Cantalup, el meló taronja

L’estiu és l’època de l’any en què la diversitat de fruita és major, ja que és quan els arbres i arbusts fruiters comencen a oferir una àmplia gamma de fruits, tant en colors com en varietat i formes, que converteix una passejada per qualsevol mercat en una odissea per un món farcit de flaires embriagadores i colors encisadors que conviden a degustar tan exuberants presents.

El meló, en qualsevol de les seves varietats, és un dels fruits que assoleix la seva plena al llarg de la canícula estiuenca i, que gràcies a la seva aroma i al seu gust suau i embriagador, es converteix en una de les fruites reines de l’estiu a la nostra comunitat.

Amb un gust dolç, suau i refrescant, el meló és una fruita especialment adequada per a l’estiu perquè aporta una gran quantitat d’aigua, vitamines, minerals i sucres que permeten hidratar i nodrir l’organisme de manera sana i natural.

El meló pertany a la família de les cucurbitàcies (com el carabassó i el cogombre) i, per tant, estrictament és una hortalissa, però a la cuina la tractam com una fruita. Hi ha vestigis que ja se’n menjava des de l’època egípcia i fou molt popular a les cultures gregues i romanes i la colonització d’Amèrica en va estendre el cultiu arreu del planeta. 

Però d’entre les diverses classes de meló destaca, especialment gràcies al seu color ataronjat, el meló cantalup. El cantalup és una varietat de meló cucumi, meló que es caracteritza pel color ataronjat de la seva polpa i per unes dimensions que oscil·len entre el mig i els cinc quilograms. Originàriament es consideraven només com cantalup els melons de polpa de color taronja i sense retícula, però actualment inclouen qualsevol meló de color taronja. El nom de cantalup li ve d’haver estat conreat i millorat a la zona italiana de Cantalupo, sota tutela papal, després que els missioners el duguessin de l’Índia. Sembla que fou la golafreria papal, i no la dels britànics -a qui s’atribuí durant molts d’anys aquest costum-, qui n’ideà el seu consum amb vi dolç.

És la varietat principal dels anomenats melons d’estiu, per contraposició als clàssics de casa nostra, considerats d’hivern per la seva millor conservació. De forma esfèrica, es diferencia dels altres melons d’estiu per la pell llisa, de color verd pàl·lid, i les costelles de color més verd i una mica entrants, i de polpa ataronjada per la presència del betacarotè precursor de la vitamina A.      

El meló cantalup és molt baix en calories, però molt ric en nutrients essencials com les vitamines A, C i els folats B9; per la qual cosa es considera un súperaliment i és molt aconsellable que formi part de la nostra dieta durant la temporada en què es produeixen. També és molt hidratant i el seu consum és molt aconsellable durant els calorosos dies d’estiu.

Cal tenir ben present que el 80% del meló és aigua i, tot i ser dolç, no té massa sucres i aporta unes 50 kilocalories per cada 100 grams. El més important són les vitamines i els minerals que ens aporta, sobretot vitamina A en la varietat súperaliment. Convé recordar que la vitamina A intervé en la formació del col·lagen, ossos, dents, glòbuls vermells i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions.

El meló cantalup és un cultiu de clima càlid, força sensible a les temperatures fredes, que requereix una temporada de creixement bastant llarga des de llavor fins arribar a fruita comercial. Hi ha dos tipus generals de melons cantalup: l’oriental és més gros (de 2 a 3,5 quilograms) i té bastants vetes, solcs profunds i una polpa relativament suau; mentre que l’occidental sol mesurar d’1 a 2 quilograms i té moltes vetes, solcs superficials i una petita cavitat amb llavors.

Igual que altres plantes herbàcies, els melons cantalup han de ser pol·linitzats perquè el fruit qualli. El pol·len ha de ser transferit de les flors mascle a les femella. Les temperatures elevades o la fertilitat elevada poden provocar que els melons cantalup només produeixin flors masculines, perjudicant el quallat del fruit. La majoria de problemes en el quallat del fruit en melons cantalup es deu a una falta d’insectes pol·linitzadors durant el període de floració.

Quan anam al mercat a comprar melons és important que triem els madurs, però sense marques. Els que tenen la pell massa verda han estat collits abans d’hora i, si bé els podem deixar madurar a casa, no serà el mateix que si ho han fet a la planta i gràcies a l’acció del sol.

Per saber si un meló és madur convé fixar-nos primer en l’olor: desprenen una olor dolça i delicada molt característica. A continuació és bo sospesar-lo:  cal agafar-lo entre les mans amb fermesa i pressionar suaument la base, al costat oposat de la mata; si cedeix una mica significa que és ben madur. Els exemplars passats poden estar enganxosos en tocar-los. Si és possible, el podem sacsejar lleugerament abans de comprar-lo i, si sentim un xipolleig, és senyal que és massa madur i que ha començat a deteriorar-se. Rebutjarem qualsevol fruita que estigui massa tova, que tengui cicatrius o que mostri taques humides sobre la pell. Si el peduncle té cap símptoma de podridura també és un mal senyal. El meló madur convé consumir-lo tan aviat com sigui possible. Si el volem guardar a la nevera, l’hem de tapar bé amb una bossa de plàstic o posar en un recipient hermètic perquè deixa anar molta olor i alhora també agafa olor ambiental.

El meló cantalup és, per tant, un dels aliments preferits per fer més suportables els rigors de l’estiu ja que al seu gran potencial nutricional cal afegir-hi unes propietats sensorials que fan que el seu consum es converteixi per mèrits propis en un dels grans plaers que ens depara l’arribada de la temporada estiuenca.