida en agroturisme de luxe, ens oferirà una balconada digna de ser immortalitzada. En pocs minuts arribem a una cruïlla en què una pedra encaixada ens aconsella girar a la dreta per anar cap a Sóller.
Camí del Rost i els Cinc Ponts
La baixada és constant entre parets de pedra, marjades gegantines cobertes d’oliveres i trams de camí empedrats i esglaonats. En un quilòmetre i mig trobarem un indicador a la dreta que proclama Camí dels Monts-Reals. Ho seguirem mentre s’enfila –estret i empedrat- fins a desembocar en les vies del Ferrocarril de Sóller. Amb túnels a banda i banda optarem per travessar i enfilar-nos cap a l’esquerra per un camí a l’esquerra que desemboca en les excepcionals cases de Mont – Reial. Passarem pel darrere i tot d’una arribarem a una pista de terra ample a l’esquerra l’agafarem per desembocar, a poc temps, en l’asfaltat Camí dels Cinc Ponts. Agafarem cap a l’esquerra en constant descens en tant tenir bones ocasions per distingir les cases de Mont-Reial ben enfilades damunt un conjunt d’esplèndides marjades a l’ombra d’un enorme pi ver. Al cap de poques passes ja veurem l’elegant construcció dels Cinc Ponts.
Som davant d’un viaducte que salva el Torrent dels Monts-Reals i serveix de pont al Ferrocarril de Sóller. És un dels elements constructius més destacats d’aquesta infraestructura al mateix nivell que tots i cadascun dels tretze túnels que l’integren. Pensem que som davant un conjunt que data del 1912.
Passarem per davall del pont i tindrem ocasió d’admirar la seva cuidada fabrica mixta de pedra i totxo. El camí continuarà en baixada anant i venint enllaçant una volta i una altra fins a confluir de nou amb el Camí del Rost que ens vindrà de l’esquerra. Després d’un segment de terra ja desembocarem en les primeres cases del Pla d’en Bieleta rodejades d’horts adornats amb cítrics i altres arbres fruiters. Arribat a una cruïlla amb la Ferreria Calafell i l’antiga fàbrica de sabó de Can Puig, seguirem pel dret pel Camí de Son Pons. Desembocarem a la carretera entre el Museu Balear de Ciències Naturals i el Col·legi dels Sagrats Cors.
Temps aproximat unes tres hores i mitja sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Tramuntana Editorial ALPINA Nord
web de l’ajuntament de Sóller
Gaspar Valero, El camí de Castelló : la descoberta d’un camí d’origen medieval
Les teules pintades, una tradició popular
En la caminada haurem tingut ocasió d’admirar a Can Gamundí la decoració amb teules pintades d’aquestes rústiques cases. Les circumstàncies i els elements més característics d’aquesta manifestació d’art popular, varen ser recollides en el Treball de Fi del Màster en Patrimoni Cultural presentat el setembre de 2013 per Clara Isabel Matheu Vaquer. Citarem alguns fragments d’aquest mes que interessant treball acadèmic per donar, ni que sigui una mica, de llum a aquest fenomen cultural.
“L’ornamentació de les volades amb la tradició de les “teules pintades” és una de les escasses pràctiques purament plàstiques que trobem a la vivenda popular. Formen part d’una tradició des del segle XVI, d’una important difusió als segles XVII i XVIII i les darreres a finals del segle XIX. Aquestes decoracions protegien i decoraven les cases de l’arquitectura popular com també les de les esglésies, casals i possessions dels pobles des del sud de França, Catalunya, València… però a Mallorca conserva les ornamentacions més riques i diverses. Els motius representats solen tenir missatges que donen al producte un valor simbòlic, religiós. “
(…)
“Segons Coll, J. (1993) les teules pintades són aplicacions populars ornamentals, una mescla entre art popular i artesania rural, de caràcter ocasional però amb una intensa tradició i que ens aproximen al món espiritual de les creences. Les teules pintades són un element de l’arquitectura i específicament formen part de les construccions populars.
Aquestes decoracions les hem trobat a tot tipus d’arquitectura menys als anomenats edificis utilitaris com per exemple els cellers, colomers, pallers etc. Potser vindria a reforçar el funcionament de ritu de protecció associat a la marca social i apropiativa del món agropastoral
proper (Deloncle, 1965). Les teules pintades que hem trobat fins ara es troben a alqueries o municipis molt petits de pocs habitants, a cases de camperols, possessions petites o grans, cases de menestrals, casals o posades i esglésies. Podem dir, després d’haver estudiat les fonts que on trobem amb més abundància aquestes decoracions és a l’Antiga Corona d’Aragó: Mallorca, als Pirineus, Catalunya i País Valencià. A l’àmbit de la Península ibèrica també trobem teules pintades a Castella la Manxa. Manifestacions emparentades en trobem a Aragó, La Rioja, País Basc. França també té abundància de teules pintades a la zona dels Pirineus. Un testimoni puntual d’aquestes decoracions s’ha trobat a Xile i trobem manifestacions emparentades a Brasil.”
(…)
“A les Balears a l’única illa on es decoraven les volades és a Mallorca, amb més quantitat a la zona Nord, però amb exemples a pràcticament arreu. Els pobles amb més abundància de decoracions és sens dubte a Fornalutx i a Sóller amb una varietat i riquesa notable.”