Caminant per la Coma dels Cairats pel Camí des Caragol

Avui farem una proposta que s’integra en la finca pública de Son Moragues (Valldemossa) i que en part segueix l’itinerari del GR221 per descobrir les extraordinàries balconades de la Coma dels Cairats. Un conjunt de camins oberts enmig de boscos de serena bellesa i que, no fa tant de temps, bullien d’activitat industrial i ramadera.

La finca pública de Son Moragues fou adquirida el 1979 i transferida al 1984 a la comunitat autònoma de les Illes Balears que s’encarrega de la seva gestió. Aquesta segregació de la gran finca de Son Moragues –part de l’herència de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria- és avui en dia un espectacle natural i etnològic.

L’itinerari és circular, amb inici i final a la urbanització S’Arxiduc al carrer XescForteza just davant el número 16. Allà neix el camí de la Coma dels Cairats. El recorregut fa servir en gran part pistes forestals i camins amples amb l’excepció de la connexió amb Es Pla dels Xots. Allà es converteix en un tirany marcat per fites enmig de l’alzinar. Sense grans dificultats tècniques exigeix bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell arriba al quatre-cents metres, però es fa sempre amb pendents assumibles. En el tram al final de la Serra de Son Moragues, convé parar esment a la navegació, el bosc pot arribar a ser perdedor. La boira pot ser un factor que dificulti seguir el bon camí. Hi ha fites i tiranys marcats allà on no hi ha camí, però recomanem fer ús d’un mapa per evitar incidències. Encara que hi ha algunes fonts, no són molt fiables; poc cabdal i mala qualitat.

Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer de cap a cap d’any. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura.

Valldemossa

Un ample portell marca l’inici d’una pista de terra amb indicacions de GR221. El camí arriba en cinc minuts a una barrera metàl·lica que hem de superar pel portell obert a la dreta. Cap al sud veurem les marjades puntejades d’arbres d’argent de S’Oliverar de Sa Coma. La llera del Torrent de Valldemossa es va atracant de mica en mica al camí. Al costat esquerre els cingles de Ses Basses flanquegen les nostres passes. La Canal den Gordo desaigua sota el camí per anar a lliurar-se al torrent. Una nova barrera ens obstrueix el pas uns metres més enllà del punt a on el torrent passa d’un costat del camí a l’altra. Hi ha pas còmode als dos costats. Un camí surt a la dreta -ens portaria fins a Sa Coma- que hem d’ignorar per continuar pel dret, al costat de la llera del torrent.

Localitzarem una petita construcció a la dreta que facilitava l’extracció de l’aigua de la Font de Na Rupit, avui en dia malmesa i abandonada. A l’esquerra els cingles del Puig dels Boixos es precipiten cap a la vall, deixant intuir alguns dels passos més populars, com el dels Cocons i el de Sa Cova.

El camí mostra clarament tendència ascendent amb dues voltes pronunciades mentre la vall s’estreny i deixa intuir al nord els contraforts de Es Teix. Un portell amb barreres de fusta i un botador de pedra amb esglaons a la dreta en tanca el pas.

Finca pública i Bosc de Son Moragues

Un ampli conjunt de cartells, indicadors i fins i tot uns prestatges amb mapes en donaran la benvinguda. Hem de continuar la pista que guanya pendent i exigeix esforç. És bona idea anar fent aturades per admirar les restes que carboners i calciners han deixat de la seva activitat, no tan llunyanes en el temps com suposaríem, en aquest entorn. Forns de calç, sitges, forns de pa, barraques, parets, marges… són el que queda de la intensa explotació del bosc de la primera part del segle XX. I qui no s’ho cregui que repassi els llibres d’història!

Anem guanyant alçada guardada per les parets de Es Coconar i la Serra de Son Moragues. El camí, adaptat pel trànsit de vehicles, és rost i ens farà suar cada una de les passes que donarem. Algun petit pedrís ens donarà espai pel descans i l’admiració de la cua de la Vall que tanca la Moleta de Pastoritx. A la sexta volta arribarem a una zona situada a l’ombra dels cingles i alguns arbres de fulla caduca. Unes desendreçades taules comparteixen espai amb un coll de cisterna i una font de mina.

Font des Poll

Es tracta d’una àrea d’esbarjo i descans que agafa el nom dels polls que creixent a aquest indret. Com és cita a la web www.fontsdetramuntana.com la surgència flueix “… d’una font de mina d’uns 10 metres de llargària i secció d’uns 0,50 x 1,0 m feta de pedra en sec a ses parets i lloses planes al sostre. Es terra és llis de ciment i té una canal encastada en mig. Just a fora hi ha una piqueta ben petita i a l’esquerra parteix una canonada enterrada de plàstic que va fins a un pou que hi ha a uns 8 metres. Es tracta d’un pou per emmagatzemar s’aigo fet totalment de pedra amb una coberta tipus nínxol (…) Aquesta font avui dóna molt poca aigo, en s’estiu sempre està seca i en s’hivern si plou molt no més dona un filet d’aigo (…) Sa font està dins una àrea recreativa que ha agafat el seu nom, a pocs metres abans d’arribar a es refugi des Cairats.”

Hem de recordar que és habitual a Mallorca que els punt de proveïment d’aigua estiguessin marcats per la presència d’arbres com el poll (populusnigra). Aquest arbre caducifoli te tirada pels llocs humits, lluny de la sequedat. Bé cultivat o crescut espontàniament, la coloració peculiar de les seves fulles i les seves branques nues a l’hivern, els feien destacar en l’oceà d’alzines i pins de la contrada, facilitant la localització de les fonts i surgències.

Camí des Caragol

En la volta hi ha un indicador que marca Serra dels Cairats que surt a la dreta i que inicia el nostre recorregut per les faldes i boscos de la Serra de Son Moragues. Les primeres passes ens permetran superar un xaragall que es dirigeix al peu d’uns penya-segats a on un revolt esquerra-dreta en col·loca sobre un ample camí que enfila cap al sud-oest. Tota l’extensió del Puig dels Boixos i el seu rodó cim s’ofereixen als nostres ulls a l’altre costat del comellar. Una bassa situada al costat dret del camí es previndrà d’un gir a l’esquerra. Les cases de Valldemossa és mostren a l’horitzó als peus de Sa Comuna amb el Galatzó atalaiant des de l’extrem de Tramuntana.

Ara el camí ha de superar un fort pendent i ho fa a la manera tradicional, guanyant alçada enllaçant curts trams de camí suportat per parets de pedra immenses. Alguns segments estan esbaldregats i just deixen un passadís per superar-ho però sempre amb comoditat i seguretat. Just pensar en l’esforç que, per generacions, es va fer per edificar i mantenir en bon estat aquesta obra en farà moure el cap amb admiració.

En un punt observarem com el camí es divideix. Un ramal gira cap a la esquerra i es dirigeix cap al nord-est i Es Teix, el gegant d’aquestes terres. L’hem d’ignorar i agafar el que encara és recta per damunt els cingles situats a la seva dreta.

Es Cairats

Ara transitem per un camí en suau i gairebé imperceptible baixada que se situa entre l’esquena de la Serra de Son Moragues i els penya-segats de Es Cairats. Gairebé sense interrupció anem trobant les restes de l’activitat carbonera, treta principal d’aquests boscos per centúries. El paisatge és monopolitzat per l’alzina i els color de les seves branques, fulles i escorça. La terra negra just es veu molestada per plaques de la pedra grisa calcària motejada de molsa i líquens.

El topònim de Es Cairats té a veure, segons indica la web especialitzada www.toponimiamallorca.net amb un “…adjectiu derivat del llatí quadratu ‘quadrat’, que té quatre caires. Es substantivitza per designar una biga petita per a sostenir sòtils o teulades.” En un sentit ampli descriu l’alternança de cingles i penyals que ens acompanyen, configurant un entorn únic i especial.

Alguns tiranys i fites ens marcaran alguns passos que permeten superar el desnivell. Com ara el de Sa Regata o el den Priam. Però deixarem per altre i millor ocasió el seu trànsit.

De mica en mica la mar s’obre al darrere de Valldemossa mentre el camí s’esvaeix a la vista. Toca enllaçar amb un conjunt de fites que marquen un tirany descendent que hem de seguir després de superar una paret mitgera. Ara hem d’anar amb seny i atenció, enllaçant els caramulls de pedres que trobem i les ocasionals restes de camí que destriem. El sentit general és nord-oest. La baixada l’hem de gestionar amb prudència i tècnica. Passes lentes, segures i ben donades. Al cap d’una estona arribarem a una ampla sitja de la qual neix un camí que fa un revolt a un mirador sensacional sobre Valldemossa. Convé aturar-se i gaudir-ne.

Reprès el camí, còmode i ben marcat, cal anar amb compte, ja que al cap de no més enllà de dos o tres-cents metres surt un caminet a la dreta que arriba a una paret de la que baixem per uns esglaons. El camí ara gira a l’esquerra per superar els cingles i inicia el descens per un camí que travessa  una altra. El tirany mor a un gegantí forn de calç molt malmès i modificat.

Es Pla del Xot

Passem pel costat dret del forn i desemboquem en el Pla del Xot. En aquest punt neix un camí que ens tornarà al Camí de Sa Coma dels Cairats. En la següent cruïlla hem d’agafar de nou a la dreta i anar baixant enllaçant voltes obertes enmig de la garriga i el pinar fins a desembocar en el camí d’anada. Girem a l’esquerra i ja som al GR221, en direcció a Valldemossa.

Ara just queda desfer camí i admirar les construccions de Sa Coma, una de les finques emblemàtiques del terme, en tant les nostres cames ens aproximen al punt d’inici.

Temps aproximat entre tres hores i mitja i quatre sense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Tramuntana editorial Alpina

Web fonts de Tramuntana (Andreu Morell et alter)

www.toponimiamallorca.net

Un bosc en perill d’extinció

Un dels atractius d’aquest recorregut és el bosc que domina tot el paisatge. Format sobretot per alzines podem comprovar visualment com el sotabosc –la part del bosc ocupada per herbes i arbusts- és pràcticament inexistent. És difícil trobar una mata, un arbust o un exemplar jove d’alzina, pi o qualsevol de les espècies típiques. En condicions normals estaria format per una barreja de plantes nascudes de llavors i rebrots d’arbres ja existents en combinació amb plantes herbàcies.

I, per què, us demanareu?

Segons opinen els experts es tracta de la tempesta perfecta. La combinació de la sequera, l’acció de plagues –banyarriquer fonamentalment- i la devastació provocada per l’excessiu nombre de cabres. Els experts no es posen ben bé d’acord sobre si impacta més un factor o l’altre, però les conseqüències son a la vista. El sotabosc no és just el relleu del bosc. La seva composició reté més humitat que les zones del bosc més exposades als elements. Les capçades del bosc redueixen la radiació solar i així la terra no s’escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació. Com a conseqüència el sotabosc s’asseca més lentament. La humitat més gran permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d’un millor microclima.

És possible que la present generació sigui la darrera que pugui admirar aquests paisatges. La seva esplendorosa presència amaga la llavor de la seva previsible desaparició per l’acció i el descuit dels humans.